“Per” i “per a”: casos especials

En l’ús de les preposicions per i per a, hi ha molta gent que s’hi confon. Això passa sobretot entre els parlants dels dialectes orientals, perquè en els occidentals –i especialment a les terres de l’Ebre i al País Valencià– la distinció és clara. Essencialment, per a indica finalitat o destinació (Ho he comprat per a un amic) i per es fa servir amb tots els altres significats, com ara causa (Han tancat per defunció). Així, doncs, Em van votar per això vol dir que em van votar ‘per aquesta causa, per aquesta raó’ i Em van votar per a això significa que em van votar ‘amb aquesta finalitat’.

Usos especials de “per a”

Tanmateix, hi ha força casos en què la confusió és encara més gran i fins i tot els experts hi han de barrinar.

En l’ús de per a, les nocions de finalitat i destinació no sempre són evidents. Per exemple, de vegades hi predomina la idea d’utilitat, com ara en la frase: Això va bé per a la grip. I algunes altres vegades ens assenyala un límit temporal: Ho he d’enllestir per a la setmana entrant.

Una altra particularitat és que quan per a s’ajunta amb la conjunció que, el resultat no és *per a que, sinó perquè (Ho fa per a la teva tranquil·litat → Ho fa perquè estiguis tranquil·la; no pas *per a que estiguis tranquil·la). La Gramàtica Normativa Valenciana, tanmateix, diu que aquest per a que es pot fer servir “en contexts poc formals”.

Deixant de banda aquests casos, per a què (amb accent) és correcte en les preguntes, directes o indirectes, quan equival a ‘per a quina cosa’, ‘amb quina utilitat’ (Per a què ho utilitzes?; No sé ben bé per a què serveix).

Usos especials de “per”

A diferència de per a, els usos de per són molt variats. Per simplificar, diem que introdueix la causa (Absent per motius justificats), però també pot precedir una expressió de lloc (N’hi ha per tots els racons), de temps (Per Nadal, cada ovella al seu corral), de durada (L’han llogat per dos mesos), de mitjà (M’hi he comunicat per internet), etc.

Quan parlem de les parts del dia, en alguns parlars es fa servir per (Vindré pel matí), però tant la gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans com la de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua diuen que en contexts formals és preferible la preposició a (Vindré al matí).

Casos en què la gramàtica accepta “per” i “per a”

Hi ha alguns casos o contexts en què la gramàtica admet tant l’ús de per com de per a. Vegem-ne uns quants:

—Quan introduïm noms d’oficis o carreres: Estudia per a enginyera – Estudia per enginyera

—Quan la preposició va després de noms com ara acord, conferència, conversa, crida, declaració, plataforma, programa o proposta. Exemples: acord per la investidura o acord per a la investidura; converses per la pau o converses per a la pau. En aquests casos, es considera que la frontera entre causa i destinatari és ambigua.

—Quan, en una expressió temporal, designem el límit o moment posterior en què una cosa té validesa o s’ha de concretar: Ho vol per abans del cap de setmana o Ho vol per a abans del cap de setmana.

—A l’hora d’introduir complements que indiquen el punt de vista, és a dir, quan equival a ‘en opinió de’: Per al president, és una decisió errònia o Pel president, és una decisió errònia.

“Per” i “per a” davant infinitiu

Parlant de casos en què la gramàtica admet per i per a, cal fer esment de les oracions subordinades finals, encapçalades per un infinitiu. Dit d’una manera simplificada, es distingeixen dues situacions:

a) Quan l’oració final depèn d’un verb d’acció voluntària: Hem visitat l’empresària per – per a temptejar el terreny

b) Quan l’oració final depèn d’un verb que no és d’acció voluntària o d’un altre mot que no és verb: Ho necessitem per – per a reforçar l’autoestima; És imprescindible per – per a reforçar l’autoestima.

La gramàtica del IEC admet tres solucions. La primera, propugnada per Pompeu Fabra i emprada en els documents de l’Institut és de fer servir per en les oracions del tipus a) i per a en les del tipus b); aquesta és la solució que seguim a VilaWeb. La segona, proposada, per exemple, per Joan Coromines, és de fer servir en tots els casos per. I la tercera, proposada, per exemple, per Gabriel Bibiloni, és de fer servir en tots els casos per a.

En voleu saber més?

—Explicació sobre l’ús de per a (GEIEC)

—Explicació sobre l’ús de per (GEIEC)

—Explicació sobre l’ús de per i per a davant infinitiu (GEIEC)

—Explicació sobre l’ús de per i per a (GNV (p. 203-205)

—Explicació sobre l’ús de per a davant infinitiu (Gabriel Bibiloni)