Per què el confinament pot haver alterat el cicle menstrual?

Els més de dos mesos de confinament a causa de la crisi de la Covid-19 poden haver causat algunes alteracions en la salut física i mental de les persones i en el funcionament habitual del nostre organisme. Pot ser que s’hagin experimentat problemes per a dormir, atròfia muscular, falta de gana, ansietat amb el menjar, restrenyiment i, fins i tot, canvis en el cicle menstrual. De fet, moltes dones han fet notar a les xarxes socials aquest fenomen, tot explicant que la regla se’ls havia retardat o avançat, que la tenien en quantitats més abundants o que els feia més mal.

La plataforma Encuentro Cultural Menstrual ha impulsat una enquesta d’investigació per saber quines alteracions en la regla hi ha hagut durant el confinament. Encara en recullen i interpreten dades, però de moment han observat que durant el mes d’abril, amb el confinament total i quan ja feia setmanes que s’havia declarat l’estat d’alarma, el cicle no es va alterar en la meitat de les participants. Pel que fa a l’altra meitat, una part va menstruar més dies dels habituals i una altra part, menys dies. ‘La majoria no ha tingut alteracions en el volum del flux menstrual’, afegeix Carolina Ackermann, responsable de l’enquesta, juntament amb María Victoria López.

Els resultats de l’enquesta que ha impulsat la sexòloga Montse Iserte són similars, però amb algunes variacions: ‘El 55% de les dones ha dit que havia experimentat canvis en el cicle, mentre que el 45% ha dit que no. Els canvis més comuns són retards, dolors més forts i regles menys abundants.’ Algunes de les participants també han assenyalat canvis de ritme en el flux, canvis en la durada de la menstruació i algun avançament.

Algunes dones també han aprofitat el confinament per canviar la seva relació amb la menstruació i viure-la de manera més relaxada i conscient, cosa difícil de fer en condicions normals amb la voràgine del dia a dia, que sovint impedeix que ens parem a observar com evoluciona el nostre cos i com es comporta. Ho expliquen dos testimonis anònims de la investigació Ackermann i López:

‘Abans del confinament, a vegades prenia pastilles per al dolor menstrual. No obstant això, en aquestes últimes regles, malgrat que el dolor ha estat més fort, no les he pres. He provat de respirar profundament i lentament per dormir. Dels quatre dies que he menstruat, dos me’ls vaig passar dormint per calmar el dolor. Abans del confinament, em prenia la pastilla des del primer dia perquè en la meva quotidianitat, amb la feina fora de casa, no podia estirar-me ni tranquil·litzar-me.’

‘Des de l’agost del 2019 que no tenia la regla per la síndrome de l’ovari poliquístic. El 19 de març em va baixar, a mitjan abril vaig sagnar tres dies lliurement i el 4 de maig em va baixar una altra regla. Sento que el fet d’estar sola a casa i treballar la meva ansietat i els nivells d’estrès ha produït el clic definitiu perquè em baixés.’

Una alteració de les secrecions hipotalàmiques

‘El cicle menstrual es regula des de l’hipotàlem, on es produeixen hormones que el controlen, la més important és la GnRh’, explica la ginecòloga Roser Taronger. L’hipotàlem genera descàrregues d’aquesta hormona sobre la hipòfisi –glàndula a la base del crani– i la hipòfisi genera les hormones FSH i LH, que estimulen al seu temps la funció de l’ovari. Si el cicle es desregula pot ser perquè la secreció de l’hormona GnRh s’altera, i alhora això fa que s’alteri la secreció de les altres dues hormones, que estimulen la funció de l’ovari. ‘Les hormones de l’ovari són les que, produïdes cíclicament, actuen sobre l’úter i endometri i fan que tingam la regla.
L’eix endocrí és hipotàlem-hipòfisis-ovaris-úter/endometri, i si la cadena d’esdeveniments es trenca en algun lloc, el cicle menstrual s’altera’, afegeix la ginecòloga.

Si aquesta cadena que comença al cervell i acaba als ovaris es talla, els ovaris no generen estrògens ni progesterona adequadament i, per tant, no apareix l’ovulació ni el sagnat. Segons que explica Taronger, és un procés fisiològic similar al que hi ha en les esportistes, en els casos d’anorèxia i en els d’hiperactivitat extenuant, encara que aquí les causes són diferents. A conseqüència de l’alteració del cicle, aquest procés també pot afectar indirectament el dolor i el flux menstrual: ‘Quan hi ha una alteració del cicle menstrual, pot haver-hi més tensió premenstrual.’

L’estrès i l’angoixa, clau per a entendre aquests canvis

Però què origina aquesta alteració hormonal en el cas del confinament? Els experts indiquen que respon, fonamentalment, a l’augment de l’ansietat i l’estrès causats per la incertesa per la crisi sanitària, econòmica i social que vivim. De la mateixa manera, les dones que han viscut aquesta situació amb més tranquil·litat pel fet de ser a casa, lluny de l’estrès del dia a dia a la feina, també poden haver notat canvis en positiu pel que fa a la regulació del cicle, a causa de la reducció de l’angoixa. ‘L’estrès, la por, l’ansietat i l’angoixa poden alterar les secrecions hipotalàmiques’, apunta Taronger. Ackermann i López també han detectat, en la seva investigació, que un alt percentatge de dones ha viscut aquest període amb índexs més alts d’estats de tristesa, estrès i inseguretat, amb emocions com la irritabilitat i l’apatia, que es van intensificar especialment durant el mes d’abril.

De fet, en aquests moments, és normal que l’estat emocional ens alteri l’organisme, fins i tot si pensem que controlem la situació. ‘Després de la mort d’un familiar, fins i tot, encara que la dona se senti bé psicològicament, pot haver-hi un trastorn de la menstruació de diversos cicles per l’estrès que genera’, explica Taronger. ‘Els passa a moltes dones. Hi ha alteracions que ens sembla que no ens trastoquen, però que bioquímicament, en el cos, sí que ho fan’. De fet, es pot explicar com una reacció lògica de l’organisme si la dona no es troba en l’estat físic i emocional més idoni per a la reproducció: ‘Hi ha una sèrie de mecanismes en el cos que fan que l’energia s’utilitzi per a funcions més essencials.’

A banda de les conseqüències emocionals, el confinament també ha significat un canvi d’hàbits per a moltes persones: una vida més sedentària, una menor exposició solar que fa reduir els nivells de vitamina D i alteracions en el son, que també són causades essencialment per l’estrès i el canvi de rutines. Taronger explica que no hi ha cap evidència que el sedentarisme, el canvi de dieta o els baixos nivells de vitamina D tinguin relació amb aquests canvis hormonals. Iserte, en canvi, creu que sí que hi pot haver certa relació amb qüestions com l’esport o la dieta: ‘La regla va molt relacionada amb l’esport i el moviment. De fet, és beneficiós per a la menstruació. Pot ser que aquest dolor extra sigui per la manca d’esport.’

Pel que fa a les alteracions del son, el 70% de les enquestades per Ackermann i López han confirmat que tenien problemes per a dormir. Però més que no una causa de les alteracions en el cicle menstrual, aquesta coincidència es pot explicar pel fet que la situació emocional influeix tant en l’ovulació com en el son. Per tant, si una dona se sent trista, estressada o angoixada, és normal que tingui totes dues alteracions, però l’una no és pas causa de l’altra.

Unes alteracions que s’haurien de solucionar amb el desconfinament

Si aquestes alteracions del cicle menstrual han estat causades pel confinament, la cosa més normal seria que desapareguessin a mesura que avança el desconfinament. Segons la ginecòloga, una vegada s’hagi tornat a la situació anterior, seria normal que la primera regla baixés amb regularitat. Si l’alteració del cicle ha aparegut arran del confinament i es pot explicar per causes psicològiques, Taronger recomana de fer exercicis de ioga o relaxació per a mirar de retornar a la normalitat o demanar ajuda psicològica si cal. Iserte remarca, a més, la importància de tornar a les rutines habituals: ‘És important establir unes rutines, dins les limitacions que tenim: que les hores en què ens llevem, mengem o fem esport siguin cada dia les mateixes. Si l’ansietat és una de les coses que més ens afecta, hauríem d’intentar disminuir-la amb tècniques de relaxació o fent esport.’

Amb la vista posada en aquest futur immediat, i més enllà dels processos fisiològics propis que determinen el cicle menstrual, les activistes també alerten que la crisi econòmica derivada de la crisi sanitària tindrà més conseqüències en la relació de les dones amb la seva menstruació. ‘Detectem una deriva socioeconòmica que, possiblement, assentarà el concepte de “pobresa menstrual” tant al nostre país com en països on no s’havia considerat que aquest concepte pogués ser reconegut, atès que en l’imaginari col·lectiu es percep com un fet que passa a països del tercer món i no a països desenvolupats’, explica Ackermann. ‘Però algunes entitats i ONG adverteixen que detecten situacions de manca de recursos per a comprar productes de recollida del sagnat menstrual, a més d’accés a l’aigua potable per a la higiene personal. Això forma part de l’argument contextual per a saber si les dones tornaran a tenir el cicle de manera saludable o bé si començarem a detectar alteracions derivades de l’estrès, la vergonya i l’estigma per no tenir els recursos necessaris per a gestionar tant el flux menstrual com l’accés a les medicines que prenen per a pal·liar-ne els símptomes.’ És per aquest motiu que s’ha impulsat una campanya perquè el govern espanyol redueixi l’IVA en els productes de recollida del sagnat menstrual, una demanda en què sempre insisteix el moviment feminista i que es fa especialment necessària a la porta d’una nova crisi econòmica.