21.11.2020 - 21:50
|
Actualització: 24.11.2022 - 20:19
Cada vegada és més coneguda la història que hi ha darrere la commemoració del 8 de març, però el perquè de la commemoració del 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, és encara força desconegut.
Aquesta data ret homenatge i recorda Minerva, Patria i María Teresa Mirabal, tres germanes activistes assassinades per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo l’any 1960 a la República Dominicana. Les van matar el 25 de novembre d’aquell any quan tornaven de visitar els seus marits empresonats. Adela Mirabal, que era menys activa en la lluita contra el règim i no hi era present durant aquesta tornada de la presó, va ser l’única germana que va quedar amb vida.
“Les Papallones” contra el règim
Les germanes formaven part d’un grup d’oposició al règim, l’agrupació política 14 de Juny, on se les coneixia com “Les Papallones” perquè aquest era el nom amb el qual Minerva s’identificava en el seu activisme polític.
Minerva i María Teresa van ser empresonades, violades i torturades en diverses ocasions, com també van ser torturats els seus marits, però malgrat això no van cessar en la lluita contra la dictadura. De fet, corrien rumors que el règim volia assassinar-les, però Minerva solia dir: “Si em maten, trauré els braços de la tomba i seré més forta.”
Després de ser condemnades, juntament amb els seus marits, a tres anys de presó, acusades d’haver atemptat contra la seguretat de l’estat, van ser alliberades per ordre del dictador. Elles van continuar la seva lluita contra el règim i finalment Trujillo va ordenar d’assassinar-les.
Així, el 25 de novembre de 1960, mentre tornaven en cotxe de veure els seus marits, van ser interceptades per un altre vehicle i els sicaris del règim les van matar a cops. També van matar el xofer, Rufino de la Cruz. Van introduir tots els cossos al cotxe i el van llençar per un penya-segat per tal de simular un accident.
Un assassinat que va debilitar la dictadura
Quan es van trobar els cadàvers ningú no va pensar en un accident, sinó que es va llegir de seguida com un assassinat polític. La repercussió va ser molt gran i va generar tanta ràbia i inseguretat entre l’opinió pública que va acabar debilitant molt la dictadura, fins a convertir-se en un detonant de la seva fi.
El 1962, després de l’assassinat de Trujillo el 1961, es va fer el judici contra els assassins i els còmplices del crim de les germanes Mirabal. Van ser condemnats a penes d’entre vint i trenta anys de presó, però passat un quant temps van poder marxar del país amb l’ajuda de grups militars.
Les germanes Mirabal es van convertir en un símbol de la lluita contra la dictadura al país, i per això tenen una província amb el seu nom, un monument i una casa-museu que cada 25 de novembre s’omple de visitants.
Una data per al record i la lluita
És per tot això que les feministes d’Amèrica Llatina van proposar aquest dia per a denunciar la violència sistèmica contra les dones el juliol del 1981, a la primera Trobada Feminista de Llatinoamèrica i el Carib celebrada a Bogotà (Colòmbia). En aquella trobada les dones no només van denunciar la violència masclista en l’àmbit domèstic, sinó també la violència sexual en l’àmbit dels governs, incloent-hi la violència que patien les preses polítiques, com ara les germanes Mirabal.
El 1999, l’ONU va oficialitzar la data, que des de llavors serveix per a fer visible, denunciar i combatre tota mena de violència que pateixen les dones en tots els àmbits de la vida.