22.12.2020 - 05:32
Tot el que aprenem queda guardat en el cervell amb connexions entre les neurones, el que es coneix com a “plasticitat neuronal”. Aquesta plasticitat és màxima en la infantesa i a poc a poc va disminuint amb l’edat. No obstant això, encara que els xiquets tenen molta capacitat d’aprenentatge, no tenen rutines, per la qual cosa aprenen de manera caòtica. A mesura que creixem i anem adoptant aquestes rutines, seguim aprenent perquè supleixen part de la plasticitat que anem perdent.
L’aprenentatge de les persones es va acumulant uns damunt d’altres, quedant els primers coneixements en les capes més profundes. En el cas de les persones amb Alzheimer, la mort de les neurones es dóna des de les capes superiors, raó per la qual els primers records són els últims en desaparéixer. No obstant això, una cosa que no es perd i que és objecte d’estudi és l’autoconsciència, la pròpia identitat. Açò és degut al fet que no s’adquireix des de l’aprenentatge, sinó des de la percepció del cervell de què som nosaltres mateixos.
Els suplements i les activitats com els encreuats, socialitzar, escoltar música, llegir o fer esport, ajuden a mantenir la flexibilitat neuronal, però no l’amplien, com es dóna a entendre en alguns missatges publicitaris.
Respon David Bueno, director de la Càtedra de Neuroeducació del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Universitat de Barcelona.
«Els Perquès de Mètode» és un consultori de ciència on lectors i lectores envien la seua pregunta o dubte científic i una persona experta els respon. Podeu enviar les vostres preguntes a través d’aquest formulari. Entre tots aquells que publiquem sortejarem un lot de publicacions de Mètode al final de cada trimestre.
