08.07.2019 - 21:50
|
Actualització: 12.07.2019 - 13:26
La crisi descarnada que enfronta ERC i PDECat pel control de la Diputació de Barcelona demostra la importància d’aquest organisme provincial com a estructura de poder. Com totes les diputacions, té un pressupost elevat, sense control polític, que els partits fan servir per teixir la xarxa de relacions amb els municipis i també per col·locar-hi els seus quadres, tant si són al govern com si són a l’oposició. La de Barcelona té una importància decisiva, perquè és la diputació amb un pressupost més ampli de tot el país i de tot l’estat espanyol, 955 milions d’euros.
Cal entendre que la Diputació de Barcelona no desenvolupa tasques polítiques, ja que aquesta funció és exclusiva de les conselleries de la Generalitat. Aquest ens dóna un suport econòmic especialment als ajuntaments petits i mitjans que no poden arribar a tot, com ara en la recaptació d’imposts o assessorament; o construir infraestructures que no són de titularitat de la Generalitat. També té un paper fonamental en finançar polítiques culturals, de benestar (socials, esports, residents estrangers, joventut o famílies) o d’acolliment de dones maltractades. Ara, la clau d’aquest organisme –suprimit durant la República espanyola i recuperat pel franquisme el 1939– és la poca capacitat de saber explicar les seves funcions.
Una diputada que n’havia format part explica que el gruix de la massa econòmica que es gestiona té dues vies. Per una banda, es destina als catàlegs de serveis, és a dir, partides dedicades a serveis socials –com ara escoles bressol o serveis d’atenció domiciliària. I, per una altra, les meses de concertació, inversions adreçades a crear i mantenir infraestructures i equipaments locals. En són exemples la construcció d’una piscina municipal o la millora de les instal·lacions d’una pista poliesportiva.
Ni les meses de contractació ni els catàlegs de serveis no han de passar pel ple, de manera que no se sotmeten a la votació dels altres grups. No és estrany, doncs, que la direcció política de la diputació marqui l’orientació de qui rep les adjudicacions. Si observem qui s’ha beneficiat més de la Diputació de Barcelona en aquesta última legislatura, controlada per ERC i CiU després de trenta-un anys de domini del PSC, veurem que són les comarques interiors, on l’independentisme té més força. Ho dibuixa aquesta memòria de les meses de concertació entre el 2016 i el 2019.
Per contra, un membre de la junta de govern sortint assenyala que la distribució és normal, perquè són els petits municipis de la demarcació de Barcelona els que principalment es recolzen en la Diputació. Més del 50% dels 311 municipis de la demarcació tenen menys de 5.000 habitants i com que no tenen una infraestructura gaire gran, requereixen de recursos, sigui per a recaptar imposts, sigui per a gestionar polítiques educatives i socials.
Les retribucions, una part important del pastís
Aquestes últimes hores, ERC i el PDECat han dit i redit que l’estira-i-arronsa no respon a un repartiment de cadires. Sigui com sigui, les diputacions, i especialment la de Barcelona, impliquen una quota de poder i retributiva molt llaminera que serveix als partits per a col·locar personal de la seva confiança.
El cas més cridaner és el dels batlles de ciutats mitjanes i poblacions petites, a qui els partits reconeixen la seva tasca de base premiant-los amb un càrrec a la diputació. Tot i que continuen la seva tasca als ajuntaments respectius, renuncien al sou del consistori i així poden cobrar el de la diputació, sempre molt més generós. Només cal mirar els membres de l’actual junta de govern actual, tots amb dedicació exclusiva a la diputació. El president, Marc Castells (batlle d’Igualada pel PDECat), rep 7.468,91 euros; el vice-president primer, Dionís Guiteras (batlle de Moià per ERC), en rep 6.431,14; igual com la vice-presidenta segona, Laura Martínez (regidora de Vilassar de Mar pel PDECat); el vice-president tercer, Martí Pujol (batlle de Llinars del Vallès per ERC); i la vice-presidenta cinquena, Núria Parlón (batllessa de Santa Coloma de Gramenet pel PSC). Cal recordar que durant aquest darrer mandat el PSC formava part de l’acord de govern.
També exercien el seu càrrec a la diputació amb dedicació exclusiva polítics importants, com ara la batllessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, a qui sortia més a compte cobrar com a presidenta del grup del PSC a la Diputació de Barcelona –6.431 euros–, que no pas de batllessa; o la batllessa socialista d’Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz, que rebia 5.725 euros en concepte de portaveu del PSC. I així fins a 28 càrrecs. Alguns altres, s’estimaven més cobrar amb una dedicació parcial, que pot anar del 75% al 25%. Depenent del càrrec que ocupaven, podien cobrar entre 5.000 euros i 1.000.
Els diputats que no exercien el càrrec amb dedicació exclusiva o parcial, 15 diputats dels 51 de la diputació, percebien dietes d’acord amb la seva assistència al ple o a les comissions. Pel fet d’assistir a una comissió, que podia durar pocs minuts, un diputat cobrava 393 euros i per l’assistència al ple, la retribució s’enfilava fins a 858.
Però el pastís de la diputació no s’acaba aquí. Els grups polítics amb representació, els diputats i la presidència tenen el dret de contractar assessors tècnics a dit, sense haver de passar cap filtre. Entre tots, 79. Segons el règim retributiu, poden cobrar entre 2.529 euros i 5.956 depenent la categoria, que va del nivell N1 a l’N8. Tanmateix, si observem tots els assessors nomenats, veurem que cap no rep una retribució del 6, 7 o 8. Per tant, cap baixa de 3.720 euros mensuals que atorga el nivell 6. Tal com va destapar l’Anuari Media.cat, aquest mecanisme de contractació a dit podria entrar en contradicció amb la llei, segons dos informes elaborats per l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) i remesos a les diputacions de Barcelona i Lleida. Tanmateix, cap de les dues diputacions no ha fet reformes en el reglament.
Els càrrecs electes i els assessors no són els únics que participen del pastís. Els partits també reben diners i ho fan per dues vies. Per una banda, reben una dotació econòmica que compta amb un component fix i un altre variable. Per exemple, només en l’exercici del 2018 CiU és qui més diners va rebre, 154.669 euros. Per darrere, ERC (130.668), PSC (122.667), Entesa (73.999), Ciutadans (66.664), PP (66.664) i CUP (66.664). Però no acaba aquí. Les seves fundacions també reben diners, com és el cas de la Fundació Rafael Campalans, del PSC, que el 2015 rebia 55.903 euros de la Diputació de Barcelona; la Fundació Josep Irla (ERC), 14.838; la Fundació CatDem (CiU), 46.165; O la Fundació Nous Horitzons (ICV), 17.737.
