19.08.2024 - 21:40
|
Actualització: 20.08.2024 - 03:07
La decisió de la consellera de la Generalitat de Catalunya Sílvia Paneque (PSC) de contractar la seua parella sentimental, Alfons Jiménez, com a cap de gabinet del seu departament ha causat estupefacció.
És cert que plou sobre mullat i que aquests darrers anys ens hem acostumat massa a deixar passar contractacions sospitoses de familiars per a càrrecs públics, però generalment s’havia procurat de fer en departaments diferents per complicar molt d’establir una relació directa.
Almenys jo no recorde un cas tan descarat com aquest, en què una consellera decideix de contractar la seua parella ni més ni menys que com a cap de gabinet en el seu propi departament. El cas més pròxim seria el de la consellera –també socialista, per cert– del govern balear Patrícia Gómez, que va contractar la seua parella, Juli Fuster, de director general en la seua pròpia conselleria. Però, així i tot, cap de gabinet és encara més, en poder i en proximitat a la consellera, que no pas director general.
Tanmateix, que hi haja precedents no impedeix que una decisió com aquesta haja de ser qualificada sense cap mena de dubte d’inapropiada i d’èticament reprovable. Fins al punt que cal reclamar una rectificació per part de la consellera mateixa o, en tot cas, i si fos necessari, una decisió en aquest sentit del president de la Generalitat.
Perquè aquest és un cas clar de nepotisme, és a dir, de preferència donada a familiars en funcions de responsabilitat política, que passa per davant de la competència per al càrrec que poden tenir unes altres persones.
De fet, el nepotisme està prohibit explícitament o regulat en la majoria de democràcies avançades per evitar conflictes d’interès i garantir la transparència al servei públic. Òbviament, no és el cas de l’estat espanyol –no crec que siga una gran sorpresa per a ningú.
L’estat francès, per exemple, va endurir-ne molt les normes arran del cas Fillon, de manera que avui, per exemple, ni tan sols un diputat no pot contractar d’assessor parlamentari un membre de la seua família.
A Alemanya, la lluita contra el nepotisme és inclosa de manera implícita en l’article 33 de la constitució i desenvolupada posteriorment amb tot detall en la Beamtenstatusgesetz, la llei que regula l’estatus dels funcionaris públics.
Fora de l’àmbit europeu, és especialment conegut el Federal Anti-Nepotism Statute dels Estats Units, que prohibeix als funcionaris públics federals, incloent-hi el president, de designar o contractar familiars pròxims, com ara pares, fills, germans, oncles, cosins i cònjuges, per a càrrecs sota la seua supervisió directa.
De fet, segurament molts de vosaltres deveu recordar l’escàndol que hi va haver quan Donald Trump va decidir de nomenar com a assessors la seua filla i el seu gendre, Ivanka Trump i Jared Kushner. En aquell moment, va haver-hi una intensa batalla legal en què Trump va argumentar que la Casa Blanca, d’ençà de la llei del 1978 sobre com s’organitzava la institució, tenia un estatut particular i no havia de seguir la llei federal general. Va guanyar als tribunals, però la pressió pública va ser tan forta que Ivanka Trump i Jared Kushner van haver de renunciar a rebre cap salari per les seues funcions a la Casa Blanca i no han pogut cobrar els seus serveis.
El nepotisme, doncs, no es pot prendre mai lleugerament, perquè repercuteix d’una manera molt negativa en la societat.
Crea la percepció pública que el lloc s’ha assignat per raons personals més que no pas professionals i així erosiona la confiança en la justícia del procés de selecció dels càrrecs públics i en la capacitat del govern per a promoure una cultura de meritocràcia. També compromet la capacitat, en aquest cas de la consellera, per a prendre decisions imparcials i en benefici del bé públic –s’enfrontarà a la seua parella per una decisió conflictiva? I compromet la legitimitat del govern, a partir del moment que erosiona la confiança del públic i fomenta una visió cínica de la pràctica de la política. A banda que pot afectar el funcionament ordinari del departament mateix –qui caram discutirà res o s’enfrontarà amb raó o sense a un cap de gabinet que resulta ser la parella de la consellera?
PS1. Aquesta nit ha començat la convenció demòcrata a Chicago. Som davant la campanya electoral més estranya de la història dels Estats Units i el canvi de candidat de Joe Biden a Kamala Harris ha tornat la incertesa a una cursa que semblava guanyada per Donald Trump. Toluse Olorunnipa ens ho explica en aquest article.
PS2. Mentrestant, a Prada de Conflent continua la Universitat Catalana d’Estiu. N’hem parlat amb Bernat Joan Marí, que n’ha escrit una novel·la: “Prada i el món acadèmic són d’un mira’m i no em toquis que no s’hauria de perpetuar”
