Per la llibertat: tots units al costat del govern de Catalunya

S’ha acabat la revolució dels somriures. En aquestes condicions és impossible participar en les eleccions del dia 21 de desembre. Espero que tots els partits demòcrates així ho entenguin, tots els demòcrates, també Podem, CSQP i Catalunya en comú. No ens feu participar en aquestes eleccions perquè ens sentim cretins, ja n’hi ha prou de fer l’enze. Pacifisme si, però no “bonisme” ni “beneitisme”. Si us plau: desobediència civil, resistència. ANC, Omnium , AMI, etc canvieu el rumb, ja ha arribat el moment, el dia … hem de fer mal amb les eines del pacifisme, doneu ordres que hi serem!

Si no els toquem la butxaca, Europa no entén res mes!. El poder i els diners belluguen el món, els que es diuen “poderosos”, només tremolen quan la borsa tremola, així doncs, fem que tremoli. Catalunya i les nostres empreses, es refaran ràpid, que ens costarà, uns quants € ?, la nostra llibertat be s’ho val no?, aturem el País, des de l’AP7 fins els Ports i veurem reaccionar amb l’enfonsament del IBEX35 i l’augment de la Prima de Risc, aquells que avui callen davant el totalitarisme descarat del Gobierno España

Si us plau que algú m’expliqui per què hi han anat com xais a l’escorxador. Que no ens havíem declarat una república independent? Per què no han seguit anant a treballar, per què no han deixat que vinguessin a treure’ls del Palau de la Generalitat emmanillats, amb els policies atravessant una muralla humana? Si la idea és que Europa es desvetlli, i se suposa que estan collant el govern d’Espanya perquè no utilitzi la violència (de manera que, teòricament, ningú no hauria de prendre mal), per què han desfilat mansament cap a l’audiència nacional, quan tots sabíem perfectament el que passaria? Per què els ho estem posant tan fàcil? Ho pregunto sincerament, de què serveix aquesta actitud si Europa pot senzillament tombar la cara? Per què ens hem negat la foto de la Guàrdia Civil entrant a la seu del govern democràticament elegit i enduent-se’n els seus representants electes? Que no estem lliurant una batalla per la imatge? Anar-se’n en silenci no fa més fàcil per tothom fer veure que no hi senten ni hi veuen? No era millor tornar a posar Rajoy entre l’espasa i la paret, enlloc de servir-l’hi en safata? No són preguntes retòriques, prego seriosament que algú m’expliqui què punyeta estem fent, perquè ja fa dies que no entenc res, i la fe és una cosa estupenda, i jo en els nostres líders la tinc tota, però m’agradaria que de tant en tant algú s’expliqués.

El Quico Sallés, de can Godó, ha fet un tuit que podria encertar-la (o no): ha vingut a dir (és la meva interpretació eh, al tanto) que ens volen provocar un atac de ràbia perquè sortim tots desordenadament al carrer, i passi quelcom lleig que els serveixi d’excusa per aplicar el 166 (estat de setge) i així petarse les eleccions del 21D (que crec que els deuen començar a fer por). Per tant, si hem de sortir al carrer sortim‘hi, però per favor, intentem deixar la ràbia a casa, al WC, sobretot calma i el cap fred, que ens volen provocar 8entre altres coses amb els piolins disfressats d’unionistes agressius.

Llegeixo força tweets que parlen de bloquejar les autopistes a La Junquera, Lleida i Alcanar. També autovies.

També llegeixo tweets que a Euskadi munten una mani a Bilbo crec que dissabte.

Si aquí tanquem les autopistes, bloquejem el pas cap a EU des-de CAT, i si a Euskadi s’hi apunten, podem deixar a tot Ñ aillada de EU per carretera.

Cuidadín, que això és potent.

Respecte de llista única / llistes separades, us copio un fil de twitter de @CNICatalunya d’ahir 1 nov. que m’ha semblat molt descriptiu:
https://twitter.com/CNICatalunya/status/925513895804129280

Obro cometes: ”
En mi opinión, hay que hacer candidaturas separadas con un punto en común de ratificación de la República. Que no venga nadie con rebajas

Por qué candidaturas separadas? 1. Porque ahora es una ratificación, un amplio espectro de votantes ha de encontrar su sitio

2. Porque así les ponemos más difícil dinamitar las candidaturas.
3. Porque podremos dedicar mayor presupuesto a la campaña

4. Porque en los debates estaremos más y mejor representados.
5. Porque con mucha seguridad la oposición será indepe (pdecat)

6. Porque el PDECAT está mal y no puede secuestrar una lista para disimularlo
7. Porque ERC está muy bien y captará voto socialista

8. Porque la CUP podrá captar el sector indepe de los comunes
9. Porque tendremos más grupos parlamentarios (más tiempo de réplica)

10. Porque evitaremos discusiones entre partidos para confeccionar listas. Esta ya es redundante pero era para llegar a 10
” tanco cometes. No desconfieu de que estigui en castellà. Es un compte molt singular i altament recomenable per als indepes.

I una cosa d’última hora:
https://twitter.com/mkserra/status/926167829627498496
“ALERTA! Finlàndia preparada per desobeir Espanya i reconèixer la independència de Catalunya.”

Osti si acabés passant …..

Si és que s’acaba publicant aquest post, clar ….. >:-(

Jo també estic consternada per tot plegat i desitjo que els empresonats tornin a casa, amb la familia i a la feina…
Però recolzo i comparteixo tot el que ha escrit la senyora Helena Company; com no ho han vist a venir? per quins set sous hi han anat com bens a l’escorxador però per pròpia voluntat?
Queda clar, clarissim que en el improbable cas de que guanyessim les eleccions del 21-D
(tenint en compte les habilitats d’Indra) els feixistes retorçats que manen a Espanya (no es pot dir que governen) amb l’ajuda inestimable del socialistes (quina vergonya aliena fan) i el ciudadanistes, no es faran enrera, probablement es treuran de la màniga un altre article, el 255, el 355, i així fins a l’infinit…
No vull perdre l’esperança ni la il·lusió, però el meu cervell i jo envellim i potser per aixó cada dia entenc menys el que passa; que algú m’ho expliqui, sisplau!!!

Maria Gonzalez: el govern sabien a què anaven, i amb el President a Bèlgica la cosa quedarà palesa en el món internacional.

Ara poden passar dues coses:

1. que Europa vagi reaccionant i això acabi amb la derrota de l’Estat un cop l’independentisme guanyem el dia 21.

2. que Europa d’aliniï amb l’Estat espanyol i això voldrà dir molta tristesa per a tots els demòcrates del món, constatació que vivim sota la dictadura del capital, les oligarquies i els estats dictatorials… amb la qual cosa el de menys és ser independents o no, perquè serà el mateix.

Sra.Eva Salas: dos coses, primer, llegeixi això p.f.:
http://www.elnacional.cat/ca/politica/pdecat-vila-govern-independencia-audiencia_208488_102.html
i segon: la “raó d’Estat” que impera a la UE, estic convençut que, ni que sigui conjunturalment, es debilitarà perquè les opinions públiques dels seus països aniran reclamant acció cada cop més … és amb això amb l’únic que comptem, conscients a partir d’ara, que aquest procés serà molt més llarg del que ens pensàvem, però per a nosaltres acabarà bé … digui-m ingenu, ja ho sé. Esperem demà a veure més reaccions, que avui, quan s’ha produït la notícia, a centre-Europa ja sopaven. El meu suport a les famílies dels empresonats, que aquesta nit notaran una absència insuportable.

Ha quedat demostrat que a Espanya i a Europa, els hi rellisquen les manifestacions per mes multitudinaris que siguin, les estelades, les performans i les reiterades peticions de diàleg.
Espanya per que ens ODIA i per aquest sentiment ens vol sotmesos in humiliats.
Europa (BANCS ALEMANYS) per que vol cobrar abans que li rebenti el pou de merda que té aquí i els esquitxi a tots.
Per tant per a tocar-los-hi allò que no sona, toquem-los-hi “LOS DINEROS”. Es poden tornar demòcrates de sobte i allò que és un assumpte constitucional intern, es pot convertir en constitucional extern.
Tot i així, jo continuaré manifestant-me, fent performans i mantenint l’estelada ben a la vista
FUCK EUROPA, algun dia ens demanareu el VOT !

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS !!!!!!

Les revolucions poden accelerar-se i quedar fora de control. Procurem mantenir la nostra sempre al nostre favor.

La vaga general és la nostra arma més potent. Mantinguem-la a la reserva mentre usem les altres que tenim a la nostra disposició. I quan calgui usar-la, dosifiquem-la. La primera vegada anunciada amb temps i per a una duració prefixada (un dia podria estar bé). Hi ha diverses facetes possibles: carreteres, autopistes, trens, ports, aeroports… A les vegades següents no cal activar totes les facetes de cop, així sempre tenim una reserva de força. Pensem que nosaltres tenim més capacitat de resistència que els nostres adversaris (l’economia, els diners són molt delicats). També ens donarà força anunciar amb temps algunes accions però altres fer-les per sorpresa. Això desconcerta l’adversari.

Potser no amb un somriure però sempre amb la màxima educació i sense insultar. Això també desconcerta l’adversari.

Tot el que ha dit en Vicent Partal en la seva editorial fet amb dignitat, amb resistència, amb coordinació, amb unitat, tot el poble sencer i sobretot fet tot amb actitud, serena i pacifica. Ara mes que mai te ple sentit, fer una revolució del somriure!!!! Perquè? perquè és la que finalment triomfarà.
Voldria afegir una referència sobre el PSOE. Si gravíssima es l’acció de la banda de delinqüents del PP; el que desconcerta mes, o no, és el paper del PSOE, jo crec que mai mes podran alçar la veu i menys cridar llibertat en nom de ningú, ni de la classe treballadora ni de ningú, El PSOE definitivament ha cavat la seva pròpia tomba.

Ja fa masses anys, quaranta, que dura aquest règim del ’78 que va començar dient-se de Transició. Mai va ser de transició cap a la democràcia real, aquella de la separació del tres poders, sinó un maquillatge per a perpetuar aquesta forma de reaccionar front als desafiaments democràtics reals.
Hem de seguir en la lluita per a l’emancipació del nostre i de tots els pobles que cerquen els anhels de la llibertat per a decidir amb qui compartir el futur. I llibertat per a tothom que hagi estat digne del mandat del poble que els ha escollit. Visca Catalunya Lliure !.

Ens solidaritzem totalment amb els sentiments que avui ha expressat en Vicent Partal en el seu editorial.
Els catalans hem utilitzat en tot aquest procés les eines de la democràcia pensant que la UE ens entendria, però sembla que Europa –sempre disposada a condemnar la repressió política a Turquia i Rússia- tingui altres problemes i ignora les atrocitats que s’estan cometent a l’estat espanyol en nom de la justícia.
Tenim una oportunitat el 21-D de canviar una situació inacceptable per a la nostra dignitat com a poble.
Per respecte a tots els presoners polítics, a les eleccions convocades, cal estar units i donar suport als partits que defensen la democràcia i el dret de decidir.

Sí. S’ha acabat la “Revolta dels somriures”. Els somriures estan empresonats a Madrid. Ja cal que siguem més expeditius. Tenim una dictadura amb parracs de democràcia. Una dictadura ja que el bé més preuat és la llibertat i tenim els bons homes i dones empresonats i els dolents campen lliures i ens roben l’edperança de poder construir una nació veritablement democràtica. Calen accions q facin mal. Els q ho tinguin clar q proposin. Ara amb ràbia i dolor cal anar a destrossar allò a faci més mal

Ja fa mesos que estem veient les agressions que Espanya va fent a Catalunya però el que va passar ahir empresonant vuit membres del govern democràtic escollit per una gran majoria de catalans, representa l’enterrament de la democràcia espanyola perquè en aquest estat només es toleren les idees sempre que no les duguis a la pràctica i sempre que estiguin d’acord amb les d’ells, els qui manen. També hem assistit a la desaparició de l’estat de dret perquè els tribunals actuen segons la veu del seu amo, l’estat espanyol, a través de la seva fiscalia, i amb aquests ingredients també hem assistit a l’entronització de la dictadura 2.0 i això dol no solament als independentistes sinó als qui alguna vegada en la seva vida han cregut veritablement en la veritable democràcia, en la llibertat d’expressió i d’acció política sense violència i els qui volen viure tranquils i amb una acceptable qualitat de vida. Tot això ha quedat trinxat ahir a la tarda i per tant, després d’eixugar-nos les llàgrimes, ens hem calmat i hem dit que ja n’hi ha prou! I hem sortit al carrer i seguirem sortint tantes vegades com calgui per expressar el nostre rebuig a aquestes pràctiques que són fora de tota llei publicada perquè el que passa és que el PP ha fet una llei a la seva mida i quan no li sembla bé la que hi ha, la canvia per tal de poder dur a terme un dels seus grans objectius polítics: el genocidi català sense arribar a l’exterminació, i així veiem genocidi cultural amb l’escola i la cultura manipulada -»hay que españolizar a los niños catalanes-, en l’àmbit econòmic, amb la intervenció de la Conselleria d’Economia, en l’àmbit esportiu, volent que l’esforç i els trofeus dels esportistes catalans siguin espanyols, en la força pública, fent i desfent en el cos de la nostra policia, en les nostres comunicacions, intervenint en els nostres organismes de control, en la justícia, judicialitzant els desencontres polítics, etc., etc. En definitiva, volem la nostra absoluta llibertat per no haver de patir les vostres tristes maneres de veure la vida, i per això hem creat la República Catalana, i la defensarem amb tots els ressorts que siguin al nostre abast amb mitjans pacífics, perquè tenim la força de la raó i la majoria del poble al darrere i això ho tornarem a demostrar el dia 21 de desembre.

Ha arribat l’hora de canviar de tàctica i de mitjans. L’Audiència Nacional (antic “Tribunal de Ordren Público”, el sanguinari TOP) ja ha fet la seva feina….. i la continuarà el dijous vinent, fins que nosaltres, el poble i les institucions no els parem els peus….. i el país.
Necessitem accions contundents: Talls de vies de comunicació, vaga general, i altres mesures que facin reaccionar Europa, de l’única manera que entenen: Tocant-los la butxaca.
Fem pujar la prima de risc …..i baixar l’IBEX 35…..
I sobretot, que ningú vagi per lliure, coordinem-nos….. és la unió la que ens donarà la força que ens cal per sortir-nos
I com diuen els castellers: PIT I AMUNT!!!!!

Quan sortíem plegats a totes les manifestacions milionàries dels ONZE’S de Setembre, creia, i segueixo creient, que el fet d’anar junts no implicava, ni volia dir, anar barrejats (Recordo el títol, en castellà, de la pel·lícula: “Juntos pero no revueltos”).
Per això em permeto aportar una idea.
1- Partir de la base que les eleccions del Parlament i Govern que ens han dut aquí on som, són els derivats del 27 de setembre de 2015. Les de major participació del període autonòmic. Ja superat!

2- En aquella elecció, com ja s’havien previst dificultats, es va demanar voluntaris per disposar d’una llista de reserva de 100 voluntaris per anar substituint cadascun dels 135 escons del Parlament. Aquella crida no només no va de quedar curta sinó que, si no recordo malament, arribà als 45.000 ciutadans/nes disposats/des a substituir als que la justícia, o qui fos, anés cessant o empaperant als elegits de la llista unitaria de JUNTS PEL SI.

3- Les eleccions del 21-D, NO les ha convocat el nostre Govern competent i que “ens hem donat a nosaltres mateixos” (com solen dir els que fan referencia a la Constitució). Per tant es mereixen ser interpretades políticament i conceptualment, com no vinculants per a canviar les primeres estructures que hem aconseguit. Les del nou Govern de la República les farem quan preveu la Llei de Transitorietat Jurídica, que per a nosaltres segueix vigent. Tant se val que s’hi apuntin o no els que abandonen el Parlament quan no els agraden els resultats. Algú s’ha preguntat per les garanties estatuàries que oferirien ells junts i no separats. Aquí es tracta de REBLAR EL CLAU, FINS EL MÀNEC i D’UNA VEGADA PER SEMPRE MES.

4- Per tant, sense cap malentès ni cop de colze, sinó junts i en un bloc únic DE TOTS els partidaris de la NO DEPENDÈNCIA D’UN ESTAT REPRESSOR, INJUST, CORRUPTE, AUTORITARI…etc. (aquest matis es de vital importància, que cal ressaltar per que quedi diàfanament clar el que els espera a TOTS els catalans (excepte els que vagin pel carrer amb “camisa azul” no veig una altra forma per diferenciar a simple vista a qui s’ha d’atonyinar i a qui no).

5- No ens enganyem nosaltres mateixos al solitari, ni escoltem les sirenes de les gavines sobrevolant viles i ciutats (com fins fa poc feia l’helicòpter). LLISTA ÚNICA DELS QUE NO VOLEM SER DEPENDENTS D’UN ESTAT COM EL QUE AVUI, AMB UN 155 (que por ser a perpetuïtat) ENS ESTÀ TRACTANT COM A FUTURS SERVENTS (COLONITZATS) I UNA LLISTA OBERTA DE VOLUNTARIS FINS ARRIBAR ALS 2.000.000.

6- Aquest programa ho inclou TOT sense deixar res a fora. Acostumats a partits que mai complien programes, quan per primera vegada compleixen no els podem fer esquema. Jo els tornaria a votar. Per tant estalviem temps i escurcem l’arribada del país que volem. JO ELS FAIG CONFIANÇA A TOTS JUNTS I SEPARATS, LA HISTORIA ENS HO AGRAÏRA I podrem tornar a casa i mirar a la cara als nostres parents, amics i successors.

7- QUI NO S’HI APUNTA?

És una vergonya que es pensi en manifestacions multitudinàries (i d’aquí una setmana!). No m’ho puc creure!!!! No és hora d’això. Prou!
S’ha de pensar en accions concretes i en vagues. Europa no ens dóna suport, si no els toca rebre econòmicament. Prou d’anar amb el lliri a la mà.
Pensar que si guanyem les eleccions això ens portarà a commoure Europa, també és un altre error.
I el temps passa …
Si continuem aixì només farem un ridícul monumental.

Per l’experiència de la vaga de docents a Mallorca, creia fa dos mesos que era molt convenient crear una caixa de resistència. Hi va haver veus en contra que ho rebentaren, amb l’argument que els diners anirien a Espanya i que no s’havien de pagar multes. Santa innocència!
Com era d’esperar les multes, la presó i l’exili, ho reclamen com el pa. Ens han declarat la guerra i hem de resistir! Els detinguts, exiliats i familiars mereixen tot el nostre suport. Prou ingenuïtat!
VilaWeb podria, si no encapçalar la campanya, divulgar-la? Gràcies!

No en traurem res de fer manifestos i proclames emocionants, de picar cassoles ni de concentrar-nos mil mil vegades per xisclar-nos a nosaltres mateixos consignes antifeixistes.

O passem, de veritat, a l’acció, o ens aixafaran com qui aixafa un cuc, que és el que España vol fer amb nosaltres perquè no ens considera res més que cucs.

I també convindria que el que queda del Govern i els partits i associacions democràtiques parlessin clar i amb contundència, i admetessin l’error d’haver acatat el 155, d’haver anat a Madrit a deixar-se humiliar i de creure que algú a Europa ens ajudarà.

Cada minut que el país no s’atura completament ens acosta més a la desfeta final.

Escric aquest comentari amb la voluntat de reflexionar, tot plegat. Ja em disculparan si parlo de mi. De fa anys que tinc un combat amb l’ALTEZA MORAL dels catalans. Aquest, “no anem enlloc, però els demostrem que som millors”. I em demano perquè hem de ser millors? Si l’ALTEZA MORAL no ens duu enlloc, si més no, cap l’alliberament nacional, potser que caldrà deixar-la fora, penso. També em demano, perquè hem d’arribar immaculats, com àngels o verges, a la independència del país? Què ens fa por, prendre iniciatives asertives que serien legítimes en un altre país per a allò que és vol aconseguir? És evident que no és desitjable que ningú prengui mal, però mentre anem fent el kumbayà hem perdut llençols, bou i esquetlles. Nosaltres, els del “els carrers seran sempre nostres” hem demostrat que hem passat per davant. Deixem de ser vassalls, actuem com a amos.
Pasin un bon dia.

Han complert el seu programa electoral, declarar la independencia, unilateralment si calia.
Potser era un objectiu que a mesura que t’hi acostes has de replantejar i explicar a la societat que hi ha certes dificultats per implementar-ho, i especialment fent-t’ho unilateralment, pero el orgull, les lluites partidistes, i la presio social que s’ha generat ens han portat fins aqui..

Les lluites partidistes han fet sempre molt mal a l’independentisme. Que si PDcat son uns tous, que si ERC son els autentics, que si la CUP accelerara el proces… i resulta que al final hi ha una paret de formigo, i ningu la vista i ningu no ha apretat el fre a temps.. I si l’haguessin apretat ja sabeu que hauria passat oi?..

En algun punt tambe pots pensar que part de l’estrategia era eliminar adversaris politics..

Els politics independentistes catalans, ens demostraran aviat una vegada mes si realment tenen algun interes en assolir l’independencia o no, o prefereixen primer uns voler fer contestes les classes populars, els altres el sectors economics, o uns altres anar predicant el republicanisme classic.. Si no fos per la ANC, encara s’estarien discutint..

Al proxim pas ja no s’hi jugen la “independencia per a treure pit”, s’hi juguen recuperar el control de les institucions catalanes, i tinguin per segur que l’aixeta continuara tancada i ben tancada..

06.07.2016 22:00
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-full-de-ruta-que-diu-i-quins-canvis-es-proposen/

Per acabar (de repartit una mica de llenya en sentit critic i constructiu), us imagineu que Catalunya estigues en un territori fronterer a la EU? Us imagineu que passaria si declarem la independencia i no tenim mes defensa militar que la gent al carrer? Declarar la independencia i esperar que l’enemic et segueixi defensant el territori no te massa sentit mirant l’evolucio historica de les fronteres.

Hem de seguir el cami d’Scotland i asegurar la majoria social, i sobretot ser molt mes inclusius, els ultims dos anys s’ha menystingut a molta gent enlloc d’interntar portar-la cap el nostre costat.. Fa dos anys que dic que van amb “masses presses”, molts dels meus amics m’han fotut molta canya, m’han tractat de traidor, i blablabla.. coses qu em’entren per una orella i surten per una altre.. en part els entenc.. ara no tinc ganes de fer-los emprenyar i no els retreure res.. tots estem emprenyats si la indpendencia no va endavant pel motiu que sigui, tothom pot cometre errors, pero cal apendre’n…

Sugereixo per comencar una vegada mes, una colacio anomenada “Independència via Referèndum” (o similar) que no trangredeixi cap llei ni pugui ser acusada de cap ilegalitat (no em vull ni maginar el dineral en advocats que ens haurem de gastar a partir d’ara..), i que garanteixi que lluitara per aconseguir un referendum acordat amb la EU i Spain. Cal unitat i integracio social a Catalunya i cal fer front a Madrid, si volem alguna cosa d’ells que sigui un referendum, no volem res mes.

Tornem a tenir molt temps per pensar, tanta pressa que teniem, una a fora i una altres dintre de la preso.. No ens hi fem mala sang, acceptem-ho i seguim treballant.