Per què Catalunya és invisible en la campanya electoral espanyola?

És, en aparença, una de les paradoxes més grans d’aquesta campanya: si tingués cap possibilitat de governar, Pedro Sánchez necessitaria el suport dels partits independentistes. Però ni el PSC ni el PSOE no consideren que hagin ni tan sols de mostrar-se disposats a explorar les condicions que els ha posat finalment ERC, un dels seus principals socis de la legislatura, i amb el qual aspiren a repetir acords: la fi al dèficit fiscal, el traspàs de Rodalia i la taula de diàleg, anomenada “de negociació”. En una entrevista a Catalunya Ràdio, la candidata del PSC per Barcelona, Meritxell Batet, va esmentar ahir una reforma del sistema de finançament com a principal proposta per a millorar l’encaix de Catalunya en l’estat espanyol. Per al PSOE, Catalunya s’ha convertit en una medalla: en la seva campanya han fet bandera constantment d’haver pacificat la política catalana. L’independentisme ha deixat de ser un problema a gestionar per l’estat espanyol.

Sánchez no ha de cedir en res perquè el missatge que envia als electors és que l’alternativa és un govern de la dreta i l’extrema dreta. Confia que això li servirà amb els votants i suggereix que els partits independentistes n’haurien de tenir prou. El perill de Vox sembla abaratir el preu d’una eventual investidura. Almenys, tot esperant que els resultats electorals determinin la viabilitat dels acords. “Les condicions de Sánchez són conjunturals”, va afirmar el candidat d’ERC, Gabriel Rufián, en una entrevista a TV3, en què defensava que el PSOE havia negociat amb ells perquè s’hi havia vist forçat.

Sánchez tampoc no s’ha mogut, com ja es preveia, per respondre a la demanda d’un referèndum que reclamen Junts i la CUP com a condició per a la investidura, i que ERC emmarca en hipotètiques negociacions posteriors en la taula de diàleg, tot esperant també la definició de l’acord de la claredat. “L’independentisme demanava amnistia, i demana referèndum d’autodeterminació, però no n’hi ha hagut ni n’hi haurà, en primer lloc, per una convicció personal i política, i perquè cap constitució no la preveu”, va dir Sánchez en una entrevista a La Sexta, en que també va negar haver negociat els indults amb ERC, a diferència del que reivindica el partit d’Oriol Junqueras.

Catalunya ha deixat de ser un tema incòmode per als partits espanyols en aquesta campanya. El conflicte català ha desaparegut com a problema a abordar i només l’han esmentat, a conveniència, per marcar perfil. De fet, la proposta de reformar el sistema de finançament també l’ha inclòs el PP en el seu programa electoral. És una capsa que el PSOE no ha volgut obrir en aquesta legislatura, malgrat la insistència de Ximo Puig, perquè implicava un enfrontament entre governs territorials que també podria haver d’encarar ara el PP amb els seus barons, i que s’ajusta a les necessitats i realitats de cada territori. El sistema de finançament s’hauria de renovar cada cinc anys i el model actual va caducar el 2014. Sigui com vulgui, és un marc que tant el PSOE com el PP entenen que és multilateral, en tant que afecta totes les comunitats de règim comú. I Catalunya n’és una més: cafè per a tothom.

Sánchez es va permetre d’intervenir en l’acte central de campanya al Palau de Congressos de Barcelona sense oferir millores de l’autogovern de Catalunya, encara que confiï que una part de la remuntada que ha cercat en aquesta campanya en provingui. Sembla que per a seduir l’electorat català en té prou amb l’advertiment del perill d’un govern de PP i Vox, en contraposició a allò que va definir com “una Espanya que avança unida en la seva diversitat, on cabem tots”. El dirigent del PSOE ho deia així, respecte a les demandes d’ERC: “Ara no és això, hi ha en joc la convivència.”

Yolanda Díaz, en el programa electoral, no hi ha inclòs el referèndum, sinó una consulta sobre el resultat de la taula de diàleg. Ha rebaixat el llindar de Podem, que el 2019 encara proposava un referèndum pactat. “Quan tinguem un acord, els catalans el votareu. Això és la democràcia. Clar que ho fareu”, va dir ahir en un míting a l’Hospitalet de Llobregat. La candidata de Sumar – En Comú Podem ha proposat de portar a la taula la gestió del Prat, Rodalia, el català i un finançament renovat per a tancar un nou “pacte territorial”. En qualsevol cas, Vidal va dir que el referèndum s’aconseguiria abans si Díaz fos presidenta: “Arribarem més aviat al referèndum dialogant, pactant i amb presidents que siguin de Sumar, que són els que han aconseguit de canviar el to del PSOE en matèria nacional”, va dir en una entrevista a l’ACN. Si Junts i la CUP són decisives perquè Sánchez pugui tornar a governar, es posarà a prova la seva promesa del blocatge.

I si el conflicte català s’ha pacificat per al PSOE, el PP pretén tornar a reconnectar amb el seu vell electorat català i acaparar allò que queda de la desfeta de Ciutadans, tot prometent mà de ferro contra l’independentisme: reintroducció del delicte de sedició, reforma del delicte de malversació, penalització de la convocatòria de referèndums i consultes, etc. Això, combinat amb la voluntat de créixer i de retrobar-se amb els electors de dretes i amb els sectors empresarials. És la seva proposta perquè el PP continuï refent-se electoralment, com ja ho va començar a fer a les municipals, amb un perfil que també defineix com a moderat, com el de Nacho Martín Blanco. Feijóo va obrir la campanya a Castelldefels i dilluns va intervenir en un míting a Barcelona. Els escons que obtingui al Principat també poden ser crucials diumenge a la nit.