Per què cauen els arbres a Barcelona?

Un lledoner gros va caure dijous al carrer d’Aragó de Barcelona sense causar ferits. En la inspecció visual s’hi va observar una afectació a les arrels. L’arbre havia passat una revisió el gener de l’any passat. La següent l’hauria passat el gener vinent.

Ha estat el segon arbre a desplomar-se a la ciutat en menys d’una setmana, atès que dilluns passat un altre va caure en una àrea de joc infantil del Clot. En aquest cas, l’arbre en qüestió tenia fongs, per bé que no presentava signes visibles de malestar. A més, el 18 de setembre un altre arbre va caure a prop de l’escola Jujol de Gràcia i el 3 d’agost una palmera datilera va caure al Raval i va causar la mort d’una jove que passava per la zona.

Malgrat que aquests casos criden l’atenció, l’Ajuntament de Barcelona nega que hi hagi hagut cap augment significatiu de les caigudes d’arbres aquests darrers mesos. De fet, el batlle mateix, Jaume Collboni, va demanar d’evitar discursos alarmistes amb la situació de l’arbrat a la capital catalana en el darrer plenari municipal de divendres. Segons l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, entitat municipal que s’encarrega de la conservació i de l’arbrat i les instal·lacions jardineres de la via pública, enguany, han caigut cent cinquanta-cinc arbres a la ciutat, noranta-tres dels quals a conseqüència d’inclemències meteorològiques. De la resta dels arbres caiguts, un 80% ha caigut per causes externes, com ara accidents de vehicles i obres en la via pública. L’any 2022, van caure dos-cents tres arbres, cent vint-i-nou dels quals per culpa dels temporals i setanta-quatre per unes altres causes.

A més, els tècnics municipals diuen que cada cas té motius diferents i que no es pot establir cap relació entre si. Ara, fonts de l’institut reconeixen que l’arbrat és més dèbil que no és habitual per culpa dels efectes de la sequera extrema que el país pateix d’ençà de fa tres estius. A més, els decrets de sequera aprovats per la Generalitat aquests darrers mesos han afectat el reg i l’han limitat al de supervivència, que consisteix a fer servir la quantitat d’aigua mínima per a mantenir vius els arbres.

Això, afegit a la manca de pluja, han fet créixer l’estrès hídric al qual estan sotmesos els arbres de la ciutat. És a dir, hi ha menys aigua disponible de la que necessiten els arbres i això fa que es debilitin. Sense anar més lluny, el cap d’àrea de gestió d’arbrat a l’Institut de Parcs i Jardins, Joan Guitart, va indicar divendres en el Congrés d’Arboricultura espanyol organitzat precisament a Barcelona que s’havien identificat uns cinc-cents exemplars morts per la sequera a la ciutat.

A més, aquesta debilitat a conseqüència de l’estrès hídric també els fa més susceptibles a patir agressions externes d’organismes, com ara fongs, bacteris i insectes, o simplement als cops o les inclemències meteorològiques normals. Així mateix, el fet d’estar plantats en parterres o torretes converteix aquests exemplars en més sensibles, atès que la seva capacitat de nodrir-se és limitada.

El pla de risc més estricte de tot l’estat espanyol

Barcelona té uns dos-cents cinquanta mil arbres. Per garantir-ne la correcta conservació, l’Institut Municipal de Parcs i Jardins ha desenvolupat un pla de risc de l’arbrat, que consideren el més estricte de tot l’estat espanyol. Aquesta estratègia estableix que cada exemplar ha de passar una revisió cada dos anys, pel cap baix. A més, cadascun té la seva pròpia fitxa on, al més pur estil d’un historial mèdic, hi consten dades ara com la data i el lloc de plantació, les podes, els tractaments i les revisions a les quals s’ha sotmès.

Aquestes revisions es basen en una inspecció del coll de l’arrel, per a corroborar que no hi ha cavitats, fongs o canvis de coloració; una comprovació de l’estat del tronc i la creu; i una vigilància de les branques, per a assegurar que no hi ha cap descompensació. Una volta acabada la revisió, els tècnics determinen si cal fer alguna actuació, com ara una reducció de la capçada, una retirada de branques i fins i tot talar-lo. En cas de detectar-se anomalies que no representen un perill, l’arbre es revisarà l’any següent per fer-ne seguiment. El pla de risc també inclou un apartat específic per a prevenir i detectar patologies en palmeres, introduït després de l’accident mortal del 2020 al parc de la Ciutadella.

En aquest sentit, Jaume Collboni també va explicar en el darrer ple que els tècnics havien inspeccionat trenta mil setanta-cinc arbres aquests darrers mesos, és a dir, un 12% del total. D’aquests, el 99,3% van superar satisfactòriament la revisió, mentre que en cent noranta-tres casos va decidir de talar-los o retirar-ne algunes branques potencialment perilloses. Respecte de les palmeres, se n’han revisat mil dues-centes vint-i-quatre, cinc-centes quaranta de les quals seran talades.

Les inspeccions han estat clau per a detectar la plaga d’escarabats perforadors del gènere Tomicus que pateixen alguns arbres de la ciutat. El consistori calcula que l’insecte ha danyat uns mil dos-cents arbres de la ciutat, motiu pel qual seran talats per evitar-ne la propagació encara més.

Tot i tenir aquest pla de riscs, el consistori reconeix que aquestes darreres setmanes ha començat converses amb experts en arboricultura i tècnics d’uns altres municipis per intercanviar informació i coneixement. També ja fa uns anys que l’ajuntament ha començat un procés de substitució d’algunes espècies d’arbres per unes altres de més resistents a la sequera.

Una situació delicada a tot el territori

Respecte de la resta del país, els efectes negatius del canvi climàtic i la sequera prolongada també comencen a notar-se en els boscs, tot i la diversitat que hi ha en regions climàtiques. Amb els arbres en una situació de debilitat, les plagues i fongs que ataquen els boscs es multipliquen. “No és que vinguin plagues de fora, sinó que organismes que formen part dels ecosistemes propis es beneficien de les altes temperatures i la sequera per a multiplicar la població i fer més mal”, explica Enric Vadell, subdirector general de Boscs del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya.

Organismes com ara la processionària del pi, la diplòdia corticola, la caparreta del pinastre i els escarabats Tomicus fan estralls en les pinedes de les comarques nord i sud del País Valencià, Mallorca, Menorca, Eivissa, el Barcelonès, la Catalunya Central, el pre-Pirineu i el Pirineu; mentre que l’eruga del boix també castiga les boixedes de zones com ara el Berguedà i el Solsonès, i el corc de suro ataca els boscs d’alzines sureres.

La Federació Catalana d’Associacions de Propietaris/es Forestals critica la manca de recursos destinats a la gestió forestal que, a parer seu, ha contribuït a causar aquesta situació. “És un problema estructural del bosc mediterrani. Som en una de les zones on el canvi climàtic ens afecta més, amb l’augment de la temperatura mitjana i el descens de la pluviometria. A més, fa molts anys que deixem els boscos de banda i això fa que estiguin estressats per l’alta densitat”, assenyala Jordi Tarradas, director gerent de l’entitat. “On més es nota el canvi climàtic és en la vegetació. Els que treballem amb els boscos, ja fa temps que ho veiem. Els canvis en el clima són més ràpids que els canvis en la vegetació i això origina desequilibris, que causen l’alta mortalitat en els boscos i l’augment de les plagues”, afegeix.

Males perspectives de futur

Si totes les previsions climàtiques es compleixen, la situació dels boscs a la Mediterrània podria agreujar-se. Una investigació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona publicat a la revista Global Change Biology, demostra que el canvi climàtic potencia que, fins i tot els boscs que viuen en l’ambient òptim, siguin danyats per les plagues. “Els efectes de la sequera són acumulatius. Els boscs tenen memòria i com més sequeres hagin patit, més dèbils seran”, explica Luciana Jaime, biòloga, investigadora del CREAF i autora principal de l’estudi. Així doncs, de la mateixa manera que causa sequeres més intenses, l’escalfament global també propicia que es desenvolupin més i més bé algunes plagues forestals, com ara els escarabats perforadors dels gèneres Tomicus i Ips. “És un còctel explosiu: les altes temperatures faciliten el cicle vital dels escolitins, aquests insectes que barrinen les escorces, i també beneficien la sequera, i així debiliten els arbres”, afegeix Jaime.

A conseqüència, aquests darrers anys, hi ha hagut més boscs de pins d’Europa que han mort directament o per causes associades als atacs d’insectes. També s’ha demostrat que el canvi climàtic beneficia la proliferació d’incendis forestals i que siguin més virulents. Això pot agreujar un dels problemes recurrents del territori.

Els experts coincideixen que l’única manera de combatre aquestes dificultats és la prevenció. “Basant-me en les investigacions, he arribat a la conclusió que cal una detecció ràpida d’aquestes afectacions, que és molt complicada en boscos grans, i també és important de tenir boscos més diversos”, indica Jaime. Per la seva banda, Enric Vadell proposa d’avançar-se al futur: “Hem de fer una gestió forestal que adapti els nostres boscos a les condicions que vindran.” Entre aquestes mesures, destaquen reduir la densitat dels boscos, afavorint així que cada exemplar tingui més recursos. A més, Luciana Jaime demana una comunicació més fluida entre els investigadors i els agents forestals que treballen sobre el terreny.