06.08.2019 - 05:00
Respon AMPARO LATORRE CASTILLO:
Primer que res, s’ha d’aclarir que l’ADN codificant és aquell que conté els gens que produeixen proteïnes dins del genoma, mentre que l’ADN no codificant pot estar format per gens que produeixen distints tipus d’ARN, però no es tradueixen a proteïnes. El percentatge d’ADN codificant és baix en els genomes de tots els organismes eucariotes en general, sobretot el dels vegetals, i no sols en el cas dels humans o dels seus parents més propers, els primats.
L’ADN codificant representa un 1% del genoma humà. Aquest està compost d’exons, els quals són les parts o fragments dels gens que sí que produeixen proteïnes, elements importants per al funcionament de l’organisme.
En un principi, es va considerar que l’ADN no codificant (el qual representa el 99% restant del genoma humà) no tenia cap utilitat. Actualment i gràcies als avanços en els estudis de genòmica en general i genètica humana en particular, sabem que la meitat d’aquest ADN forma el que es coneix com a transposons, seqüències d’ADN que poden canviar la seua posició dins d’un genoma. Açò permet que es puguen crear o invertir mutacions i alterar la identitat genètica i la mida del genoma de la cèl·lula. Però, a més, el conjunt de l’ADN no codificant que forma ARN realitza una funció reguladora del genoma, com podria ser, a més de participar en la síntesi de les proteïnes, altres com, per exemple, activar o desactivar gens, regular proteïnes, realitzar funcions de desenvolupament…
Tot açò es tracta en efecte d’un procés d’evolució, on s’han dut a terme diverses provatures al llarg de la història evolutiva dels organismes eucariotes que ho presenten, les quals han contribuït a modelar el genoma tal com es coneix actualment, però cal remarcar que, no obstant això, l’ADN no es tracta d’un codi, sinó que és la molècula que porta les instruccions genètiques per al desenvolupament, funcionament, creixement i reproducció de tots els organismes coneguts, així com de molts virus.
Podeu enviar les vostres preguntes a través de la web https://perques.metode.cat.
Amparo Latorre Castillo és experta en Genòmica i Genètica Humana, i Catedràtica del Departament de Genètica de la Universitat de València, a banda d’integrant de l’Institut de Biologia de Sistemes Integrats (I2SysBio) de la Universitat de València – CSIC i exdirectora de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), entre els anys 2010 i 2013.
