Per què al Japó hi ha tants terratrèmols i tsunamis?

The Washington Post · Michelle Ye Hee Lee

Tòquio. Un potent terratrèmol va sacsar el Japó occidental el dia de Cap d’Any i causà la mort de desenes de persones, la destrucció de cases i la por de danys pitjors a causa de les rèpliques, els tsunamis i les esllavissades.

No és estrany que hi hagi terratrèmols al Japó. De fet, és un dels països més actius sismològicament del món i el lloc d’origen de la sismologia, l’estudi dels terratrèmols. També és ací on començà l’estudi dels tsunamis (paraula que en japonès significa ‘port’ i ‘onada’).

El Japó ha estat sovint a les portades internacionals pels danys relacionats amb terratrèmols, sobretot el desastre triple del març del 2011, quan un terratrèmol de 9 graus, un tsunami i un accident nuclear van desfermar el pitjor desastre nuclear d’ençà de Txornòbil, el 1986.

Per això he demanat als experts què fa que el Japó sigui tan propens als terratrèmols?

Un mosaic de plaques tectòniques

Els terratrèmols es produeixen quan dues plaques tectòniques topen, l’una s’encavalca en l’altra i alliberen una ràfega d’energia sobtada.

I el Japó és situat sobre quatre grans plaques, fet que el converteix en un dels llocs del món amb més activitat tectònica.

“Com més plaques tinguis i, cosa més important, com més línies de plaques adjacents o que travessin un país, com passa el Japó, més possible és la interacció d’aquestes plaques en què es produeixen els terratrèmols”, explica Robert Butler, professor emèrit de geofísica de la Universitat de Portland i de la Universitat d’Arizona. “Per tant, més línies de plaques vol dir més terratrèmols.”

El Japó i l’àrea pròxima té el 18% dels terratrèmols del món a causa de l’activitat tectònica, segons Saeko Kita, sismòloga de l’Institut Internacional de Sismologia i Enginyeria Sísmica d’Ibaraki, al Japó.

El Japó i el Cinyell de Foc

Cada any, el Japó té uns 1.500 terratrèmols que es poden notar. De fet, al Japó es registra alguna activitat sísmica aproximadament cada cinc minuts.

No és estrany que hi hagi tanta activitat sísmica en tota l’àrea en forma de ferradura, sovint anomenada “Cinyell de Foc”, al voltant del marge de l’oceà Pacífic, on hi ha més de 400 volcans actius. Aquesta zona s’estén de la costa oriental d’Austràlia fins a l’est de Rússia, i baixa per la costa occidental de l’Amèrica del Nord i per la costa occidental de Xile.

És una àrea geològicament activa on els terratrèmols, els tsunamis i els volcans són habituals. Cap al 80% dels terratrèmols i tsunamis més potents del món ocorren en aquesta regió, segons l’Observatori Geològic dels Estats Units i el Centre Internacional d’Informació sobre Tsunamis.

Taiwan i les Filipines són situades sobre tres grans plaques tectòniques i també són susceptibles de l’activitat sísmica, diu Lucy Jones, una sismòloga que va passar més de tres dècades treballant a l’Observatori Geològic dels Estats Units.

El cas és que el Japó és un país més gran i més poblat que Taiwan i les Filipines, de manera que s’ha prestat més atenció al Japó, en part per la percepció què hi ha més gent afectada pels terratrèmols, explica Jones. La llarga història del Japó a registrar i estudiar l’impacte dels terratrèmols i els tsunamis, combinada amb una extensa preparació per a desastres, ha alimentat també aquesta percepció.

Tanmateix, “la realitat és que les Filipines i Taiwan tenen tants [terratrèmols] com el Japó, però crec que part de la percepció que hi ha és perquè el Japó ha desenvolupat la tecnologia per a fer-hi front”, remata Jones.

El terratrèmol del primer de gener

L’emplaçament del terratrèmol de Cap d’Any i les rèpliques, a la costa oest del Japó central, és prop d’una àrea interior on també hi ha hagut uns quants terratrèmols.

També és al costat de la mar del Japó, o la mar de l’Est. Això el fa diferent de la major part de terratrèmols i tsunamis importants al Japó, que són a la banda oriental, al costat de l’oceà Pacífic. No obstant això, en les dècades més recents, també hi ha hagut alguns terratrèmols importants al costat occidental, tal com explica Robert Geller, sismòleg i professor emèrit de la Universitat de Tòquio.

“De tant en tant, hi ha terratrèmols grans sota la mar del Japó. Els terratrèmols grans del 1983 i del 1993 eren els més recents fins el d’ara fa dos dies”, explica Geller.

Hi ha indicis que un líquid ascendeix de les profunditats sota l’epicentre del terratrèmol, cosa que pot haver propiciat el terratrèmol del primer de gener, explica Junichi Nakajima, professor al Departament de Ciències de la Terra i Planetàries de l’Institut Tecnològic de Tòquio.

Resposta als desastres al Japó

El nombre de morts pel terratrèmol de Cap d’Any a la prefectura d’Ishikawa ha superat els seixanta-dos, amb més de cent edificis i unes mil cases destruïdes.

Al Japó, es mesuren els terratrèmols segons la tremolor del terra, no segons la magnitud. El terratrèmol del primer de gener va ser mesurat amb un 7 a l’escala d’intensitat del Japó, el valor més alt.

Compareu-ho amb ara fa un segle, quan el gran terratrèmol de Kantō, que va registrar un equivalent a 7 o 6 alt a l’escala actual, va sacsar la capital, Tòquio, i va deixar més de 105.000 morts o desapareguts i unes 80.000 cases destruïdes. Aquest terratrèmol va fer establir de les normatives modernes de construcció, que incorporen els riscs sísmics.

En cada terratrèmol important, el país n’ha revisat els danys i ha actualitzat les normatives de construcció. La darrera gran actualització va ser el 1981, que va introduir nous estàndards per a edificis resistents als sismes després d’un terratrèmol important el 1978.

En zones més remotes i menys urbanitzades del Japó, com ara la península de Noto, on hi va haver el terratrèmol el primer de gener, molts edificis són susceptibles a danys i esfondraments, perquè van ser construïts abans del 1981, diu Nobuhito Mori, subdirector de l’Institut de Recerca de Prevenció de Desastres de la Universitat de Kyoto, al Japó.

Després del terratrèmol de Kobe del 1995, el govern japonès va fer canvis en la resposta als desastres que van possibilitar de recollir informació clau els cinc primers minuts d’un terratrèmol, diu Geller, de la Universitat de Tòquio, cosa que va permetre el desplegament ràpid del personal de socors en cas de desastre.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb