23.10.2016 - 02:00
|
Actualització: 23.10.2016 - 10:45
El director del Fòrum Gastronòmic, Pep Palau, gastrònom que fa territori, coneixedor dels petits productors i dels productes de qualitat del país, ens parla de la segona edició del Fòrum Gastronòmic de Barcelona que s’obre avui a Fira de Barcelona Gran Via, i que hi serà fins dimecres.
—Com es presenta aquesta segona edició del Fòrum Gastronòmic de Barcelona?
—Som molt optimistes. Per una banda, la nostra marca va lligada a la confiança del sector i a Barcelona això ho demostrem aquest any en xifres: hem crescut un 30% en espai firal en relació a la primera edició, que vam celebrar el 2014. Això per a nosaltres és la prova irrefutable de la consolidació d’aquest esdeveniment, que té dues característiques que voldria destacar: el Fòrum Gastronòmic té format de congrés de gastronomia, amb conferències de gran qualitat, que ens ofereixen alguns dels restauradors més destacats de casa nostra, alhora que aquest congrés té associat un espai firal amb 300 expositors, on hi ha representades empreses punteres, tant de molt volum com de petit. La suma d’aquests dos àmbits és el que ens fa únics.
—Certament el Fòrum Gastronòmic té una gran singularitat i té una trajectòria llarga, de gairebé dues dècades, on ha marcat tendència i avantguarda en l’organització d’aquest tipus d’esdeveniments. I ha trencat els motlles que la gran fira de la gastronomia de Barcelona, Alimentària, havia establert durant encara més dècades. Tanmateix, Alimentària és un monstre en volum i facturació i deu ser difícil competir a casa seva. Hi caben dues fires de l’alimentació a Barcelona, fires alternes que suposen una gran fira gastronòmica anual?
—Jo et parlaré de nosaltres: vam néixer a Vic el 1999, on érem una fira petitona, amb una trentena d’expositors. Era la primera vegada que aquesta mena d’esdeveniments es concebien com un congrés de cuina i de gastronomia en general. Ens van dir que no funcionaria. Però sí que va funcionar. I vam anar innovant en formats i reinventant-nos i vam anar creixent, sobretot en espai firal. Com que vam créixer prou, vam haver de canviar la ubicació del Fòrum Gastronòmic, i ens vam traslladar a Girona, per encabir-hi un major espai firal. Un dels èxits també és que combinem un públic gurmet amb un públic professional. En un moment donat, els anys que no fèiem fòrum a Girona vam començar a muntar el Fòrum a la Corunya. I fa tres anys va sorgir l’oportunitat de portar el Fòrum Gastronòmic a Barcelona, de la mà d’HOSTELCO. Vam prendre l’oportunitat amb la voluntat que el Fòrum Gastronòmic se celebrés cada any a Catalunya, alternant Girona i Barcelona. I el 2014 vam organitzar la primera edició a la capital catalana.
—I?
—Barcelona és important, perquè permet apostar per la internacionalització. A Barcelona arriba el comprador internacional i també la premsa especialitzada de tot arreu. I la prova que aquesta aposta ha estat positiva són les xifres abans citades. Un increment d’un 30% és molt. Aquesta és l’anàlisi que nosaltres fem, mirant la progressió pròpia. De manera que per respondre la pregunta, sí, sembla que a Barcelona hi cap tot, hi ha lloc per a tothom.
—El Fòrum Gastronòmic té una personalitat pròpia. Es pot mantenir tenint en compte que tot es fa més gran a Barcelona?
—Al Fòrum seguim tenint un perfil d’expositor fidel, que participa fòrum rere fòrum des del primer. I també atreu un tipus d’empresa petita, més artesanal. Hi ha una bossa de petits productors que la gent sap que només troba al Fòrum. I això no ho podem perdre. El que hem incorporat són algunes empreses molt grans, que han vingut al fòrum perquè es feia a Barcelona.
—L’èxit del Fòrum a Barcelona pot fer trontollar el de Girona?
—Aquest és el primer fantasma que va aparèixer el 2013 quan vam anunciar que l’any següent obriríem el Fòrum Gastronòmic a Barcelona. Girona no s’ha acabat, al contrari, l’edició del 2015 (l’any següent de la primera edició barcelonina) ha estat la més exitosa de totes les que s’han celebrat en aquesta ciutat. Perquè gràcies al fòrum de Barcelona, van arribar empreses noves també a Girona. El Fòrum Gastronòmic de Girona n’ha sortit enfortit. Per tant, això ens demostra que Catalunya dóna perquè hi hagi un Fòrum Gastronòmic cada any, perquè passi un any a Girona, amb un sector potentíssim d’influència al voltant (pensa que hi ha tot l’Empordà i la Costa Brava) que se’l senti seu, i un altre Fòrum a Barcelona.
—Ara que parleu de l’àrea d’influència, al Fòrum Gastronòmic de Barcelona, més enllà de la internacionalització, que és important, també tindreu en compte l’àrea d’influència del voltant? Això es veu molt clar en l’àmbit vinícola: DO Alella, DO Pla de Bages, DO Penedès.
—No és el mateix parlar de territori al Fòrum Gastronòmic de Girona que al de Barcelona. A Girona practiquem una fidelitat al territori, perquè el Fòrum es converteix en aparador del què passa en aquest territori: pagesos, petits productors, productors de proximitat…. En canvi, l’aproximació que se’n fa a Barcelona és diferent. Amb tot, en aquesta edició donem molt de protagonisme als restauradors de Barcelona, que n’hi ha i de molt bons. A més, Barcelona té una singularitat que no es dóna en cap altre territori del país: la gran quantitat de restaurants de cuines d’arreu del món de qualitat. I prenem aquesta realitat per oferir un espai amb restaurants de cuines del món, per menjar de qualitat dins la fira, que també és un repte ineludible per a nosaltres.
—Entre els valors que propagueu, que en són molts, hi ha el de la sostenibilitat, però que no incorpora la sostenibilitat alimentària.
—Són dos aspectes diferents però que tots dos van en la mateixa direcció. En aquesta edició ens hem concentrat en el tema de la sostenibilitat, portant a especialistes com Isabel Coderch o el xef Xavier Pellicer, que fa una aposta radical en aquest aspecte en el seu restaurant. Per a nosaltres és clar que el restaurant del futur serà sostenible o no serà, tant per raons ètiques i ecològiques com també per raons econòmiques. Amb l’eficiència energètica de la tecnologia i maquinària que hi ha dins la cuina d’un restaurant, el negoci mateix en surt beneficiat. El sector va cap aquí. I ja hi ha exemples que van més enllà del producte de proximitat, l’anomenat Km 0, i demanen un producte fruit de les bones pràctiques. I fins i tot hi ha restaurants que es plantegen tenir els seus propis cultius, com ho fa el Celler de can Roca o Can Jubany…
—Dins el programa del Fòrum gastronòmic de Barcelona, Prodeca presentarà el Pla de la gastronomia a Catalunya, tot proposant l’elaboració d’un Llibre Blanc, per a marcar les accions de futur. Sabeu, el sector cultural quan sent a parlar de ‘Llibres Blancs’, ja riu per sota el nas. Se n’han fet tants que han quedat dins del calaix plens de pols…
—Pel que hi he participat i pel que en sé, podríem pensar que aquesta vegada va de veres. No perquè abans no s’hagi intentat amb bona fe, sinó perquè de vegades les coses passen abans d’hora i per això no arriben a bon port. Ara la percepció és que més que mai tenim la implicació i el compromís del sector, perquè el sector està més madur que mai, la gent del sector està més qualificada que mai, i tenim una pagesia que s’ha renovat, que d’això se’n parla poc, perquè la restauració enlluerna tant! Tenim una nova generació de gent que fa les coses bé i que són part implicada. Hi ha tots els ingredients perquè aquest pla funcioni. També voluntat política. Per primera vegada els departaments d’Agricultura i de Turisme col·laboren estretament. Hi confio.
—I en traurem algun profit del fet que Catalunya sigui enguany Regió Europea de la Gastronomia?
—D’entrada ha servit de motor dinamitzador d’actuacions en el sector. Hi ha un munt de restaurants que no surten mai als mitjans però que treballen molt bé, que s’han sentit part d’aquest moviment i donen protagonisme a la cuina catalana. Ens ha servit de cara endins per cohesionar-nos i estimular i consolidar la marca ‘Cuina catalana’. Això és important a l’hora que els restaurants fan una carta, també la carta de vins. I de cara enfora, hem aconseguit fer sonar aquests restaurants, més enllà dels grans tòtems.
