06.12.2021 - 21:50
La primavera del 1986 va tenir lloc el 2n Congrés Internacional de la Llengua Catalana, ho recordo bé, jo tenia quinze anys i feia 2n de BUP. Uns quants professors van mostrar entusiasme per l’acte perquè feia vuitanta anys d’ençà del primer.
Som l’any 2021 i, durant aquests trenta-cinc anys que ens separen del darrer congrés, la llengua catalana ha estat objecte d’avenços, de retrocessos, d’atacs, de debats, però mai lliure de polèmica i controvèrsia. Els discursos polítics i lingüístics, les opinions i informacions de tota mena al voltant del català han estat una constant als mitjans i crec que, darrerament, han esdevingut especialment nombrosos.
La presència de la llengua, el seu model i les polítiques lingüístiques a seguir aquests anys vinents a les administracions públiques, al sistema educatiu, als mitjans de comunicació, a les xarxes socials i a les relacions interpersonals reclamen l’atenció de tothom i cadascú hi juga un paper diferent.
Per tots aquests motius, llanço la proposta d’impulsar l’organització del 3r Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Em sembla que hi ha una gran necessitat de debatre i reflexionar entre la comunitat científica, els professionals de l’ensenyament, els de l’àmbit literari i tota la xarxa d’entitats i organitzacions que treballen en la defensa i promoció de la llengua. Cal recuperar el prestigi de la llengua i la cohesió territorial.
Imagino el congrés com una gran crida a la participació social, no tan sols acadèmica. Crec que implicaria una conjuntura col·lectiva i transversal extraordinària, molt positiva per a la regeneració de la llengua gràcies a la contribució que farien filòlegs, investigadors, agents d’entitats culturals, historiadors, antropòlegs, escriptors, sociolingüistes, juristes, etc., procedents de tots els territoris de parla catalana. Seria una ocasió excel·lent per a intercanviar i establir línies de treball compartides que podrien tenir efectes molt beneficiosos per a la revitalització del català.
Una congregació d’aquesta mena podria ser el canemàs per a la creació d’espais d’intersecció entre andorrans, catalans, valencians, balears, parlants de Catalunya Nord, de la Franja i de l’Alguer. Les aportacions de cada àrea lingüística serien una oportunitat per a radiografiar l’estat de la llengua i per a establir objectius i mesures. Fa poc, a Catalunya s’ha anunciat el Pacte Nacional per la Llengua, que ha generat expectatives esperançadores de futur. Tot i això, no pocs professionals veuen l’àmbit lingüístic català amenaçat per una possible progressiva desintegració, motiu pel qual la construcció d’un marc compartit és peremptori per a revitalitzar la salut de la llengua i recuperar-ne les funcions socials.
Considero que el 3r Congrés Internacional de la Llengua Catalana podria ser l’esdeveniment que necessitem per a disposar d’un espai de trobada i per a la creació de canals de comunicació interna dins el conjunt del domini lingüístic català.
