11.12.2015 - 20:45
|
Actualització: 12.12.2015 - 09:18
Els principals premis literaris de la Nit de Santa Llúcia d’enguany ofereixen un joc d’equilibris que feia moltes edicions que no es donava: la sorpresa del premi Sant Jordi, que ha guanyat Pep Puig, suposa apostar per un autor encara jove amb poca trajectòria literària. Aquest s’equilibra amb la llampant i coneguda Empar Moliner, guanyadora del premi Mercè Rodoreda de contes i relats. I suposa també el reconeixement de la llarga trajectòria poètica, de quaranta anys tot i que en té cinquanta-cinc, de Víctor Obiols, premi Carles Riba. Són tres noms complementaris, que donen aire i credibilitat al palmarès literari amb més solera de les lletres catalanes que convoca Òmnium Cultural.
De desaparicions, viatges iniciàtics i enamoraments
Si s’haguessin fet apostes, segurament ningú haguera imaginat el nom de Pep Puig (Terrassa, 1969) com a guanyador del premi Sant Jordi 2015. Per raons diverses, però sobretot perquè feia tres mesos que acabava de publicar un recull de contes, ‘L’amor de la meva vida de moment’, a l’Altra editorial, després de vuit anys sense publicar res més. El vam entrevistar a VilaWeb, sense imaginar aquest camí tan inesperat, que l’autor anava esbossant en silenci. Potser per això, les primeres paraules de Pep Puig quan ha presentat la seva novel·la guanyadora del Sant Jordi, ‘La vida sense la Sara Amat’, han estat per a l’editora Eugènia Broggi, que ja fa deu anys, a l’editorial Empúries, va creure en ell: ‘L’Eugènia Broggi va confiar en mi quan s’havia de confiar. Que em disculpi per haver guanyat el Sant Jordi.’ Pep Puig té publicat amb Empúries dos títols anteriors: ‘L’home que torna’ (2005) i ‘Les llàgrimes de la senyoreta Marta’ (2007).
La novel·la guardonada, ‘La vida sense la Sara Amat’, té en origen un conte que es recull a ‘L’amor de la meva vida de moment’. I així explica l’autor com va sortir la novel·la: ‘Fa cinc anys, quan vaig tenir el meu fill, vaig pensar que havia de deixar-li alguna cosa de la qual me’n sentís orgullós, i em van venir la necessitat d’escriure una novel·la popular, com les de Mercè Rodoreda, com les de Joan Marsé, com les pel·lícules de John Ford o les cançons de Joan Manuel Serrat. I vaig recórrer a la memòria. Vaig recordar la història de la Sara Amat, una noia del poble del meu pare, que era diferent de la resta de criatures d’aquell poble: ella era una noia de gran caràcter i intel·ligència i plena de contradiccions que detestava el poble i la manera de fer de la seva gent. Una nit d’estiu, jugant a fet i amagar, va sortir espitada i es va amagar a la casa d’un altre amiguet de la colla del poble. Es va ficar a la seva cambra i li va demanar que l’amagués.’ I en aquella cambra comencen a conviure un nen conformat amb el seu món i una nena rebel.
Continua Puig: ’Són dos nens a la frontera, entre la infantesa i la pubertat, per això a vegades penso que s’amaguen per discutir sobre el final de la seva infància. A diferència del conte, com la nena desapareix i no se’n sap mai més res, el narrador de la novel·la el que fa és donar espai a la nena per conèixer els motius que l’han dut a esfumar-se. La relació de la nena amb el nen és un combat desigual, perquè ella ja ha deixat de ser una nena i ell s’ha de posar a la seva altura. Per a ell és un viatge iniciàtic.’
Per què Pep Puig s’ha presentat al Sant Jordi? Diu: ‘Perquè la novel·la va anar agafant forma i en el moment de presentar-la tenia la forma exacta d’una cosa que estava ben feta.’
El jurat ha atorgat el premi per unanimitat i Isona Pasola, en representació del jurat, ha lloat la novel·la i l’ha definida com una història d’amor entre adolescents, plena de frescor, amb una dosi de suspens ben mesurada (i sense ni un sol mort), i amb una gran qualitat literària. També ha dit que fa un ús intel·ligent de l’emoció, sense caure en el sentimentalisme i veu que pot agradar a un públic ampli. Creu que pot ser una novel·la d’èxit.
La por que ens fa córrer
El premi Mercè Rodoreda de contes i relats guanyat per Empar Moliner porta per títol ‘Tot això ho faig perquè tinc molta por’. I és així que ella enfila: ‘És un llibre seriós, que tant té humor com tristesa, perquè la vida té de tot. Els contes d’aquest recull contenen personatges dominats per la por: quan et vas fent gran i tens fills, la por et domina. Penses que tots els perills del món estan esperant destrossar la vida dels teus fills i de retruc la teva. I davant d’aquesta por només et queda córrer, per no tenir-ne.’
Moliner ha citat uns versos de Salvador Espriu: No deixis res / per caminar i mirar fins al ponent. / Car tot, en un moment, / et serà pres. I ha assegurat: ‘Suposo que aquest ‘carpe diem’ és el que m’empeny a viure i a escriure.’
Per la seva banda, Sílvia Soler, membre del jurat, ha explicat que el primer s’ha donat per unanimitat i n’ha destacat la unitat en el to, la durada dels contes, la llengua viva, rica, coherent i correctíssima. També ha dit que Moliner dóna molta varietat de temàtiques, sobretot actuals, que utilitza molts registres i manté una compensació entre els diàlegs i les descripcions.
Quaranta anys fent cua per guanyar el premi Carles Riba
El poeta Víctor Obiols, en l’àmbit musical Víctor Bocanegra, ha impactat el jurat amb el seu llibre ‘Dret al miracle’. El també poeta i periodista David Castillo, membre del jurat, n’ha fet una glossa apassionada: ‘Tot i que Víctor Obiols va publicar el seu primer llibre a catorze anys i ara en té cinquanta-cinc, té una obra breu. Ha publicat cada deu anys i segurament per això els seus són llibres molt concentrats.’ ‘Dret al miracle’ s’articula com una antologia de la seva obra apunta Castillo, que diu que té una primera part lírica, on la veu poètica pateix un trencament amorós; una segona part de renaixement i una tercera part associada a la desaparició massiva generacional, perquè molts dels nostres companys ens han deixat prematurament.’
Per la seva banda, Víctor Obiols ha començat la seva intervenció amb to d’humor: ‘El títol no és cap missatge per a cap investidura presidencial. És un llibre on hi ha molta substància, potser perquè hi ha poemes que ja tenen nou i deu anys. Aquest era el termini que donava Horaci per publicar. En poesia sempre intento crear un equilibri entre la lògica i la màgia.’
Obiols ha recordat que el premi Carles Riba és el més antic que es donen en la Nit de Santa Llúcia i ha dit que això té una part d’honor. I ha explicat que la primera vegada que es va presentar a aquest premi fou el 1975, tenia quinze anys i va quedar finalista. El recull es deia ‘Pas amb falç’. I ha assegurat: ‘Doncs fa quaranta anys que faig cua per aconseguir el premi.’
Els altres premis de la nit
Durant la Nit de Santa Llúcia, que enguany se celebra a Tortosa, també s’atorguen els següents premis:
Premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies a Francesc Puigpelat per ‘La nena que es va convertir en mòbil’.
Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil a Santi Baró per ‘L’efecte Calders’.
Premi frederic Roda de Teatre ex-aequo: a David Plana per ‘Els encantats’ i Josep Maria Miró per ‘La travessia’.
Premi internacional JB Cendrós a Alex Rühle, periodista cultural del Süddeutche Zeitung.
Premi Òmnium de comunicació a Quèquicom, programa de divulgacio cietífica de TV3.
Parlaments amb reivindicacions de país
Més enllà dels parlaments de tots els premiats, la Nit de Santa Llúcia va tenir reivindicacions polítiques per part de les autoritats que hi van prendre part. El primer en obrir la veda va ser el mateix president d’Òmnium Cultural, Quim Torra, que després de parafrasejar Gerard Vergés per tot seguit fer un repàs històric als moments que ha viscut la llengua catalana, va demanar als partits polítics independentistes que sàpiguen estar a l’alçada de l’expectativa que s’ha generat després que el 27-S. ‘Estem units i compromesos per decidir el nostre futur, ara no ens podem aturar, endavant sempre endavant”, va assegurar, tot rebent una forta ovació.
Torra, després d’adreçar-se a l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, sumant-se a la crida per retirar el monument franquista que hi ha al riu Ebre, també va fer una crida perquè els independentistes vagin a vota el 20-D. ‘Ens cal la mobilització de votants independentistes que votin partits amb sentit d’Estat, ens cal unitat d’acció per assolir el mandat democràtic del 27-S i mantenir-nos fidels al nostre Parlament. Davant les envestides de l’estat demanem força i des d’Òmnium no fallarem’, va concloure.
El conseller de Cultura en funcions, Ferran Mascarell, també va assegurar que a més del talent emprenedor, com Òmnium, i del talent creador dels escriptors, juntament amb la força del municipalisme, ara falta afegir un estat propi. El conseller també va voler fer referència als canvis polítics que hi ha hagut a les Illes Balears i al País Valencià. ‘Ara truques i et responen en català i t’escolten i volen parlar amb tu’, va afegir.
Per últim, Carme Forcadell, es va mostrar molt emocionada de participar en la primera Nit de Santa Llúcia com a presidenta del Parlament a deu quilòmetres del municipi on va nàixer i viure la seva infància, Xerta (Baix Ebre). Des de Tortosa, Forcadell va assegurar que ‘continuarem perseverant’, malgrat les prohibicions que arriben de l’Estat. ‘Han volgut prohibir-nos pensar allò que pensem, ser allò que som, la nostra voluntat, per més que anul·lin lleis, sentències, mai podran canviar la realitat i la voluntat majoritària del poble de Catalunya. Continuarem perseverant, ens en sortirem i guanyarem’, va dir.
Nit de cultura ebrenca
En el lliurament dels premis de la Nit de Santa Llúcia, el coreògraf tortosí Roberto Oliván va ser l’encarregat de dissenyar un espectacle de la cultura ebrenca. Hi van participar, entre altres, el Cor Flumine, el grup Quico el Célio, lo Noi i el Mut de Ferreries, el poeta Albert Roig, la soprano Cecília Aymí, el grup Riu en So i la banda municipal de música de Tortosa, que va interpretar el Cant dels Segadors al final de la nit. Just en aquell moment, el miler d’assistents a la Nit de Santa Llúcia al Pavelló firal de Tortosa van començar a cridar ‘independència’.
