26.09.2024 - 21:40
|
Actualització: 26.09.2024 - 22:21
The Washington Post · Shibani Mahtani
Un jutge d’Hong Kong ha condemnat a un any i nou mesos de presó l’antic editor d’un popular mitjà digital per haver publicat articles considerats “sediciosos”. Aquesta és una pena sense precedents en una ciutat que tradicionalment havia estat una ferma defensora de la llibertat de premsa i coneguda per la qualitat dels seus diaris.
Chung Pui-kuen, de 54 anys, era editor en cap de Stand News, un mitjà digital sense ànim de lucre que va guanyar protagonisme durant les protestes antigovernamentals del 2019. El desembre del 2021, la redacció del mitjà va ser clausurada després d’un escorcoll de la policia, que també va detenir uns quants executius i editors.
Un altre antic editor condemnat pel mateix càrrec, Patrick Lam, de 36 anys, va rebre una pena més curta que li va permetre de sortir en llibertat immediatament. Chung i Lam, tots dos, van passar gairebé un any a la presó abans de ser posats en llibertat sota fiança fins al judici.
Chung, que era l’editor en cap, i Lam, que era l’editor en funcions en el moment de la batuda, van ser condemnats a final d’agost per sedició, acusats de publicar articles que, segons el jutge, podrien incitar a l’odi contra el govern d’Hong Kong i les autoritats. Aquests articles incloïen reportatges, entrevistes, perfils i peces d’opinió, publicats entre el 2020 i el 2021.
La sentència de Chung, d’un any i nou mesos, s’acosta al màxim de la pena per aquest delicte, que és de dos anys de presó. El jutge va permetre a Lam de complir una pena més curta, atès el temps breu en el càrrec d’editor en cap i els seus problemes de salut –té una malaltia renal estranya.
Tots dos són els primers periodistes condemnats i sentenciats per sedició, arran d’una llei de l’era colonial britànica que s’ha utilitzat, juntament amb la legislació de seguretat nacional redactada per Pequín, per reprimir la dissidència en aquesta ciutat, que abans era molt més oberta.
La sentència augmenta la preocupació per la situació precària dels periodistes i els mitjans a Hong Kong. Tan sols aquestes darreres dues setmanes, desenes de periodistes han estat víctimes d’assetjament en línia, i les famílies i els coneguts han rebut cartes difamatòries. A més, la setmana passada, una fotògrafa d’Associated Press, a qui havien denegat el visat de treball a començament d’any, va ser rebutjada a l’entrada de la ciutat quan va intentar visitar-la.
Dues lleis –la llei de seguretat nacional imposada per Pequín el 2020 i una legislació addicional que ha entrat en vigor enguany– han permès a les autoritats de castigar la llibertat d’expressió, reconeguda en la constitució d’Hong Kong, la llei bàsica.
Segons uns quants grups de premsa, periodistes i defensors dels drets humans, l’ambient mediàtic a Hong Kong ara és marcat per la por, l’autocensura i una sensació d’incertesa sobre on són els límits. És una situació que també es reflecteix en uns altres àmbits en què la llibertat d’expressió i de pensament hauria de ser protegida, com ara, les universitats.
“La persecució del periodisme explica, en definitiva, que ja no hi ha un estat de dret per als casos polítics a Hong Kong”, diu Mark Clifford, president de la Comissió per la Llibertat a Hong Kong i antic director de Next Digital, l’empresa que publicava Apple Daily, el diari pro-democràcia que el govern va obligar a tancar. “Això que ha passat amb els periodistes i amb més persones supera qualsevol cosa que haguéssim pogut imaginar.”
A més del periodisme, els activistes diuen que la repressió ha restringit l’espai per a la investigació acadèmica independent sobre la política i la societat d’Hong Kong. Segons un informe publicat dimecres per Human Rights Watch, la llei de seguretat nacional ha creat un ambient com més va més repressiu a les facultats d’humanitats de les vuit universitats públiques de la ciutat, perquè ha forçat estudiants i acadèmics a censurar-se o rebre “assetjament, represàlies i fins i tot persecució” de les autoritats.
En la seva defensa durant el judici, els advocats de Chung i Lam van argumentar que els tipus d’articles eren similars als que publicaven d’ençà de feia dècades a Hong Kong.
De fet, el sector mediàtic de la ciutat era un dels més dinàmics de l’Àsia i va continuar prosperant, fins i tot, quan Gran Bretanya va lliurar Hong Kong a la Xina el 1997. Però arran de les protestes antigovernamentals i anti-Xina del 2019, periodistes, legisladors opositors, activistes i ciutadans de carrer han estat objectiu de les autoritats. Els analistes diuen que això forma part d’un esforç per remodelar Hong Kong a imatge de Pequín.
El govern d’Hong Kong ha respost amb fermesa als crítics que diuen que la condemna de Stand News afegirà pressió contra la llibertat de premsa. Argumenta que els tribunals han aclarit la diferència entre la crítica constructiva i legal i el discurs “il·legal”.
No obstant això, els periodistes que treballen a Hong Kong diuen que els límits continuen essent vagues, cosa que els porta a qüestionar-se constantment sobre què escriuen i a evitar temes que podrien ser considerats problemàtics.
“Els periodistes no podran endevinar mai si les comparacions o analogies [utilitzades en un article] són adequades als ulls d’un jutge”, diu Selina Cheng, presidenta de l’Associació de Periodistes d’Hong Kong.
Quan va ser condemnat el mes passat, Lam, l’editor en cap en funcions, va presentar una carta de mitigació argumentant que el seu mitjà havia documentat Hong Kong tan bé com havia pogut, “intentant deixar un primer esborrany del relat abans que aquestes persones i esdeveniments desapareguessin”. “L’única manera que tenen els periodistes de defensar la llibertat de premsa és informant, igual com tothom que encara es manté ferm en el seu lloc avui”, va escriure.
- Subscriviu-vos a The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
