09.04.2024 - 21:40
D’ençà de fa dècades, els casos d’al·lèrgies –primaverals, alimentàries, cutànies, entre més– s’han enfilat, fins al punt que es considera una epidèmia mundial en tota regla. Aquest fenomen cridaner planteja moltes preguntes: quins són els factors de risc per a tenir al·lèrgies? És positiu infectar-se per patògens per prevenir-les? Hi influeixen els agents químics als quals estem com més va més exposats? És la genètica, la culpable, i hem de resignar-nos?
Estudis recents afegeixen un factor més a la complicada equació: la microbiota. Mirarem d’aclarir totes aquestes qüestions.
La hipòtesi de la higiene
El 1989, l’epidemiòleg David P. Strachan va proposar la denominada “hipòtesi de la higiene” per a explicar l’augment en la incidència de malalties al·lèrgiques, com ara l’asma, la febre del fenc i l’èczema. Després d’haver fet un seguiment a 17.414 persones fins als vint-i-tres anys, Strachan va proposar que créixer en una família on convivien uns quants nens disminuïa la probabilitat de tenir al·lèrgies. La raó? L’augment d’infeccions creuades entre els germans.
Va sorgir llavors la idea que la reducció de les infeccions entre els habitants de les societats occidentals avançades a causa de la higiene i els avenços mèdics comportava també una disminució de les respostes immunitàries tipus 1, les que ens protegeixen dels virus i els bacteris patògens. I això implica, al seu torn, un risc més elevat de respostes immunitàries tipus 2 descontrolades; és a dir, de malalties al·lèrgiques. Aquest darrer tipus de reaccions ens protegeix de paràsits helmints (cucs), danys físics i químics i verins, entre més.
Estudis posteriors van matisar aquesta hipòtesi, i van concloure que no totes les infeccions prevenien de les al·lèrgies. Fins i tot, pot passar al contrari: infeccions amb el virus respiratori sincicial o rinovirus a una edat primerenca es relacionen amb una probabilitat més alta de tenir asma.
La importància d’adquirir un microbioma sa en la infància
Avui dia es considera que la tolerància als al·lergògens –és a dir, l’absència de reaccions del sistema immunitari a elements que no constitueixen un risc per a la nostra salut– depèn d’una colonització microbiana i un ambient inmunoestimulatori convenients des dels primers moments de vida. I tots dos són, en part, adquirits de la mare.
En aquest context, els epitelis (pell, intestí, vies respiratòries) reben els estímuls adequats (encara que un mal químic pot desbaratar aquest procés) per tal de no desenvolupar una resposta immunitària adaptativa enfront dels al·lergògens. Això contribueix, d’una banda, a la tolerància i, d’una altra, al fet que es mantingui la integritat física d’aquests epitelis. Això evita una resposta inflamatòria nociva i un risc més alt d’infeccions.
De fet, s’ha descrit que la dermatitis de més d’un mes de durada per reacció al bolquer en nadons té relació amb al·lèrgies alimentàries. Arran d’aquesta troballa, ha sorgit la proposta que la primera exposició a aliments que causen reaccions al·lèrgiques sovint, com el cacauet, sigui amb la seva ingesta. Això induiria tolerància, com si s’indiqués al sistema immunitari: “Això és un aliment, no un patogen”. Per contra, l’ús de cremes hidratants amb components d’origen alimentari, com l’oli de cacauet, sembla que promou no tan sols la irritació de la pell, sinó també la reacció al·lèrgica.
Bacteris relacionats amb l’asma
Si no es dóna la situació homeostàtica (d’equilibri) entre el sistema immunitari i la microbiota els primers anys de vida, podríem enfrontar-nos a una disbiosi o microbiota patogènica. Per aprofundir en aquesta connexió, fa poc es va estudiar el risc de tenir asma i la seva relació amb el microbioma.
En concret, els investigadors van examinar el conjunt de gens dels bacteris presents en la femta de dones embarassades en el seu tercer trimestre i en criatures entre tres mesos i un any. Els autors de l’estudi van trobar determinats grups de bacteris que difereixen, efectivament, entre les criatures que tenen asma i les que no en tenen. A més, van determinar que el part per cesària reduïa la presència del grup Bacteroides, la qual cosa es vincula a més probabilitat de tenir la malaltia entre les criatures petites.
Ratolins guarits amb bacterioteràpia
En el cas de les al·lèrgies alimentàries, també s’ha demostrat que la microbiota sana indueix tolerància als al·lergògens, en bona part perquè promouen la formació de limfòcits T reguladors (inhibidors de la resposta immunitària). Un estudi fet a l’hospital infantil de Boston, dirigit pels mèdics Rima Rachid i Talal Chatila, va trobar disbiosi en nens amb al·lèrgies alimentàries.
A més, els científics van administrar bacteris (bacterioteràpia) dels grups de Clostridiales i Bacteroidales a ratolins susceptibles de tenir al·lèrgia per un canvi genètic en el receptor de la interleucina-4 (una proteïna que compleix funcions molt importants en les respostes immunitàries tipus 2) i van observar que milloraven. És a dir, la microbiota és molt rellevant en el desenvolupament de les al·lèrgies, però no hem d’oblidar el component genètic.
En aquest sentit, unes certes mutacions genètiques il·lustren que les al·lèrgies són el producte de respostes immunitàries tipus 2 “exacerbades i fora de context”. Aquestes mutacions, que sobreactiven el factor de transcripció STAT-6, produeixen malalties al·lèrgiques molt greus, caracteritzades per dermatitis atòpica, immunoglobulina E (IgE) elevada en sèrum i elevat nombre d’eosinòfils (un tipus de cèl·lules del sistema immune), al costat d’una altra mena de problemes de desenvolupament.
En conclusió, conèixer la genètica que subjau en les al·lèrgies permetrà el desenvolupament de nous fàrmacs, com ara blocadors del receptor de la interleucina-4. A més, dilucidar com és la microbiota “sana” capaç de prevenir aquestes respostes desproporcionades del sistema immunitari pot portar a la creació de tractaments probiòtics que les minorin i previnguin les reaccions anafilàctiques més perilloses.
Narcisa Martínez Quiles és professora titular de l’àrea d’Immunologia de la Universitat Complutense de Madrid.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
