08.06.2023 - 10:21
Entrevista de Guillem Carreras
Les polítiques de memòria democràtica tornen a estar a l’agenda política. L’octubre del 2022, el Congrés espanyol va aprovar la Llei de Memòria Democràtica; i fa pocs dies, el 31 de maig, el Parlament de Catalunya va aprovar el Projecte de Llei de Memòria Democràtica de Catalunya. Hem volgut parlar amb en Pep Morella per conèixer les gestions de la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) per recuperar els ateneus espoliats pel franquisme.
Onze ateneus es troben en procés de recuperar el patrimoni espoliat.
És un procés molt lent. Entre aquests onze ateneus, un -el Centre Cultural i Recreatiu de Can Cartró- estava a punt de recuperar la seva seu. Ja havia guanyat la demanda, en demostrar que hi fan activitats des de fa molts anys, però malauradament hi va haver un defecte de forma en el judici. Ara mateix estem avançat en diferents vies.
El Congrés espanyol va aprovar la Llei de Memòria Democràtica. Des de la Federació d’Ateneus de Catalunya vau manifestar que era un punt ambigua.
La Llei reconeixia [com a víctimes de l’espoli] les persones jurídiques. El redactor va considerar que, en l’argot legal, persones jurídiques sempre fa referència a les entitats, però des de la FAC volíem una referència explícita. Per això vam presentar una esmena, que va ser acceptada, perquè el text fes referència a persones i entitats jurídiques. Volíem que el redactat fos del tot clar.
Més enllà d’aquesta precisió, quina valoració en feu?
No és la millor llei possible, però sí que parla del retorn del patrimoni. Som conscients que serà difícil recuperar els ateneus que ara es troben en mans privades i també que es reconeguin els danys econòmics. Dit això, més enllà de la restauració, volem que es reconegui que l’espoli va ser un fet delictiu i la motivació que tenia. Els ateneus no es van expropiar perquè fossin edificis bonics i ben situats, sinó perquè eren gestionats per entitats que treballaven per la cultura popular, la llengua i el patrimoni festiu del país.
Quines dificultats us heu trobat en el procés de reclamació dels ateneus?
Quan el franquisme va espoliar els ateneus, els va fer gestionar per entitats de nova creació afins al règim. S’ha buscat la gent que va formar part de l’última Junta Directiva d’aquestes associacions, per instar-les a adoptar el nom dels ateneus espoliats. En els casos que no s’ha aconseguit, ens trobem que les societats o casinos que van construir els ateneus no són considerats els legítims propietaris.
Si l’entitat que posseïa l’ateneu espoliat s’ha dissolt, el seu retorn és possible?
Algunes entitats no van sobreviure la guerra civil i d’altres, en perdre els ateneus, van desinflar-se i van acabar desapareixent. Ara bé, des de la Federació d’Ateneus també reclamem aquests equipaments, ja que al capdavall, no deixen de ser patrimoni associatiu català. Potser els ateneus que els van construir ja no existeixen, però ben segur que trobarem entitats de cultura popular que els recuperin i gestionin. Perquè associacions sense local no en falten. Seria la millor manera que els ateneus recuperin la seva funció original, la promoció de la cultura popular i la defensa de la llengua.
Recentment vau comparèixer a la comissió de la Llei de Memòria Democràtica del Parlament de Catalunya. Quin missatge vau traslladar als partits polítics?
Entenem que hi ha problemes més importants que la devolució del patrimoni dels ateneus, però després de quaranta anys d’Ajuntaments democràtics ja hauríem d’haver trobat el moment per revertir l’espoli. La majoria d’ateneus espoliats que actualment són de titularitat pública pertanyen a l’Estat espanyol. Però les administracions catalanes (Generalitat, ajuntaments…) també en posseeixen. Seria exemplar que aquest patrimoni s’inventariés i es retornés al teixit associatiu per tal de fomentar la cultura (corals, imatgeria, teatre…). És la funció per la qual van ser creats. Volem que els partits polítics s’arremanguin i passin a l’acció. La gestió d’aquests equipaments ha de tornar a ser associativa.
