28.03.2025 - 21:40
|
Actualització: 28.03.2025 - 21:47
Com més va, més veiem i sentim la perífrasi estar + gerundi, on abans teníem simplement el verb conjugat. Per exemple, sentim està plovent en compte de plou, com havíem dit sempre. Així doncs, diem frases com ara:
- Que no t’ho estic dient?
- Estem vivint una època dura.
- Estaven caminant tranquil·lament.
Que podríem dir, més àgilment, així:
- Que no t’ho dic?
- Vivim una època dura.
- Caminaven tranquil·lament.
Si volem que la frase tingui un caràcter progressiu, podem servir-nos de la construcció anar + gerundi:
- Sembla que ja se’n va adonant (millor que no pas “Sembla que ja se n’està adonant”).
I si volem aportar-hi la idea d’immediatesa, n’hi ha prou de reforçar la frase amb un adverbi o locució adverbial com, per exemple, ara, ja, ara mateix…:
- Ja vinc cap a casa teva (millor que “Estic venint cap a casa teva”).
- Ara mateix fa el discurs ell (millor que no pas “Està fent el discurs ell”).
Evitant aquesta perífrasi –adoptada de l’anglès, de l’anomenat present continu–, les frases no tan sols seran més avingudes amb el català de sempre, sinó també més fluides.
El llibre d’estil de VilaWeb recomana de no fer servir estar + gerundi en aquests casos, i recorda que estar significa ‘restar’, ‘no moure’s’. De manera que tan sols seria genuí emprant el verb estar amb el significat propi, acompanyat d’un complement adverbial. Vegeu els dos exemples que proposa el nostre llibre d’estil:
- El jurat va estar tot el matí deliberant (va passar tot el matí deliberant, com podríem dir va estar tot el matí en una reunió).
- Està aquí dormint (no vol dir: ‘en aquest moment dorm aquí’, sinó ‘es manté, roman, aquí dormint’).
Aquest article ha estat suggerit per Joan Mompó, a qui agraeixo la idea.
