Pep Andreu: ‘Si la Crida vol ser un partit, no hi seré, perquè jo ja en tinc un, que és ERC’

Dissabte passat, 27 d’octubre, es va presentar la Crida Nacional per la República, un nou moviment polític transversal amb voluntat d’unir tot l’independentisme i impulsat per Carles Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sánchez. Milers de persones van omplir el pavelló del Nou Congost de Manresa, que es va fer petit, per assistir a la convenció de la formació. Una de les intervencions més destacades va ser la de Pep Andreu (Montblanc, 1956), militant històric d’ERC, un partit que no hi dóna suport. Bregat en mil batalles, batlle de Montblanc ininterrompudament del 2007 ençà, diputat al parlament i al congrés espanyol, home fort del partit ala Conca de Barberà i les comarques circumdants, Andreu explica a VilaWeb per què va anar a l’acte de la Crida i va intervenir-hi:

—Feia temps que em demanava què era la Crida Nacional i vaig parlar-ne amb dos dels impulsors. Primer vaig tenir una trobada amb el president Carles Puigdemont a Bèlgica. Li vaig demanar si seria un partit polític o un moviment social transversal i plural unitari, cosa que és necessària ara com ara, i ell em va dir que seria un ens plural en el qual podíem participar independentistes de tots els corrents i totes les tendències. Després vaig reunir-me amb el president Quim Torra i també em va defensar que seria una entitat unitària transversal. Jo, aquesta Crida unitària i transversal, la veig necessària perquè, pels objectius que tenim, hem de reforçar la unitat. L’objectiu és captar tothom qui té com a horitzó una Catalunya lliure i, si és així, jo hi aportaré el meu gra de sorra.

—Els impulsors no descarten de convertir-la en un partit polític.
—Si volen ser un partit, no hi seré perquè jo ja en tinc un, que és ERC.

—El portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, s’alegrava de la constitució de la Crida perquè opinava que era la refundació de l’espai de centre-dreta independentista.
—Qui dissabte va ser a Manresa va veure que no era això. L’esperit de la Crida és un moviment que va més enllà del centre-dreta i del centre-esquerra. És un espai on tot l’independentisme es pot sentir representat. Jo, a ERC, m’hi sento bé, però també és cert que, si tenim un objectiu tan transcendental com la independència, sense estar units no ho aconseguirem. Si preval la desconfiança dels uns contra els altres, no ho aconseguirem. I no únicament la independència, sinó també la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats. Necessitem una força immensa. No conec cap moviment d’alliberament nacional que hagi aconseguit els seus objectius dividit i enfrontat.

—N’heu parlat amb la direcció d’ERC, de la Crida?
—Jo vaig comunicar a la direcció del partit que participaria en l’acte de Manresa. Els vaig dir que, si era un moviment unitari, volia participar-hi, però que si volia esdevenir un partit, com he dit abans, jo ja en tenia un.

—Us presenteu a les eleccions municipals de Montblanc amb la candidatura d’Agrupament Catalanista de Montblanc.
—Sí, i la meva intenció és tornar-m’hi a presentar. Estem adscrits a ERC de fa molts anys i, si la direcció ho avala, ens hi tornarem a presentar amb aquestes sigles. Jo no sóc partidari de concórrer sempre plegats. A les eleccions municipals, per exemple, és molt difícil, perquè cada poble té les seves especificitats i unes dinàmiques determinades.

—Aquesta setmana ERC ha confirmat Oriol Junqueras com a candidat a les eleccions europees i ha descartat la possibilitat de confegir una llista unitària, com demanava Junts per Catalunya.
—Ara, en el cas de les europees he fet la reflexió recordant els temps de la transició, de la candidatura de l’Entesa pels Catalans al senat, encapçalada per Josep Benet. En aquelles eleccions cadascú votava el seu partit, però al senat ens sentíem còmodes votant l’Entesa. En el context actual, a Europa només poden entendre un missatge: que a les eleccions europees la llista més votada ha de ser la independentista, per demostrar que qui té l’hegemonia és l’independentisme. Hem de fer una nova Entesa pels Catalans, per entendre’ns. A Europa és impresentable haver-los d’explicar que ha guanyat una llista unionista, però que, sumant aquest, l’altre i el de més enllà es veu que tenen més vots que la llista unionista guanyadora. A Europa l’únic missatge que poden entendre és que, les eleccions, les han guanyades els partits independentistes en una llista unitària com l’Entesa dels Catalans. Només així entendran que, l’hegemonia, la té l’independentisme. Qualsevol altra cosa serà molt difícil d’explicar.

—Què creieu que la impedeix, la unitat de l’independentisme?
—És una dinàmica que ja fa mesos que es va covant, però és indispensable de canviar-la si volem estar a l’altura de les circumstàncies i si volem fer els cims que ens hem proposat. Cal reconduir aquesta dinàmica, però jo, en aquest moment, no vull acusar ni l’un ni l’altre. Hem de fer una reflexió i canviar de xip. Ens hem de preguntar com podem reconduir això perquè, si no, no aconseguirem les fites que ens hem proposat en aquestes circumstàncies històriques.