Per què celebrem Tots Sants?

La tardor sempre s’ha considerat un període de canvi de cicle vital, i per això és el moment ideal per a recordar els qui ja no hi són. De fet, el culte als morts és un tret comú en gairebé totes les cultures del món. En el nostre cas, Tots Sants forma part d’un grup de festes, juntament amb el Dia dels Morts i Halloween, que tenen un origen comú: el sistema de creences dels antics celtes, que es basava fonamentalment en el record dels difunts.

Segons les cultures celtes, el cicle de l’any es dividia en dos períodes: el temps clar i el temps fosc. El temps clar començava el primer de maig, amb el floriment de la natura i la sortida dels ramats a pasturar, i el fosc el primer de novembre, amb l’arribada del mal temps i el tancament del bestiar. En una societat ramadera com la celta, la festa del Samhain, que se celebrava pels volts del primer de novembre, era una festa clau perquè encetava el període de letargia hivernal.

L’arribada del cristianisme a les terres celtes va acabar expandint la festa a tots els territoris cristians i esdevingué el dia oficial de remembrança dels difunts. Això sí, el pas va ser molt lent –va durar aproximadament tres-cents anys: del segle VIII a l’XI– i la festa s’alterà notablement, perquè va adoptar connotacions religioses, tot i que va mantenir detalls pagans. Tot i això, el Semhain encara se celebra avui dia en alguns indrets que tradicionalment havien estat sota influència celta, com ara Galícia.

La festa actual de Tots Sants també manté rituals que provenen d’unes altres cultures, com ara el costum de portar flors a les tombes dels difunts, que té orígens romans i es feia durant la Parentalia, unes festes que feien el mes de febrer per retre culte als morts. Les famílies es reunien al voltant d’una tomba i, entre més rituals, oferien flors als morts en senyal de vida eterna. La religió romana, que era molt propensa a fer ofrenes, també creia que calia deixar menjar als difunts.

Hi portaven mel, vi, llet i farina per recordar els difunts, però se les menjaven fent un festí al voltant de la tomba. Una altra ofrena molt freqüent eren uns panets que els historiadors creuen que podrien ser els antecessors dels actuals panellets. Perquè, tot i que no se n’ha arribat a aclarir l’origen exacte, els panellets són un dolç fet a base de fruits secs, uns aliments de llarga durada que lliguen molt bé amb el concepte d’eternitat.

Tots Sants se’n va a Amèrica

Segles més tard, amb l’expansió del cristianisme a les terres americanes, la festa de Tots Sants va entrar en contacte amb les creences indígenes de culte als morts. D’aquesta manera va néixer el Dia dels Morts, que prové d’un conjunt de festes autòctones procedents d’uns quants punts de l’Amèrica Llatina que s’han fet molt populars ací aquests darrers anys. Una de les més espectaculars és la que es fa a Mèxic, que va ser declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat l’any 2008.