Pep Gimeno ‘Botifarra’ i Pau Cháfer: la simfonia de la cultura popular

‘Quan cantava cants de batre la gent se’n burlava i ara els aprecia tothom, n’he cantat al carrer i al Saló de Cent de Barcelona.’ Aquesta confessió del cantant de Xàtiva Pep Gimeno ‘Botifarra’ resumeix el sentit de la seua feina impagable. L’anomenat ‘fenomen Botifarra’ ha ajudat a fer pujar l’autoestima dels valencians i a unir una societat complexa que s’enorgulleix de les seues tradicions a colp de timó, motivada per gent com ell.

És manyà de l’Ajuntament de Xàtiva i, alhora, és un dels cantants més valorats i sol·licitats de la música d’arrel. Canta en nits d’albaes, festes majors, àpats, presentacions d’actes institucionals, fa col·laboracions diverses, va construint un museu etnològic al terme de Xàtiva i protagonitza el programa ‘Bambant per casa’ d’À Punt amb el prestigiós cantant d’arrel Miquel Gil. Però encara té temps d’estar amb la família o d’apeixar les gallines i les cabres que té a la caseta de camp, a la vora del riu Albaida.

No té telèfon mòbil, ni cotxe. En canvi, sap el nom de tots els estris dels llauradors i dels arreus dels animals, els refranys de molts pobles i les característiques fonètiques dels parlars dels País Valencià. Recita de memòria centenars de frases fetes, parèmies, embarbussaments, romanços, contes, etc.

Passió per la cultura popular
Pep es va criar amb la seua àvia de Benigànim (Vall d’Albaida) aprenent cançons i dites populars i va començar a enregistrar el patrimoni sonor valencià quan tenia setze anys, amb dificultats tècniques i barreres sòcio-culturals: ‘L’any 73 o 74 anava de poble en poble per gravar persones majors, portava un radiocasset que pareixia un caixó de taronges i el Tio Vicent ‘el Moreno’ (Torrella, la Costera) no volia cantar-me cants de batre perquè deia que eren cants de patir. Em preguntava l’edat i em deia que em deixara estar de cants de batre i que anara a festejar.’

Aquests cants de batre, les havaneres, els fandangos o els boleros són el repertori de l’espectacle Simfònic. Pep Botifarra & Pau Cháfer. Orquestra de València. S‘estrena el divendres 29 de juny al Palau de la Música de València i el dissabte 30 de juny al Gran Teatre de Xàtiva.

Botifarra ha cantat el seu repertori amb rondalles, grups de rock, d’electrònica, d’arrel, jazz o pop i, segurament, només li falta actuar amb un grup de heavy metal. El seu debut amb l’Orquestra de València és un pas endavant en la divulgació de la cultura popular que ha après de les persones majors i dels seus mestres, com Vicent Cháfer, que va ser company seu al grup de música tradicional Sarau i que, alhora, és el pare de Pau Cháfer, arranjador i pianista de l’espectacle. Botifarra explica: ‘Pau ha mamat la música tradicional des de menut amb son pare i sa mare, sap què fa. Quan vaig sentir els arranjaments se’m va eriçonar la pell del tors i vaig pensar: “Com pot ser que la música popular puga arribar a eixe punt?” D’una gravació on canta una iaia, mentre s’acompanya tocant a la taula, ix tota eixa obra musical. El més fort és que jo no he fet res, Pau s’ha passat mil nits sense dormir.’

Un concert amb 1.700 pàgines de partitures
Pau Cháfer no havia escrit mai per a orquestra: ‘Ha sigut un repte que m’ha costat salut, no sabia on em clavava, pensava que seria una faena complexa pel gran ventall d’instruments de l’orquestra, però ha estat al contrari, això et dóna moltes possibilitats creatives. I, a més, amb l’Orquestra de València no hi ha problemes, ho poden tocar tot. Jo he escrit el que sentia en cada moment, sense planificar.’

Les cançons que va recollir Pep prenen volada amb tots els colors de l’orquestra i la rondalla, sonen a flamenc, a sarsuela o jazz i tenen aires de banda sonora, però mantenen l’essència de la música tradicional que Pau ha adquirit d’ençà que era ben menut: ‘Quan tenia cinc anys veia Pep cantar amb el grup Sarau en companyia dels pares. Feien moltes actuacions i el meu germà i jo dormíem al cotxe, al costat de l’escenari. Ens hem criat escoltant aquesta música tradicional. És la nostra música que, al contrari d’altres músiques d’arrel, com el flamenc, ha estat molts anys desprestigiada. Cal tornar-li el valor.’

Adaptar cançons per a una formació gran o de caire simfònic és una experiència que han fet bandes, corals, orquestres, grups i cantants diversos. Joan Manuel Serrat, Andreu Valor o Verdcel han arranjat el seu repertori per a banda de música. Raimon, La Raíz, Pau Alabajos o Antònia Font ho han fet per a orquestra. Però l’experiència de fusionar un grup de música d’arrel amb una formació simfònica té un precedent important en el disc que va fer Al Tall amb la Banda de Torrent, l’any 2001, i és un dels objectius de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya.

L’encarregat de dirigir la fusió entre Botifarra i l’Orquestra de València és Octavio Más-Arocas, de Bunyol (Foia de Bunyol); el director de l’Orquestra Simfònica de Mansfield (Ohio, Estats Units) ha viatjat expressament per a l’ocasió: ‘Fa molts anys que visc fora, als Estats Units, Europa o Sud-amèrica. Fer aquests concerts és especial, sóc a prop de la família i treballe al Palau, que sempre ha significat molt per a mi. Un no s’adona de què significa la terreta fins que no va fora. Dirigir l’Orquestra de València per primera volta, amb tots els seus professors i els artistes que hi participen, és molt emotiu. A més, fem un homenatge a la música valenciana en tots els sentits, és la música amb què hem crescut, en què ens identifiquem. Per una altra banda, Pau ha fet uns arranjaments en què es nota que ve del jazz i, alhora, ha treballat molt les característiques de la música tradicional, és una obra molt vocal. Ha escrit sense limitacions. Al final, l’espectacle arriba al cor, és molt emotiu.’

Sis convidats especials per a acompanyar Botifarra
Hi participen Miquel Gil i Vicent Torrent d’Al Tall, el cantautor Feliu Ventura, el tenor Javier Agulló, el cantant Paco Muñoz. I Marina Rossell, que segueix tots els treballs del Botifarra: ‘D’en Pep, me n’agrada la manera que té de retornar totes aquestes cançons que estan enganxades a la terra, mesclades entre la sal, el vent, el cel i els perfums dels tarongers. En Pep és una persona deliciosa que estima la gent gran i això és molt bonic, és un gran elogi a la humanitat, perquè els grans i els petits ens han de guiar. A més, comparteixo amb ell aquesta necessitat de barrejar-se amb músics de totes les generacions. Això et dóna oxigen, és un intercanvi en què sempre aprens. Ho he fet amb Paco Ibáñez, Maria Dolores Pradera, Mishima i Cesck Freixas, entre molts altres.’

Marina Rossell acaba de tornar de Varsòvia, on ha cantant al congrés internacional europeu de les dones deportades: ‘A més que m’agrada la música d’en Pep, he de dir que m’atreu qualsevol proposta de València perquè m’atreuen les palmeres i el perfum del taronger, sé que m’hi trobaré molt bé. Al cap i a la fi és una manera d’estar dins una història, m’encanta.’

En total hi haurà 94 persones a l’escenari: 72 professors d’orquestra, 16 músics de rondalla i 6 cantants. Segons Pep Gimeno ‘Botifarra’: ‘Cantar amb tots aquests artistes és una gran satisfacció. Ara, jo estic acovardit només de pensar en el director, que no conec, i en tota aquella gent que pareix que s’hagueren engolit el cullerot, encara sort que els meus estan tocant amb mi.’

Simfònic. Pep Botifarra & Pau Cháfer. Orquestra de València és un homenatge a la cultura popular del País Valencià i a tota la gent que ha transmès els seus coneixements de generació en generació.

En paraules de Pep: ‘Jo m’aborrone de sentir les peces, m’entra pesar quan sent l’orquestra perquè vaig fent-me major, plore i m’emocione. Jo que he sigut més fort que les roques! Pense en tots els majors, en tot el que han fet, pense en l’orgull que tenen els seus néts i fills… què gran que és tot això. Ai, si aquestes persones alçaren el cap i veieren aquest concert on sonen les seues cançons… La Tia Milieta, el Tio Vicent Moreno, la Tia Rilla, la Tia Tereseta, la cadirera…’

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes