12.01.2021 - 01:50
|
Actualització: 12.01.2021 - 16:29
Aquest mes, pagar els imposts del quart trimestre del 2020 pot implicar una decisió política, individual o d’empresa, de transcendència col·lectiva. Després de molt de temps d’estar arraconada la idea de fer servir el pagament d’imposts com a instrument polític de sobirania, la campanya “Jo pago a Catalunya”, impulsada per l’ANC amb decisió, la torna a posar sobre la taula com una acció de llarg recorregut, però d’efecte irreversible.
Tot i ser anunciada l’11 de setembre passat per Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, és ara quan aquesta iniciativa perquè els imposts es paguin directament a l’Agència Tributària de Catalunya és a la recta de sortida. És una acció sense gaire soroll, fàcil de fer, sense risc, que necessita la perseverança de molts per a tenir èxit.
Tan senzill com canviar el compte corrent
Empreses i autònoms, fent un canvi de compte corrent, poden fer un gest polític de sobirania decisiu sense incomplir cap llei, i sense cap possibilitat de ser represaliats. Fer-ho és fàcil; això sí, primer caldrà passar per la web de l’Agència Tributària Espanyola, i presentar el formulari de liquidació corresponent, de la mateixa manera que es feia fins ara, però fent el canvi de compte corrent. Tal com especifica la web de l’ANC només cal posar el compte corrent de l’Agència Tributària Catalana de la demarcació que correspongui, que és diferent per a cada demarcació:
- Barcelona: ES39 2100 5000 5302 0002 4633
- Girona: ES68 2100 0188 4802 0041 8022
- Lleida: ES69 2100 9046 9502 0000 4714
- Tarragona: ES35 2100 9046 9002 0000 4601
Això es pot fer tant si es presenta telemàticament, com presencialment, però s’ha de presentar, com sempre, amb el model d’autoliquidació de l’AEAT. De manera que l’única cosa diferent és el compte de domiciliació. Aquest canvi s’ha de fer cada vegada que es faci un pagament. Abans, per pagar directament a la Generalitat s’havia de fer obligatòriament de manera presencial; ara es pot fer telemàticament, sense problemes
On van els diners? Per a què haurien de servir en el futur?
Fent-ho d’aquesta manera, els diners dels imposts dels catalans van a parar a l’Agència Tributària de Catalunya, de la Generalitat. Tot i que en aquest moment el govern no té pensat de quedar-se els diners sinó que els ingressa en nom del contribuent a l’Agència Tributària Espanyola, l’ANC veu necessari aquest canvi de domiciliació per enfortir la sobirania de les institucions catalanes amb vista a tenir una posició de força en el moment d’una futura ruptura amb Espanya.
Elisenda Paluzie no té cap dubte sobre la importància del gest, encara que el govern actual ingressi els diners a l’estat. “Aquesta acció sí que té sentit, molt: sobretot aporta un benefici polític molt gran, és una escletxa que cal aprofitar perquè un govern és efectiu en un territori quan recapta els impostos. Aquest és un dels elements bàsics que defineixen el poder d’un estat.” I afegeix: “A més, quan ho fas et sents molt millor.”
És una acció del passat? La presidenta de l’ANC pensa que no: “Hem de ser realistes. Són coses que no es van fer i que si s’haguessin fet de manera massiva hauríem estat en una situació millor l’octubre del 2017. Hem de tornar a fer coses per a preparar-nos. Hi va haver moltes coses que es van dir però no es van fer.” Paluzie valora poder comptar amb l’experiència de Carme Teixidó, que va encapçalar la campanya “Catalunya diu prou”, per a dur endavant aquesta acció. Precisament la gran tasca que va fer aquesta plataforma ha permès d’aprofitar l’escletxa legal actual que fa que el contribuent no hagi d’assumir cap responsabilitat que pugui penalitzar l’estat.
Ara la campanya es proposa més com una cursa de fons, de llarg recorregut, que canviï els hàbits i alhora sigui un exercici de pressió cap al govern català perquè es prepari més enllà de les paraules. Del 2015 al 2017 el Departament d’Economia de la Generalitat va canviar algunes estructures fonamentals per a poder gestionar millor els imposts propis, una tasca que els governs anteriors no havien fet. Tanmateix, no va veure mai amb bons ulls aquesta gestió dels imposts. Sempre la va entendre com un destorb burocràtic, més que no pas com un actiu polític de primera magnitud, que és com la veuen els dirigents de l’Assemblea de Catalunya, impulsors de la idea.
Ho pot fer tothom o només les empreses?
Aquesta iniciativa va adreçada tant a les persones físiques (autònoms i assalariats) com jurídiques (empreses, entitats, sindicats, patronals, partits polítics, administracions públiques…). En resten exclosos els qui no han de pagar o aquells a qui l’estat ha de retornar diners, avançats prèviament en les retencions de la renda.
Els imposts que es paguen al gener tenen com a data límit de pagament el 30 de gener en el cas de l’IVA, i el 20 de gener en el cas de l’IRPF. Però aquesta campanya és extensiva a tots els imposts que fins ara la majoria de gent pagava a l’Agència Tributària Espanyola (IRPF, IVA, impost de societats, renda…).
Per evitar el col·lapse burocràtic de la Generalitat, l’ANC recomana de fer els pagaments a l’Agència Tributària de Catalunya deu dies abans que acabi el termini, com a mínim.
