Per què a la presó? Llarena no en té prou amb la humiliació de l’acatament i veu ‘una violenta explosió social’

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena manté empresonats Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart perquè hi veu risc de reiteració delictiva. No en té prou amb la humiliació de tots plegats havent de declarar, d’una manera o d’una altra, que assumeixen la intervenció de l’autonomia amb l’article 155 i que renuncien o a l’activitat política o a la via unilateral per a aconseguir la independència. En la interlocutòria, Llarena diu que en els seus casos ‘hi ha risc que es reprodueixin actes amb greus, immediates i irreparables conseqüències per a la comunitat’, i afegeix que ‘el perill no desapareix amb la formal afirmació que abandonen la seva estratègia d’actuació’. Diu Llarena que pot reconsiderar la decisió si pot constatar ‘que la possibilitat de nous atacs hagi desaparegut efectivament, i que progressivament es confirmi que el canvi de voluntat és vertader i real’.

Amb la humiliació no n’hi ha prou
Llarena explica que no comparteix l’argument de les defenses, segons el qual no hi pot haver reiteració delictiva, perquè tots ‘han expressat que el seu propòsit polític només es pot atènyer mitjançant la negociació amb l’estat, proclamant que els resulta obligat de modificar estratègies anteriors i expressant que els seus futurs instruments d’actuació quedaran limitats a mecanismes pacífics i respectuosos amb l’ordre legal’.

El jutge recorda que, tot i amb això, ‘tots els investigats en el procediment comparteixen la mateixa aspiració que va impulsar el comportament que s’investiga, és a dir, la voluntat’ que Catalunya esdevingui independent. I basa el seu argument de mantenir-los empresonats en el document ‘Enfocats’, sobre un full de ruta cap a la independència, intervingut per la Guàrdia Civil el 20 de setembre en l’escorcoll que van fer a casa de l’ex-secretari general de Vice-presidència, Josep Maria Jové.

El document, diu el jutge, ‘recull un pla d’actuació per a la desconnexió forçosa i per a garantir l’èxit d’una eventual via unilateral’. Un document que, segons l’informe, propugna la mobilització social, la unitat dels partits independentistes i el reconeixement internacional com a eixos per a garantir aquesta via.

Aquest mateix document parla d’un comitè estratègic, en el qual hi hauria Junqueras, Sànchez i Cuixart, ‘que ha dut a terme una funció definitòria de com i quan dur a terme cadascuna de les actuacions del procés i, consegüentment, de la violència i els tumults […], que són l’essència dels delictes de rebel·lió o de sedició que s’investiguen’.

L’independentisme és violent
A més, diu Llarena que aquests tres presos –Junqueras, Sànchez i Cuixart– ‘fins i tot van intervenir en l’execució material de la violenta explosió social que contemplem’. I especifica que en el cas de Sànchez i de Cuixart, ‘per la mobilització pública que han impulsat les associacions ANC i Òmnium Cultural, cosa que s’ha fet sabent que en les últimes congregacions, per més que la major part dels ciutadans aplegats anaven a actuar només impulsats pel seu convenciment ideològic i que estarien fermament compromesos a evitar cap mena d’agressió o violència, s’hi infiltrarien necessàriament nombrosos comportaments agressius’. I afegeix: ‘De fet, ells mateixos van participar en la convocatòria de l’assetjament que desenes de milers de manifestants van fer a la comissió judicial que va executar l’escorcoll de les instal·lacions del Departament d’Economia, van dirigir les masses durant les dinou hores que va durar el setge, van modular els actes de violència que es van desplegar i van facilitar finalment la sortida de la comissió judicial gràcies a un ple domini del que va passar’.

El jutge, sobre aquest ‘domini dels esdeveniments’, parla ‘de més mobilitzacions social sofertes, com la que va impedir l’escorcoll de l’entitat Unipost [a Terrassa], o les que van tallar carreteres o van constituir cadenes humanes que defensaven de manera activa els centres de votació, en què feren recular de vegades els cossos policíacs, els apedregaren els vehicles o forçaren els agents a utilitzar una força que altrament hauria estat innecessària’.

I Joaquim Forn, per què? Perquè diu que era el responsable dels Mossos durant tots aquests fets relatats, i que la policia catalana ‘va afavorir o no va desplegar cap mena d’actuació que les pogués frenar’.

Heus ací la darrera part de l’argument de Llarena:

I ací la interlocutòria sencera: