08.06.2018 - 22:00
El 13 de juny de 2015, Dolors Sabater va ser investida batllessa de Badalona. D’aquesta manera, s’obria una nova etapa al municipi, que passava de ser governat pel PP més xenòfob a ser-ho per l’esquerra sobiranista. El suport provenia de gairebé tot l’espectre polític. Als regidors de Guanyem Badalona en Comú, s’hi afegien com a socis de govern ERC i ICV-EUiA, amb el vot favorable del PSC i el PDECat en la investidura. Únicament el PP i Ciutadans van votar-hi en contra, i un regidor d’Unió es va abstenir.
L’objectiu comú de totes aquestes forces era fer fora de la batllia Xavier García Albiol, responsable d’un executiu opac, amb diversos escàndols, que governava a còpia de crispació màxima i de censura i que va explotar lemes com ara’Netejant Badalona’, cosa que va fer que el posés com a exemple de xenofòbia fins i tot el Consell d’Europa.
El dia de la investidura de Sabater, la plaça de la Vila es va omplir. D’una banda, partidaris d’Albiol, amb xiulets i banderes espanyoles, i per una altra, els favorables a Sabater, amb estelades i corejant ‘fora feixistes de l’Ajuntament’ i ‘Sí, se puede’. La regidora més mediàtica va ser Fàtima Taleb, musulmana i mediadora comunitària: la seva entrada al govern simbolitzava el canvi d’etapa i deixar enrere el discurs d’Albiol.
El procés com a excusa
Dolors Sabater va prometre el càrrec apel·lant a l’exercici democràtic per a avançar ‘cap a una República catalana sobirana, lliure i justa socialment’. La confluència de Guanyem Badalona en Comú és formada per militants de la CUP, de Podem, de Comunistes, de Procés Constituent i una gran quantitat de moviments socials que tenen com a punt de trobada la República catalana per a decidir, després, si ha de ser independent o federar-se amb Espanya.
El procés independentista ha estat l’excusa dels detractors del pacte per a voler dividir la majoria consistorial, i finalment, ha estat l’argument esgrimit pel PSC.
El cas més mediàtic va ser el pacte que l’ajuntament va tancar amb els sindicats el 2016 perquè poguessin treballar el 12 d’octubre i fer festa un altre dia, cosa habitual en centenars d’ajuntaments. Però la delegació del govern espanyol va denunciar concretament aquest cas, només dos dies abans de la data esmentada. Això va fer que el jutjat suspengués l’acord i obligués a tancar el consistori per ‘raons socials i culturals, que reflecteixen un interès general, social o col·lectiu en la seva celebració’.
Tanmateix, sis regidors van anar a treballar. I el regidor José Téllez va estripar davant les càmeres l’ordre judicial que els obligava a tancar. El PP va denunciar-los per desobediència. El cas va ser arxivat el gener perquè el jutge no hi veia cap delicte, però l’Audiència de Barcelona el va reobrir a petició de la fiscalia.
Els casos no acaben aquí. L’octubre del 2017, un jutge va obligar a col·locar el retrat del rei espanyol ‘en un lloc preferent i d’honor del saló de plens’. Abans, el PP havia regalat un retrat del monarca a l’ajuntament. A més, Téllez va ser acusat de desobediència i prevaricació per haver retornat uns cartells d’Òmnium confiscats poc abans del referèndum del primer d’octubre.
A la recerca de la moció de censura
L’endemà d’aquell 12 d’octubre, els socialistes es van desmarcar del govern municipal. Van dir que el suport era ‘a canvi de neutralitat institucional’ i van posar en qüestió el pacte. El dirigent de la formació, Álex Pastor, va anunciar una roda de contactes per a fer un govern alternatiu, i va dir que acceptaria fins i tot el suport extern del PP.
Ciutadans va instar el PP i el PSC a un acord de governabilitat amb un candidat que defensés ‘la unió i no la divisió entre els badalonins’. Albiol ho va descartar, però uns dies més tard va oferir al PSC els regidors populars i es va mostrar disposat a no formar part del govern i no signar cap pacte de legislatura, amb l’objectiu de posar fi al govern, que qualificava d’independentista i antisistema.
El PSC, en boca de Miquel Iceta, es va negar a acceptar els vots gratuïts que li oferien els regidors d’Albiol. ‘No farem una moció de censura de la mà del PP, encara que no posin condicions.’ L’abril del 2017, el PSC va aprovar el pressupost de Badalona.
Quan, el maig, es va tornar a obrir el cas sobre desobediència pel 12 d’octubre, el dirigent del PP al municipi, Juan Fernández, va demanar una reunió per a explorar una moció contra el govern municipal, perquè el seu partit no podia ‘permetre que la CUP’ continués governant. El PSC es va negar a participar en cap reunió convocada pel PP contra el govern municipal.
El PSC opta per la moció
El 7 de maig, Dolors Sabater es va sotmetre a una qüestió de confiança per a aprovar el pressupost. Va perdre la votació, amb els vots en contra del bloc del 155: PP, PSC i Cs.
En una consulta interna, el 92,6% dels militants del PSC es mostraven partidaris de presentar la moció de censura. Els socialistes van votar-hi a favor argumentant mala gestió administrativa i manca de neutralitat davant el moviment independentista. Amb tot, els comptes de l’ajuntament eren el pressupost participatiu més important de Catalunya i comportaven un increment de 6,7 milions d’euros respecte del pressupost del 2017, que havia rebut el suport del PSC.
El 67% dels ciutadans aprova la gestió de l’actual ajuntament, amb una mitjana de 5,18 punts. En el cas dels socialistes, amb una mitjana propera a l’aprovat, un 68% dels votants del 21-D aproven la gestió municipal. Per tant, no semblaria una situació insostenible que obligués a pactar una moció de censura amb PP i Cs.
El canvi en el PSC
Després de les eleccions municipals, el cap de llista dels socialistes, l’ex-batlle Jordi Serra, havia justificat la investidura de Sabater com a alternativa a Albiol. ‘No és que fem batllessa Sabater, sinó que fem fora Albiol […]. Volem posar punt final a les pràctiques clientelistes, corruptes i el racisme del consistori’, va dir, i va remarcar que simplement optarien per l’abstenció en afers vinculats al full de ruta sobiranista.
Uns mesos més tard, després dels mals resultats i haver assegurat la investidura, el 3 d’agost de 2015, l’ex-batlle va deixar l’ajuntament. Cal destacar que els dies previs al primer d’octubre, Serra va demanar a Iceta que no donés suport al vet al referèndum i es va manifestar en contra de la persecució policíaca i judicial. Va declarar que no es podia donar suport ‘ni per activa ni per passiva’ a procediments que poguessin portar penes de presó, inhabilitació o sancions, ja que la determinació per mitjans democràtics havia format ‘part explícitament dels objectius polítics del PSC’.
L’única regidora que quedava del sector de Jordi Serra a les llistes socialistes, Conxita Botey, va abandonar el partit per les discrepàncies després del primer d’octubre. Considerava que el PSC no havia estat prou contundent i que hauria d’haver participat en l’aturada general del dia 3 d’octubre, i va retreure la inacció dels socialistes per a trobar una solució al procés sobiranista.
A l’anterior legislatura, el 2014, el regidor Josep Duran havia abandonat la formació per passar a encapçalar Avancem-NECat al municipi i va anar de quart a les llistes d’ERC-Avancem a les eleccions municipals del 2015. Per la seva banda, l’ex-batllessa socialista Maite Arque (1999-2008), es va convertir en coordinadora del Pacte Nacional pel Referèndum i cara visible del Pacte Local pel Referèndum, impulsat per una setantena d’entitats.
El dirigent actual del PSC és Álex Pastor, secretari general des del 2012. A les primàries del 2014, van tenir dret de vot 1.145 militants, mentre que en la consulta darrera sobre la moció de censura, n’eren 500, dels quals van votar 311.
La irrellevància dels socialistes
Amb la situació actual del PSC, el motiu de la moció l’hauríem d’anar a cercar més enllà d’una teòrica mala gestió o de la defensa del procés sobiranista d’una candidatura que uneix federalistes i independentistes.
Dolors Sabater recordava que el PSC s’havia compromès el 2015 a no pactar amb formacions xenòfobes. Iceta, per la seva part, deia que Albiol no formaria part del govern, de manera que obria la porta a la resta de regidors populars.
La clau la podríem trobar en la irrellevància dels socialistes. L’actual dirigent del PSC, al capdavant del grup parlamentari des del 2015, només és conegut per un 26% dels ciutadans, sense cap millora en dos anys, i per un 32% dels votants socialistes. En canvi, García Albiol i Dolors Sabater són coneguts per gairebé tota la ciutadania i tots els votants del PSC (un 99% coneix Albiol i un 84% Sabater).
La situació encara és més preocupat si tenim en compte que el 4 de març d’enguany Guanyem Badalona en Comú proposava de fer encara més àmplia la candidatura i afegir-hi tot l’equip de govern, per fer una candidatura que inclogués ERC i ICV-EUiA, amb Dolors Sabater com a candidata a la reelecció, amb els pilars de radicalitat democràtica, justícia social i procés constituent republicà des de la base.
Unes eleccions en què hi hauria, en una banda, tota l’esquerra transformadora, i a l’altre extrem, García Albiol, que el 2015 va guanyar en 30 dels 34 barris badalonins. Els comicis, doncs, podrien esdevenir un plebiscit entre dos models de ciutat contraposats i podrien deixar el PSC en la irrellevància.
La pèrdua de l’espai
Però el problema dels socialistes a la ciutat encara va més enllà. Si a més de Badalona, ens fixem en els resultats del 21 de desembre a les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona en què governa el PSC, trobem que en absolutament totes aquestes ciutats Ciutadans va obtenir una diferència de vots molt significativa respecte dels socialistes i va esdevenir primera força a la majoria de ciutats, mentre que els socialistes, en algunes, van caure fins a la quarta força.
Fins i tot en feus socialistes com Cornellà de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet, on havien guanyat el 2015, es van veure superats per la formació taronja.
Cal entendre que les dinàmiques municipals són diferents d’unes eleccions al parlament, però si hi ha res que mantingui fort els socialistes en aquests municipis és el lideratge de batlles coneguts per gairebé tota la població, amb un clar perfil municipalista i coneguts fins i tot fora de la ciutat (com Núria Marin, Núria Parlon o Antonio Balmón). També tenen una forta estructura de partit i dècades d’administració, cosa que converteix la ciutat en un feu.
En el cas de Badalona, el PSC no té una estructura forta, perquè no governa des del 2011, i García Albiol es va fer amo i senyor de la ciutat durant quatre anys. A més, no té una cara coneguda ni un perfil propi. Els socialistes més catalanistes van deixar el partit, i el seu candidat és poc conegut. A tot això, cal afegir-hi la tendència a la baixa a les eleccions municipals: 28% de vots el 2011 i un 14% el 2015.
Per la seva banda, Ciutadans només va obtenir un 5,6% a les municipals del 2015, per un 31% el 21-D. Tot i resistir els socialistes el 21-D, seria d’esperar a les municipals un creixement de Ciutadans en part a costa dels socialistes, amb l’afegit que sense la moció, serien acusats de donar suport als sobiranistes.
En els independentistes, trobem també un creixement espectacular. Si en les eleccions del 2015 al parlament, JxSí i la CUP van obtenir 36.403 vots, en les del 21 de desembre han obtingut 40.631 (+4.228). Encara més, el primer d’octubre van votar 54.878 ciutadans (45.419 pel sí). Un front sobiranista d’esquerres potent, sumat a una candidatura atractiva del PDECat o JxCat, enfonsaria encara més als socialistes.
Els motius, més enllà de fer fora Sabater, és moure’s, encara que comporti una mala imatge al principi, emulant Pedro Sánchez. Sortir de la irrellevància posant-se al capdavant de l’ajuntament, marcar un perfil propi, tenir un batlle conegut i poder ser el tercer pol ‘equidistant’ en unes eleccions municipals polaritzades que es faran abans d’un any, encara que això voldria dir revitalitzar la influència d’Albiol, quedar escorats en el bloc del 155 i perdre el vot més catalanista i d’esquerres.
