Pepa Prats: ‘El model festiu de moros i cristians no pot morir’

VilaWeb entrevista la presidenta de la Unió d’Entitats Festeres de Moros i Cristians (UNDEF), Pepa Prats, per esbrinar com afecta i afectarà la Covid-19 les festes de moros i cristians.

—És millor anul·lar les festes de moros i cristians o ajornar-les?
—Nosaltres ens adaptem a les decisions que prenguen les poblacions perquè és cosa d’ajuntaments i de la junta de festes de cada lloc. Acatem allò que ells decideixen, i si fa falta res, ens tenen al seu costat.

—De les vuitanta-set poblacions del país i de l’estat espanyol que integra la UNDEF, quantes han suspès les festes fins ara?
—Fins ara cinquanta-quatre. Dijous ho tornarem a actualitzar perquè açò no para.

—La fórmula ha estat la suspensió a tot arreu?
—Sí. El dia que va començar tot açò vaig dir a les poblacions que no tingueren pressa, que anaren a poc a poc. Però no, la gent no té il·lusió, tenen un poc fumuda l’economia perquè han estat vuit setmanes o nou sense eixir, sense fer faena. Aleshores, els fa falta eixa ratlla, la quota que fan mensualment o setmanalment a les seues comparses, filaes i masets, els fa falta per al dia a dia. Moltíssima gent ha hagut de retirar-les per poder viure. Com que es donaven de baixa en la seua comparsa, filà o maset, han fet reunions i han decidit de suspendre-ho, no ajornar-ho, sinó suspendre-ho, i això ha passat en moltíssimes poblacions.

—Quin impacte econòmic té la suspensió de les festes en tots aquests pobles?
—Un grapat d’euros, imagineu-vos-ho. No ho sabem perquè cada població fa els seus comptes, els pobles donen una subvenció, molts ajuntaments ajuden molt, alguns altres no tant. Al meu poble, Cocentaina, els festers amb càrrecs assumeixen una despesa molt important. Però enguany se’n van una muntonada d’euros llarga, amb molts zeros, al País Valencià. Perquè, la veritat siga dita, és tot turisme, tant a l’interior com a la costa. Tenim Xàbia, el Campello, Alacant, Sant Vicent, Dénia. A la Vila Joiosa, l’any passat, no hi cabia més gent. Ací al poble hi havia vuit mil o deu mil persones. Doncs tot això, enguany, no ho tenen.

—Se sap l’impacte econòmic que els moros i cristians tenen al vostre poble?
—En hoteleria, més d’un milió llarg d’euros, segur. I nosaltres som dotze mil habitants. A Alcoi, que són seixanta mil, imagineu-vos-ho. Penseu que a Cocentaina, normalment, quan fem càrrec, siga capità o banderer, volem estrenar vestit i ens fan l’esbós per a nosaltres. Fa dos anys, vaig eixir en una esquadra de negres i ens els vam fer.

—I quant val un vestit així?
—A mi em va costar 1.390 euros. I el vam portar una vesprada. I, a més, el maquillatge, la perruqueria i tota la història. Després, paga la fulla que et toca de la filà. L’any passat, em vaig gastar 3.000 euros en les festes. Hi havia càrrec de capità i va eixir una esquadra oficial, que en diem nosaltres, que són els vestits de cada any, i una de negres que vam fer les dones i jo vaig eixir amb elles.

—A gairebé totes les festes de moros i cristians hi treballen desenes de músics, compositors i intèrprets, bars, càterings, venedors ambulants, empreses de begudes, hostatgeria, transports, confecció i lloguer de vestuari, carrosses, ballets, animals, maquillatge, seguretat privada i més. Quants ingressos es perden?
—Molts. Per exemple, les catorze persones que vam eixir a l’esquadra de negres vam fer una volteta amb la banda, tres o quatre dies abans de festes, i després vam eixir el dia de l’entrada amb setanta o vuitanta músics, i ens va costar 6.000 euros. Els àpats són a part, la junta directiva organitza els càterings i fan un preu per a cada àpat, l’esmorzar 12 euros, el dinar 30 o 35, el sopar 25 o 30.

—Tenint en compte tot això, anul·lar unes festes sembla una decisió ben difícil per a una associació. Com es pren?
—Precisament, ara espere el president de Cocentaina que ve a xarrar perquè el divendres 22 tenen una reunió amb tots els caps de filà per a decidir si suspenem les festes o anem avant. Aleshores, cada cap de filà demana als festers si volen fer les festes o suspendre-les. I, a la reunió, els caps comuniquen què ha decidit la majoria de gent en la seua filà. Tot això és una votació que fan els mil quatre-cents o mil cinc-cents festers que som ací.

—Què implica suspendre la festa per a un fester?
—Mare! Hui, quan he llegit el correu que m’ha enviat la cap de la meua filà li he dit que farem el que decidisca la majoria de la filà. Però açò és per a morir-se, perquè passem tot un any ratllant les setmanes i els mesos: aquesta setmana pose cinquanta euros, l’altra cent o, al mes, en tinc apartats cent cinquanta perquè quan vinga el dia, els comptes no ens ofeguen. Anem ratllant els dies, treballant i organitzant, tot un any, i que ara aquest virus s’ho menge tot, doncs n’hi ha per a cremar-lo.

—És una festa molt autogestionada. El fet de no pagar la quota quin risc té per a les comparses?
—Els festers hem de tenir clar que hi ha un local de lloguer que hem de pagar cada mes, que hi ha unes despeses de llum, d’aigua, de fem, etc. I, al cap de l’any, ho hem de pagar entre tots, tant si eixim com si no. I jo sé que molta gent s’ho passa malament, com he dit abans, perquè no fan faena, no en tenen o s’han quedat sense. Ho veuen fotut. Però són persones que han de parlar amb els dirigents que porten la filà, la comparsa o el maset, i dir-los: a mi enguany em ve així, deixa’m les despeses per a l’any que ve a veure què passa. Les despeses anuals les hem de pagar entre tots.

—En un comunicat dieu que la UNDEF dóna suport a qualsevol decisió, tant si és anul·lar com si és tirar avant. Per tant, no decideix res.
—No, no. A mi els presidents de les poblacions m’han telefonat demanant-me què havien de fer, què n’opinàvem. I els vaig enviar un correu dient-los que la junta directiva d’UNDEF respecta la seua decisió, que no tenim la potestat de dir-los si anem avant o arrere.

—I recomanar-los?
—No. Recomanar-los? És evident que ara tenim un problema. Tu fas unes festes, i estem conforme estem, hem d’estar a dos metres, i les festes nostres són molt de germanor i les portem damunt, som l’un al costat de l’altre, no ens separem ni mig centímetre. Aleshores, no podrem fer-les com estem acostumats, en l’esquadra no podrem anar colze a colze, haurem de tenir un metre, un metre i mig, o dos metres de distància. Doncs no hi veiem la cosa. Ara, si les autoritats diuen que avant, que hem d’anar amb cura però que ja ha passat tot, si la sanitat ens permet de fer-les, sí que les farem. Però jo veig que en tenim fins que vinga una vacuna o un medicament per a controlar-ho.

—Malgrat la cancel·lació, alguns han mantingut l’esperit de la festa.
—Sí, és clar. Per exemple, aquesta setmana que ve són les de Petrer, doncs tota la setmana faran festes al balcó. També em van enviar un vídeo de Muro d’Alcoi que era la processó de la Mare de Déu, i hi estaven tots seriosos. Ahir era l’entrà i feien gresca a la nit, era curiós de veure, tot el balcó enramat de banderes de moros i cristians, la megafonia, que no sé si era del poble o particular, en marxes mores, en pasdobles. És eixe cuquet de dir: ara seríem a l’entrà, ara seríem a la processó, ara a l’ambaixà.

https://www.facebook.com/JuntaDeFestesDeMorosICristiansDeMuro/videos/543159883060303/

—Tenint en compte aquestes iniciatives, el model festiu perilla?
—No, ja veureu com no. Açò d’enguany és atípic. Nosaltres volem eixir al carrer, pegar dos voltes, tenir darrere la banda de música, que toque, agarrar el sabre i formar. És el que vivim, l’estona que som a la filà tots junts, la convivència. No, no, tot això no pot morir, el model festiu dels moros i cristians no pot morir. Al contrari, tots tenen més ganes que acabe de passar l’any i a veure què passa a partir del primer dia del 2021.

—Hi ha la possibilitat de reconvertir el format de la festa provisionalment, per a l’estiu? El Festival Feslloc, per exemple, no s’ha cancel·lat, el faran en un format de dotze hores seguides i amb algunes condicions.
—No és una mala idea. Quan ens deixen ajuntar-se més de deu persones es pot posar damunt la taula. Perquè quan nosaltres fem assemblees som set-centes, vuit-centes o mil persones. Per cert, teníem l’assemblea general a Ibi, el 28 i 29 de març i ens l’han fotuda. De manera que quan es puga, es pot posar damunt la taula perquè és bona idea. Almenys, per a saber si a la gent que no ha fet festa li interessa de fer això.

—El confinament què pot aportar de bo als moros i cristians?
—En totes les coses negatives sempre n’hi ha alguna de positiva, això que ho tinguem tots clar. Espere que tinguem un poquet més de germanor, que gaudim més d’això que ens toca dia a dia perquè demà no sabem què ens pot passar, ja siga pel virus o no. Aleshores, sí que m’agradaria que açò ens ho agafàrem un poquet seriosament i que férem més germanor que la que tenim, que estiguérem més units, tot el món.