Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?

L’Organització Mundial de la Salut ha fet pública aquesta setmana, per primer vegada, una Taxa de Letalitat del Covid-19, conegut popularment com a coronavirus. En epidemiologia la Taxa de Letalitat és un indicador que calcul·la el nombre de persones mortes per una infecció en relació al nombre total de persones diagnosticades com a malaltes. Aquesta és una dada que s’ha fet servir per a comparar la mortalitat provocada pel coronavirus amb altres formes de grip o fins i tot altres malalties. El problema és que els números en que es basa la taxa són, en aquest moment encara molt discutibles, cosa que no és gens anormal ja que és habitual que una Taxa de Letalitat es presenti com més alta enmig d’un brot que quan es fa el càlcul final, càlcul que només es pot fer quan l’epidèmia es dóna per acabada.

En aquest cas l’OMS ha afirmat que, globalment, un 3.4 per cent dels casos de Covid-19 reportats han mort. La xifra, presentada d’aquesta manera, és clarament superior al 0,1 de mort de la grip estacionària o fins i tot de la terrible pandèmia de grip espanyola que va matar el 1918 entre el dos i el tres per cent dels malalts.

La xifra, però, és equívoca per les dades que ara mateix es tenen i per la forma en que són recollides. No hi ha un mètode harmonitzat al món i de país a país el còmput canvia de maneres molt importants. Per això les interpretacions que es fan sobre aquesta taxa de letalitat són poc realistes perquè les dades no parlen de coses equivalents.

Així hi ha una disparitat evident entre les xifres de Corea del Sud o dels Estats Units, per exemple. A Corea del Sud s’han fet proves a milers de persones i s’han identificat 6,088 malalts, dels quals han mort 35 persones, cosa que dóna una taxa de letalitat del 0.5 per cent, molt inferior al que l’OMS planteja globalment. En canvi als Estats Units només s’han declarat 159 casos i onze persones han mort, cosa que dóna una taxa de mortalitat del set per cent, clarament incompatible amb la taxa de Corea del Sud. El problema és que als Estats Units només s’ha fet la prova a cinc centes persones que s’han presentat voluntàriament a l’hospital mentre que a Corea s’ha portat a terme un estudi sistemàtic i complet i per tant és difícil comparar les dades que apareixen en un país amb les de l’altre.

L’Organització Mundial de la Salut ha fet el càlcul global que dóna com a resultat un 3.4 per cent de letalitat seguint el model habitual. El problema és que poques vegades, com ara, aquesta dada ha arribat descontextualitzada al gran públic. Els especialistes són conscients del valor d’aquestes dades i les posen sempre en un context que el gran públic no sol tenir en compte. I això pot generar una confusió que afavoreix una reacció de pànic polític i mediàtic.