Per què Elon Musk ha comprat una part de Twitter?

Dilluns passat es va fer públic que el magnat Elon Musk havia comprat 73,5 milions d’accions de Twitter, la coneguda xarxa social. Es va gastar vora 3.000 milions de dòlars per adquirir el 9,2% de la companyia. Un percentatge que el situa com a accionista principal. L’endemà, Parag Agrawal, l’actual director general (CEO) de Twitter, va anunciar a la xarxa social que Musk s’incorporaria al consell d’administració de la companyia. Tan sols set minuts després, Musk li responia: “Desitjo de treballar amb Parag i el consell d’administració de Twitter per fer-hi millores significatives els mesos vinents.” Feia dies que Musk criticava la xarxa social al seu compte, que amb 80,9 milions de seguidors és el vuitè més seguit. Però, què hi ha al darrere d’aquest aparent rampell de l’home més ric del món? Tal com veurem, hi ha diversos motius: els enfrontaments amb autoritats reguladores i el govern nord-americans, el seu passat d’empresari d’internet, els posicionaments polítics i els trets de la seva personalitat.

La piulada que li va costar molt cara

Elon Musk és conegut principalment per ser el màxim responsable de Tesla, el fabricant nord-americà de vehicles elèctrics. Val a dir que no en fou un dels creadors. Tesla es fundà el juliol del 2003, però Musk s’hi incorporà el febrer del 2004 després d’haver-hi invertit 6,5 milions de dòlars. Es va convertir en l’accionista principal, fet que el va situar com a president del consell d’administració de la companyia. El 2008 va esdevenir-ne també el director general. D’aquesta manera, Musk va aconseguir el control d’una companyia que considerava clau per a la transició a un sistema energètic i un transport basat en energies renovables, una de les seves obsessions de joventut. Tot plegat, una manera de procedir molt semblant a la que ha fet ara a Twitter.

A la primera etapa de Tesla, Musk no era l’home més ric del món. Per obtenir el finançament per a fer els canvis necessaris a la companyia, Tesla va haver de sortir a borsa. Una opció que mai no va agradar al nord-americà d’origen sud-africà. En perdia el control absolut, i passava a haver d’informar puntualment les autoritats borsàries nord-americanes sobre les interioritats de la companyia, d’acord amb la legislació dels EUA. Amb l’afegit de l’impacte públic d’aquesta informació i els moviments especulatius, o directament atacs, que rep Tesla a la borsa. Musk s’ha queixat moltes vegades que la cotització borsària –especialment quan baixa– no té res a veure amb l’evolució o la situació de la companyia, cosa que la perjudica enormement. Mai no ha amagat que voldria treure Tesla de la borsa per eliminar tot aquest escrutini públic i governamental i evitar els atacs especulatius. El 7 d’agost de 2018 va publicar, a Twitter, precisament, que considerava de treure la companyia de la borsa bo i recomprant totes les accions a 420 dòlars. “Finançament assegurat”, deia. Una piulada que va tenir greus conseqüències.

Elon Musk al llarg dels anys ha fet servir Twitter compulsivament per compartir idees o comunicar decisions a les seves companyies. Són les conegudes “tempestes de Twitter de Musk”: durant uns minuts, o una hora com a molt, el magnat escriu un seguit de piulades i aprofita per a respondre els comentaris directament, com qualsevol altre usuari. Defuig l’estil i registre típics dels directors generals en les comunicacions públiques. Tanmateix, la Comissió de Borsa i Valors dels EUA (SEC, per les sigles en anglès) no va opinar tan favorablement d’aquest estil popular. Les declaracions dels alts directius de les empreses afecten la cotització borsària de les companyies. Per una banda, poden ser involuntàries o fruit de la inexperiència dels directius. Però per una altra, poden ser declaracions intencionades per a alterar la cotització de la companyia i causar guanys econòmics a qui les ha fetes. Per exemple, un directiu pot voler o necessitar vendre accions, i abans de vendre-les, diu alguna cosa que en causa la pujada de preu. Per això, la SEC es pren molt seriosament les declaracions públiques dels alts directius i les investiga.

El desafiament d’Elon Musk a les autoritats nord-americanes

Al setembre, la SEC va demandar Elon Musk i Tesla per la piulada sobre la recompra d’accions perquè deia que contenia informació falsa –no hi havia hagut cap acord sobre el finançament de l’operació– i malmetia els interessos dels inversors que tenien accions de Tesla. La SEC volia prohibir que Musk fos el director general de cap companyia que cotitzés a borsa, cosa que hauria posat fi a la seva carrera d’empresari. Dos dies després, totes dues parts van arribar a un acord: Elon Musk es mantenia com a director general de Tesla, però en deixaria de ser el president del consell d’administració. Tant Tesla com ell havien de pagar una multa de 20 milions de dòlars cadascú. A més, a partir d’aleshores les piulades de Musk havien de ser revisades, abans de ser publicades, pel departament legal de Tesla si contenien informació de la companyia,

El magnat mai no ha acceptat de bon grat l’acord amb la SEC. D’entrada, no volia que Tesla pagués la multa, volia assumir-la ell. Però les condicions de l’acord impedien que Musk pagués els 20 milions de Tesla. Com a compensació, va comprar 20 milions de dòlars en accions de la companyia, segurament per minimitzar el malestar de la resta de membres del consell d’administració. Respecte de la revisió de les seves piulades, el seu comportament no va canviar, i contínuament ha reptat les condicions acordades amb la SEC. Finalment, el 22 febrer, Musk va dur als tribunals allò que considera un assetjament per part de la Comissió de Borsa i Valors dels EUA. L’endemà va fer una piulada desafiadora: “No vaig començar la baralla, però l’acabaré.”

No han estat les úniques crítiques a les autoritats nord-americanes vehiculades per Twitter. L’agost passat la Casa Blanca va fer una cimera sobre l’electrificació del sector automobilístic. Hi van convidar les companyies nord-americanes General Motors, Ford i Chrysler, i el president Biden en va reconèixer el paper de lideratge. Elon Musk va mostrar el seu malestar a Twitter perquè no hi havien convidat Tesla, la principal companyia de cotxes elèctrics dels EUA, i el màxim referent internacional del sector. No sabem fins a quin punt era una represàlia de l’administració demòcrata per la participació de Musk en cimeres empresarials amb l’anterior administració nord-americana, amb fotografies amb el president Trump incloses –Musk és un donant tant del partit demòcrata com del republicà. Però les seves queixes a Twitter van reeixir i finalment el president Biden es reuní públicament per parlar de vehicles elèctrics amb Elon Musk, però acompanyat de l’executiva en cap de General Motors, Mary Barra. Una companyia que també opta per l’electrificació del transport, tot i que amb una producció molt més baixa i mantenint el gruix de negoci en els vehicles de combustió.

Musk també fa servir Twitter per expressar idees més polítiques, especialment a favor de la llibertat individual i d’expressió. Una de les seves altres companyies és Starlink, que posa milers de satèl·lits en òrbita per donar cobertura d’internet arreu del món. A la guerra d’Ucraïna, hi té un paper significatiu. Elon Musk va enviar receptors de Starlink al país per evitar el blocatge rus d’internet. Va parlar fins i tot per videoconferència amb el president Zelenski, que li va agrair l’acció i en va destacar la importància per a les comunicacions del govern. Tanmateix, l’empresari s’ha mostrat contrari al blocatge dels mitjans de comunicació russos. Evidentment, a Twitter: “Alguns governs (l’ucraïnès no) han demanat a Starlink de blocar els mitjans de notícies russos. No ho farem si no és a boca de canó. Disculpeu per ser un absolutista de la llibertat d’expressió.”

No podem obviar-ne les piulades sobre criptomonedes, que han afectat unes quantes vegades la cotització del bitcoin i, sobretot, de dogecoin, la seva moneda preferida. Unes declaracions que no han tingut cap conseqüència per a l’empresari, com si hagués passat al sistema borsari tradicional. Així i tot, les criptomonedes no tenen organismes de control com les borses per un rerefons ideològic important. És una de les principals crítiques que reben, i que segons alguns analistes causen fraus en massa. Finalment, com a usuari de Twitter, Musk també pateix les limitacions tècniques i els inconvenients de la plataforma. Una de les més significatives és que les piulades no es poden editar per corregir-ne faltes d’ortografies. Una opció molt demanada pels usuaris, però que la companyia tan sols ha activat, de manera molt limitada (durant uns segons) als usuaris de pagament. L’empresari també és víctima dels bots programats a la xarxa social, especialment de criptomonedes, que empren la seva imatge i noms d’usuari molt semblants al seu per enganyar els seus seguidors.

En aquest context cal entendre les seves piulades d’aquests darrers dies en relació amb la xarxa social i que han fet que es gasti vora 3.000 milions de dòlars en accions i que hagi passat de la nit al dia a formar part del consell d’administració de Twitter, amb voluntat de fer-hi canvis ràpids i significatius, al més pur estil Elon Musk. És un usuari compulsiu d’aquesta xarxa social. Li agrada expressar-s’hi directament, sovint compartint mems, fins i tot d’ell mateix, com si fos un usuari més i no l’home més ric del món, que dirigeix companyies com ara Tesla i SpaceX. Fa servir la xarxa per fer crítiques o expressar les seves visions més ideològiques. Gran defensor de la llibertat d’expressió, però que li costa assumir les conseqüències quan té un impacte directe sobre l’economia si ve d’un home tan poderós com ell. A més, vol fer-hi canvis que fa temps que els usuaris reivindiquen –el primer, poder editar les piulades una vegada publicades.

Malgrat tot, encara ens falta resoldre un interrogant per emmarcar completament la decisió d’aquests dies: com és que un empresari conegut pels vehicles elèctrics vol dirigir una companyia d’internet?

L’empresari idealista que es va crear a la xarxa

Elon Musk va néixer a Sud-àfrica. Quan havia de fer el servei militar, se’n va anar del país per no col·laborar amb el règim de l’apartheid i va emigrar al Canadà, on tenia família. Quan era a la universitat, es va traslladar als EUA, d’on és ciutadà actualment. Un moment d’idealisme del jove Musk, en què identificà cinc grans qüestions en què la humanitat havia d’avançar: l’espai, les energies renovables, internet, teràpies genètiques i intel·ligència artificial. El 1995, a vint-i-quatre anys, ens va centrar en les energies renovables i va començar un doctorat sobre supercondensadors a la Universitat de Stanford, una de les millors del món, i la referència absoluta de Silicon Valley.

Tanmateix, l’abandonà i se centrà en el gran fenomen del moment: internet. Amb el seu germà va fundar la companyia Zip2, una mena de pàgines grogues d’internet. Quatre anys més tard, el 1999, la van vendre a Compaq, i Elon es va endur 22 milions de dòlars. Els primers diners que va fer el milionari Musk són, precisament, amb una companyia d’internet. No s’acabà ací. Invertí els diners per fundar X.com, que es fusionà amb una altra companyia, Confinity, que es va convertir en PayPal, un dels sistemes més coneguts de pagament per internet. El 2002 la companyia va ser comprada per eBay i Musk va rebre 165 milions de dòlars. És a dir, l’empresari Musk va néixer amb companyies d’internet, no és un àmbit nou per ell.

Una altra faceta important és el seu idealisme. En compte de gaudir de la seva condició de milionari i retirar-se de per vida, el jove Musk va invertir immediatament bona part dels guanys (100 milions) per crear una companyia espacial, SpaceX. Volia dur la humanitat a Mart. Una idea que molts qualificarien d’extravagant. No sembla que li hagi anat malament. En vint anys, ha transformat completament el sector: ha fet coets que es poden reutilitzar, cosa que redueix molt els costs dels llançaments, i ara en desenvolupa un, l’Starship, que pot fer normals els viatges pel sistema solar. A més, ha aprofitat SpaceX per tornar al negoci d’internet amb Starlink. Sense oblidar que els vehicles de Tesla normalment són descrits com un “ordinador amb rodes”, per la quantitat de tecnologia informàtica que incorporen, incloent-hi connectivitat a internet contínua i l’ús d’intel·ligència artificial. La xarxa juga un paper clau en totes les seves companyies.

Finalment, hi ha un aspecte sobre la personalitat de Musk que és significatiu. El maig del 2021, quan feia un personatge en un programa televisiu, va dir que tenia la síndrome d’Asperger, que causa dificultats en la interacció social i l’expressió verbal –explicaria el seu comportament característic en les presentacions de productes de les seves companyies o les dificultats en les relacions sentimentals. També la capacitat extraordinària de focalitzar-se molt intensament en una tasca, fins i tot obsessivament –tal com ha demostrat a Tesla i SpaceX moltes vegades. En aquest sentit, Twitter podria representar una via d’escapament d’aquestes limitacions per a Musk, potser s’hi troba més còmode. Davant l’amenaça que això es pugui retallar, sembla que ha apartat per un moment l’atenció a la resta de les seves companyies i s’ha centrat en Twitter. Caldrà veure finalment què hi canvia, però ara per ara els seus seguidors, molts usuaris de Twitter i defensors de la llibertat d’expressió, han rebut amb molt bons ulls la compra d’accions i els plans d’Elon Musk per a la xarxa social.