Pep Riera: ‘En moments així cal plantar cara: és la lluita per la llibertat i la democràcia’

Els pagesos són un símbol de lluita a Catalunya. Les imatges de les tractorades en defensa dels drets socials i les llibertats polítiques no són cap novetat. Aquests dies es mobilitzen d’una manera evident, amb els tractors i les estelades, en defensa de la democràcia i de l’exercici de l’autodeterminació en el referèndum de diumenge. Avui s’han plantat a Barcelona centenars de tractors vinguts en columnes de diverses comarques per protestar davant de la delegació del govern espanyol, a la cruïlla del carrer Mallorca i el carrer Roger de Llúria. Un dels crits més forts ha estat ‘Els tractors sempre seran nostres!’, una versió molt aconseguida del crit dels ‘carrers’. Un dels pagesos de primera fila, com no podia ser d’una altra manera, era en Pep Riera, del Maresme, ex-portaveu d’Unió de Pagesos. Riera ens ha atès enmig dels tractors i assegut a la roda del seu, que ‘ha anat a totes les batalles’.

—Per què heu vingut a Barcelona avui?
—Volem que es vegi que en aquesta aventura col·lectiva que és poder votar diumenge, una qüestió de llibertats fonamentals, –la independència és un altre capítol– nosaltres no som un món a part. Nosaltres, encara que no arribem a l’1 per cent de població activa, sempre que hi ha hagut lluites col·lectives hi hem participat. Per tant, no és cap novetat que avui baixem a Barcelona. Insisteixo: és la lluita per la llibertat i la democràcia. Volem donar la cara i plantar cara. Perquè en moments així cal plantar cara. I sobretot, passi el que passi i peti qui peti, diumenge votarem.

—Es diu que els tractors poden servir per protegir els col·legis electorals. Com ho veieu?
—No cal. Hi serem. Però no cal que hi portem els tractors. Pot ser que en algun lloc es faci una mobilització davant dels col·legis amb els tractors. Pot ser que això passi en alguna comarca. Però n’hem parlat en les assemblees, la última ahir a Cabrera, i volem ser-hi en persona. Volem votar. I els pagesos hi serem. En circumstàncies especials com aquesta, els col·legis electorals han d’estar plens. Els hem de protegir amb la presència de la gent. I molt abans de les vuit del matí, eh?

—Els pagesos, els bombers, els estibadors… us guanyeu l’estima de moltíssima gent.
—Sí. Ahir van ser els bombers. El tractor és un símbol de mobilització. I de llibertat, també. Identifica la pagesia, que és un col·lectiu petit, però cony, que som per tot al territori. Per tant, avui ens ha semblat que calia sortir. I per això hem sortit a tot Catalunya. Han de veure que hi som.

—La pagesia hi té molt a guanyar, amb la independència?
—No ho fem ni ho volem només per raons econòmiques. Ho expliquem pertot arreu per no enganyar ningú. Quan ens diuen que quedarem fora de la Unió Europea, diem que és possible que això passi temporalment perquè hi haurà el vet de l’estat espanyol. És clar que els ajuts de la Política Agrària Comunitària s’haurà de compensar amb recursos propis. Que hi són. Després, el primer interessat a negociar la reintegració de Catalunya a la UE, aquest sí per raons econòmiques, serà l’estat espanyol.

—Hi ha un crit que es fa al final dels actes independentistes que és ‘visca la terra’. El deveu sentir molt vostre…
—Visca la terra… i mori el mal govern! Sí que ens agrada molt, aquest, però també ens agrada molt el ‘Visca Catalunya lliure’.