Per què el TTIP és bo per a Catalunya i Europa

Sabem del cert que el Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversions (TTIP) que negocien la Unió Europea i els Estats Units augmentarà els intercanvis, l’ocupació i la riquesa mútua. Les modestes exportacions catalanes als EUA (menys de 1.800 milions d’euros anuals) presenten un enorme potencial de creixement: hi venem només un 4,6% d’allò que exportem als socis comunitaris.

Barack Obama ha obtingut l’autoritat per a negociar l’acord del TTIP i presentar-lo a l’aprovació del Congrés abans de plegar el gener del 2017.

Catalunya es beneficia d’un teixit d’empreses globalment competitives. El tractat les ajudarà a expandir-se als EUA i més enllà, perquè crearà estàndards transatlàntics que marcaran la pauta a tot arreu.

El think tank britànic CERP calcula 119 mil milions d’euros anuals de benefici per a la UE (dels quals, més de 1.700 serien per a Catalunya) i 95 mil milions d’euros per als EUA. El sector de l’automòbil és el més beneficiat pel TTIP, però també els de productes metàl·lics, menjar processat, química, manufactures i equipament de transports.

Moltes petites i mitjanes empreses catalanes podran per fi fer el salt transatlàntic. Solen disposar de recursos insuficients per a superar les actuals barreres no aranzelàries, com ara traves burocràtiques i dobles certificacions.

Una Catalunya formant part d’aquest gegantí espai econòmic es reforçaria com a destí d’inversions nord-americanes i globals.

El TTIP desperta recels

Malgrat els importants dividends socioeconòmics previstos, alguns rams hi podrien sortir perdent. No se n’ha identificat de moment cap i, sobretot si el TTIP entra en vigor en fase de represa econòmica, pot no haver-n’hi. Caldrà estar preparat si calen mesures alleujatòries puntuals.

La Comunitat Econòmica Europea el 1957, i el Mercat Únic als 90 també van suscitar recances, i al capdavall han estat dues històries d’èxit extraordinari. El TTIP s’hi afegirà.

La Unió Europea ha establert tractats de lliure comerç amb nombrosos països, i no hi ha hagut mai cap mobilització popular en contra. Darrere de les vociferants crítiques anti-TTIP es percep un corrent de fons antiamericà i anticapitalista. Per contrastar els nombrosos mites que fan córrer, recomano de consultar el web de la Comissió Europea¹.

Un acord per mantenir Europa al capdavant de l’economia mundial

Europa s’aliaria amb l’economia més competitiva del món, cosa que incentivaria les nostres empreses cap a l’excel·lència i a atrevir-se amb qualsevol altre mercat.

A la Unió Europea hi ha un 7% de la població mundial, un 25% del PIB i un 50% de la despesa social global. Si volem conservar el nostre model social, i àdhuc millorar-lo, hem de poder finançar-lo. Només mantenint-nos en un alt nivell de competitivitat ho aconseguirem. Si no participem en la formació d’estàndards globals, deixarem d’estar entre les economies punteres i en definitiva comprometrem el benestar de les nostres societats. Per tot això, els sindicats haurien d’impulsar el TTIP, no frenar-lo.

Un partenariat estratègic

Una associació transatlàntica més estreta enfortiria la nostra capacitat conjunta per a afrontar gravíssims reptes, com la Rússia de Putin. Un factor que tenen ben present a la inestable perifèria d’Europa.

Estats Units tancarà el Tractat de Partenariat Trans-Pacífic (TPP) abans que el nostre. El centre de gravetat econòmic del món es desplaça cap a Àsia i el Pacífic. Si badem, els europeus en quedarem enrere, i els que decidiran els estàndards globals seran uns altres.

Molts aspirem que Catalunya esdevingui un nou estat. Els països petits que floreixen són economies molt obertes: Suïssa, Singapur o Estònia, per exemple. Els poc internacionalitzats no prosperen, com ara Grècia. Catalunya és una economia exportadora, i s’enfoca a ser-ho cada cop més. Com a societat del coneixement amb un sector tecnològic a l’alça, ens interessa participar en la globalització aportant béns i serveis d’alt valor afegit. Tot això, per descomptat, sense descuidar el món agrícola i la puixant indústria agroalimentària, que també guanyarien nous mercats amb el TTIP.

Amb el risc continuat de boicots als productes catalans, les nostres empreses saben que l’obertura exterior és clau de supervivència.

Catalunya ha de perfilar-se com un país competitiu i obert al món. En un moment històric i enmig de la crisi grega, pot demostrar a Europa que no serem un nou maldecap al Sud, sinó un bastió de reponsabilitat econòmica i seriositat. Fent-se seu el TTIP i les oportunitats que ofereix, Barcelona enviarà un potent missatge a Brussel·les, Berlín i Washington: ‘No serem Grècia, sinó l’Holanda del Sud’.

En principi, podem confiar que la Comissió Europea negociarà un bon acord. I si no, reaccionarem. L’executiva de Juncker ha demostrat prou capacitat per a adaptar-se a les crítiques rebudes (poca transparència, temors sobre serveis públics, etc.) i fins ara ha respost a les expectatives.

Amb el TTIP, Europa decideix si roman a la primera lliga econòmica mundial.