23.09.2021 - 21:50
Qualsevol nació democràtica del món que, a final dels anys seixanta, fes unes eleccions legislatives o presidencials podia esperar que votés vora el 77% de la població. Avui dia, en canvi, pot esperar, de mitjana, un 67% de participació, un descens tant problemàtic com desconcertant.
Tots els estudis demostren que una participació baixa és dolenta per a la democràcia. Perquè sol voler dir que els ciutadans desafavorits socioeconòmicament voten menys i, com a conseqüència, les polítiques públiques beneficien els rics. Els polítics se senten menys sotmesos a l’escrutini públic i fan cas omís de les necessitats de la gent. En compte de formular polítiques públiques generals al servei de la societat, poden dirigir més fàcilment els beneficis als seus partidaris.
A més, el descens de deu punts de mitjana ha estat en un context que hauria pogut afavorir un creixement de la participació electoral. El nivell educatiu ha augmentat d’ençà dels anys seixanta, per exemple, i els resultats de les eleccions s’han ajustat, cosa que, en principi, hauria de mobilitzar més els electors.
Estudiosos i experts han fet diverses hipòtesis per explicar aquest descens. Alguns pensen que la insatisfacció política ha crescut i ha allunyat la gent. Uns altres esmenten la globalització econòmica i suggereixen que, si els governs tenen menys poder, hi ha menys en joc a les eleccions i la gent no hi veu sentit a participar-hi. Hem posat a prova totes aquestes hipòtesis en l’estudi transnacional més ampli sobre la participació electoral fet fins ara, i ens hem basat en 1.421 eleccions nacionals i 314.071 observacions individuals de sondatges postelectorals d’alta qualitat.
Un canvi generacional
La nostra anàlisi estatística no ha trobat dades per a donar suport a la major part de les explicacions populars sobre el fenomen. En canvi, hem identificat dues causes principals. La primera és un canvi generacional arran del desenvolupament econòmic. Els que han nascut en societats més riques desenvolupen valors menys propicis a la participació. Quan els països arriben a un cert nivell de riquesa econòmica, les noves generacions es tornen menys deferents amb les autoritats i menys propenses a considerar que el vot sigui un deure cívic. Van a les urnes amb menys freqüència que no els de més edat, que van ser socialitzats en etapes anteriors de desenvolupament econòmic. El procés mecànic de reemplaçament generacional, pel qual la quota de les noves generacions en l’electorat creix a mesura que les més antigues es van morint, explica el 56% de la davallada de votants.
Quan els països arriben a un cert nivell de riquesa econòmica, les noves generacions es tornen menys deferents amb les autoritats i menys propenses a considerar que el vot sigui un deure cívic
L’altra causa principal, responsable del 21% del descens, és el creixement del nombre d’institucions electorals. Quan les eleccions són més freqüents, el cansament dels votants s’instal·la i l’interès de participar-hi baixa. A Europa, el nombre d’institucions electives ha crescut d’un 34% d’ençà dels anys seixanta. Això és a causa de la integració europea i la descentralització dels estats, l’ús freqüent de la democràcia directa i les reformes institucionals, com també la introducció de presidents elegits directament. Si es demana als electors que votin gairebé dues vegades l’any, alguns es cansen i no hi van.
Quan les eleccions són més freqüents, el cansament dels votants s’instal·la i l’interès de participar-hi baixa
Caurà més?
La naturalesa generacional de la qüestió suggereix que la participació pot continuar baixant. Però no és pas inevitable. Tot i que les noves generacions voten de mitjana menys que no les més grans, es mobilitzen en contexts especialment polaritzats en què sembla haver-hi molt en joc. Per exemple, aquestes darreres eleccions presidencials als Estats Units, el novembre del 2020, en què Donald Trump cercava la reelecció, van registrar la participació més gran als Estats Units en cent vint anys.
La importància creixent de les qüestions culturals i ambientals, que preocupen profundament les noves generacions, també podria compensar alguns dels descensos generacionals de la participació. Els poders públics també podrien ajudar si reduïssin el nombre de vegades que els ciutadans són cridats a votar. Això es pot aconseguir si es reorganitzen els calendaris electorals i es combinen diverses eleccions el mateix dia.
Filip Kostelka és professor a la Universitat d’Essex i André Blais, a la de Mont-real. Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation.
