Per què ens disfressem per carnaval?

El diccionari explica que l’origen probable del mot disfressar és “esborrar un rastre, despistar”, una definició que encaixa a la perfecció amb l’esperit del carnaval, una festa guiada per la transgressió. De fet, durant una setmana, els papers es capgiren, les normes es tornen més laxes i regna la disbauxa. I tot i que per carnaval les normes es poden transgredir de moltes maneres, amagar el rostre rere una màscara o jugar a ser un altre amb una disfressa són algunes de les més freqüents.

Però disfressar-se és un tret característic de totes les cultures del món i l’ésser humà ho ha fet durant mil·lennis per motius molt diversos. Això fa que sigui complicat d’explicar per què ens disfressem per carnaval, una festa que ja de per si té un origen força incert. Se sap que és un cicle festiu propi, que es regeix pel calendari lunar i que probablement en l’antigor durés més que ara. També hom creu que podria ser una festa relacionada amb l’allargament del dia i el despertar gradual de la natura després del solstici d’hivern.

A més, se sap que per aquestes dates els romans celebraven unes festes que es caracteritzaven per la inversió i la transgressió: les Saturnals, les Lupecals i les Matronals. I com que el període grecoromà és considerat en molts sentits la base de la nostra cultura, molts experts situen l’origen del carnaval en aquesta època. Sí que se sap del cert que a l’edat mitjana el cristianisme va assimilar i adaptar la festa i la va fer encaixar just abans de la Quaresma, un període de set setmanes abans de Pasqua dominada per l’abstinència i l’austeritat.

Així va néixer el carnaval tal com l’entenem avui: una festa que representa la sàtira adreçada a l’autoritat i de trencament de la monotonia de la vida quotidiana per mitjà de l’excés, l’esbojarrament i el desafiament de les prohibicions. En definitiva, una mena de món al revés que no solament mostra l’altra cara de la cultura oficial, sinó que té un vessant més antropològic basat en la comicitat. Les disfresses i les màscares, doncs, són un símbol del camuflatge i un mitjà per a deixar de ser un mateix i actuar de manera arrauxada.