09.09.2021 - 21:50
|
Actualització: 10.09.2021 - 09:28
La manifestació de demà serà molt especial. La pandèmia encara és un condicionant molt important. I, si bé és cert que les coses han millorat molt i que no serà la diada estranyíssima de l’any passat, també és cert que molta gent continua recelant d’assistir a actes públics.
Això cal entendre-ho i tenir-ho en compte. Però també és evident que, tal com està la situació política, aquesta manifestació difícilment tindria res a veure amb les anteriors, fins i tot sense pandèmia. El desencís de la gent és massa palpable per a eludir-lo.
Jo també n’estic, de desencisat –en realitat, crec que seria més precís dir que estic irritat, o enfadat, però deixem-ho en desencisat. Tanmateix, en el meu cas, això no farà que deixe d’assistir-hi. Al contrari. I aquestes són les meues raons, per si poden ser d’interès d’algú.
- Perquè hi he anat sempre
Segurament és l’argument més poc interessant, però he de dir que és el més íntim. He estat en les manifestacions de la Diada quan l’independentisme era marginal i quan era marginal no ser-ho. Fins i tot vaig tenir l’honor, l’any 1985, de ser convidat a parlar en la concentració al Fossar de les Moreres. Per mi el combat per la independència no és una alternativa política esporàdica, sinó un dels pilars que justifica la meua vida. Estic molt content d’haver viscut diades molt difícils i dures i diades emocionants. I d’haver après que les dents de serra són normals. El 10 de juliol de 2010 la manifestació contra la sentència de l’estatut va ser un enorme salt endavant de l’independentisme, però a la manifestació de la Diada d’aquell any i a la del 2011 érem quatre gats. El 2012 tot va esclatar amb l’aparició de l’ANC, però el 2012 no hauria existit sense el 2011 i el 2010. Tot allò que haja de passar no passarà si perdem aquest fil. I per mi no serà.
- Perquè crec que l’ANC ha estat capaç de mantenir-se ferma en la defensa de la independència
Hi ha gent que opina que si vas a la manifestació els polítics en trauran profit i que són capaços de fer servir la nostra presència per a justificar la taula de diàleg o vés a saber què. Això, si ho volen fer, no es podrà evitar. Però els serà difícil perquè l’ANC s’ha mantingut ferma en la defensa de la independència, cosa que vull agrair. El somni del govern seria que la manifestació fos encapçalada per una pancarta que digués “amnistia i autodeterminació”, però això no ho tindran. Perquè l’ANC ha aguantat totes les pressions i no ha cedit en l’objectiu.
- Perquè de l’embolic on som només se n’ix amb la força del carrer
D’alguna manera es pot dir que hem tornat al 2012. Igual que aleshores, els partits polítics avui no estan disposats a tirar endavant amb la independència. Però, igual que va passar aleshores, el carrer pot obligar-los-hi i ha d’obligar-los-hi. El Primer d’Octubre va ser un referèndum d’autodeterminació i també, alhora, un exercici impecable de poder popular. Però, d’aleshores ençà, vivim una contrarevolució, dins l’independentisme, que vol reduir-ho tot a la política oficial. És la primera gran ocasió per a deixar clar que el procés d’independència ha de continuar. I no crec que siga qüestió de deixar-la passar així com així.
- Perquè tots tenim coses a dir i no podem deixar perdre els espais on això, poder dir allò que sentim, és possible
El moviment independentista de base rep fortes pressions de tot arreu. Pressions mediàtiques i polítiques, pressions psicològiques, amenaces directes. Moltes d’aquestes pressions van en la línia de limitar la lliure expressió i el lliure pensament. I per això és important de mantenir llocs com la manifestació de la Diada, on tothom pot dir allò que vulga, expressar allò que vulga, i ho pot fer de la manera que ho considere convenient, sense condicionants de ningú. Estic segur que hi haurà gent que s’expressarà, jo mateix, de manera crítica amb la classe política i gent que els defensarà. I que tots podem coexistir allà dins, en un espai que, per més que alguns vulguen caricaturitzar-lo, és el més plural que tenim com a poble i segurament, també, el més plural que mai hem tingut ni tindrem.
- Per xafar la guitarra als qui es pensen que ja poden celebrar que el suflé s’ha acabat
El titular negatiu, els de sempre el tenen escrit. El tenien escrit cada any, quan la mobilització era d’un milió de persones, de manera que podeu imaginar si no el tenen escrit ja: que hem fracassat, que el suflé baixa i tot això i allò. Però una cosa és que puguen fer el titular i una altra que aquest titular siga creïble. Ja ho he dit abans: ningú no espera una mobilització com les de fa anys, ni per la pandèmia ni pel desencís, però la xifra i sobretot el to que prenga seran importants.
- Per trobar-vos, per trobar-nos
Una de les coses que més mal han fet a tots els moviments socials del món per causa de la pandèmia ha estat la pèrdua durant un any i mig d’aquell impuls que dóna la celebració col·lectiva. No veure’ns, estar aïllats cadascú a casa seua, ha fet mal, ha desgastat, ha afluixat la societat. No tornarem al ple rendiment d’avui per demà, però l’ímpetu, aquest ímpetu col·lectiu que et dóna saber que n’hi ha molts com tu, només es guanya reunint-nos.
- Per escalfar motors amb vista al Primer d’Octubre
Enguany la convocatòria té un punt especial, a més, que és la doble convocatòria de l’Onze de Setembre i el Primer d’Octubre. És un pas endavant important, una clarificació necessària i un estímul important. Com millor vaja la Diada, millor aniran les marxes i concentracions del Primer d’Octubre; i com millor vagen aquestes, millor anirà el curs polític.
- Per recordar a Espanya que res no s’ha resolt
El govern espanyol pretén vendre aquesta imatge que el problema català s’ha acabat i que tot s’encarrila amb una negociació que no existeix. Pretenen fer creure a la societat que això és així. Cal, doncs, recordar a Espanya que no s’ha resolt res de res. Ni tan sols s’ha resolt l’inici del conflicte, car l’estatut en vigor a Catalunya avui encara és el que el Tribunal Constitucional espanyol va retocar i desvirtuar.
- Per recordar-nos, i recordar-los, que el projecte de Catalunya és la independència
Perquè hi ha qui ho vol oblidar, o qui vol convertir-ho en secundari, o qui vol deixar-ho estar només com una reivindicació folclòrica, sense cap possibilitat de ser portada a la pràctica. I no és per a això que hem treballat tanta gent de fa tants anys.
i 10. Perquè ho vull
