Penis, pits i samarretes sexistes: aquests són els articles de records més abundants a Barcelona

Al carrer de l’Hospital de Barcelona, al bell mig del Raval, una noia jove entra en una botiga de roba que també ven articles de record. Se’n mira uns quants i, finalment, es decideix per unes calces de color vermell amb un toro al centre. A dalt de l’animal hi diu ben gros “Barcelona”. Les calces estan situades sota els clauers i els imants: trencadissos de Gaudí, el Camp Nou, sevillanes, estelades, banderes d’Espanya…Uns clàssics. També hi ha clauers i obridors en forma de penis, la majoria fets de fusta, una nova tendència a Barcelona. Però no són els únics souvenirs amb contingut sexual que hi ha a les botigues per turistes de la ciutat.

A l’altre costat de la botiga, hi ha tot de samarretes amb el característic missatge “I love”: “I love MILFS” [en català es podria traduir per “M’agraden les dones madures sexualment actives”];  “I love big boobs” [M’agraden els pits grans]; “I love 69”; “I love latinas” i, fins i tot, “I love sluts” [M’agraden les meuques].  També n’hi ha de més il·lustratives –amb pictogrames, fins i tot– de diferents postures sexuals, i unes altres que combinen el missatge i la imatge, com una en què pot llegir-se “My friend is gay” [El meu amic és gai], i una fletxa que assenyala cap a la dreta.

La venda d’aquesta mena de samarretes s’estén carrer de l’Hospital enllà, especialment pels carrers del Gòtic i Ciutat Vella, com ara el carrer de Ferran, el carrer de la Boqueria, el carrer del Call i el carrer d’Avinyó, entre molts més, i sembla que enguany han proliferat: si bé abans es venien puntualment en botigues específicament d’articles de record i d’una manera més discreta, ara s’exhibeixen pertot –també a botiges de roba– malgrat el missatge sexista, homòfob i misogin.

Roba o article de record?

El propietari del local del carrer de l’Hospital descrit anteriorment –que ha preferit no donar el seu nom– explica que aquestes samarretes, tot i que només les compren turistes, no es poden considerar articles de record. “Els souvenirs són els imants, els clauers, els obridors, però no les samarretes. Aquesta és una botiga de roba, no de souvenirs”, diu taxativament. A més, explica que la petita part de la botiga dedicada als articles de record no es pot ampliar a causa de la regulació actual. Es tracta del Pla especial d’ordenament dels establiments comercials destinats a la venda d’articles de record aprovat el 2008 i modificat el 2018 per a limitar i regular l’obertura d’aquests establiments, sobretot a les zones més turístiques, com ara la zona de la Sagrada Família, el barri de Sant Antoni, l’Eixample i l’entorn del Camp Nou, el Park Güell i la Casa Vicens, amb l’objectiu de protegir el teixit comercial dels barris, per evitar que l’obertura d’aquests establiments desplaci el comerç tradicional i, per tant, afecti la vida dels residents. Però un cop més, veiem que feta la llei, feta la trampa.

Però es podria regular i prohibir aquests objectes amb la marca Barcelona? A final de juny, el grup municipal d’Esquerra Republicana va presentar una iniciativa a la Comissió d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona per tornar-lo a modificar. Un prec que ja ha estat aprovat per la major part dels grups municipals. Però realment es podria prohibir? El venedor del carrer de l’Hospital ho té clar:  “Es limiten els souvenirs, però aquestes samarretes no ho són. No hi diu Barcelona, no? Qui pot prohibir-me de vendre-les?”

De fet, al mateix portaveu adjunt d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Coronas, descriu aquest reglament com un colador. “Al final, el que fa, és regular el màxim de botigues de records a zones concretes, però permet tenir activitats complementàries, amb unes altres llicències, amb un màxim d’un 20% i que no estigui exposat ni a l’aparador ni a la façana. Ara bé, a l’hora de la veritat, això no es compleix i, a més, afavoreix que apareguin productes mal anomenats souvenirs.” És a dir: com que aquestes samarretes no fan cap referència a la ciutat, no poden catalogar-se com a article de record, i per això poden comercialitzar-se sense cap mena de regulació. “Ara per ara no hi ha cap normativa que prohibeixi aquestes samarretes. Si una botiga de records també té llicència de botiga de roba i tenen aquestes samarretes, no els poden multar.” Oimés, Coronas considera que aquestes samarretes i records són ofensius i que s’allunya molt de la idea de turisme de qualitat que volen tenir a la Barcelona. “Creiem que aquests productes no s’adeqüen als valors del país ni de la ciutat”, puntualitza.

El que proposa ERC és d’adaptar la normativa per evitar que proliferin més botigues d’aquest estil i, per una altra banda, potenciar que el producte que es vengui s’avingui més amb la imatge de la ciutat. Perquè això tiri endavant, Coronado considera que cal tenir un diàleg constant amb el sector. “Qualsevol acord que s’hagi de pactar ha de passar per un diàleg amb els representants del sector”, indica.

Qui ho compra?

Una volta arribem al final del carrer de l’Hospital, travessem la Rambla i enfilem el carrer de la Boqueria. Aquí, la problemàtica encara es fa més palpable: botigues i botigues de roba i articles de record. Els turistes entren, miren i compren. La majoria, segons els botiguers, compren imants amb els edificis més emblemàtics de la ciutat –la Sagrada Família, la Casa Batlló, el Park Güell, etc. De fet, segons que diuen, les samarretes i els productes eròtics –vasos en forma de pits i clauers i obridors en forma de penis–, no es el que més es ven. “Potser, al llarg del dia, venem entre cinc i sis samarretes, i entre cinc i sis clauers”, diu un venedor.

La majoria coincideixen que el principal consumidor d’aquests ítems són nois turistes d’entre divuit anys i vint-i-un. “Suposo que ho troben divertit. Ho compren per la ximpleria del que posa o del que representa. No és que estigui gaire a favor de vendre-ho, però ha funcionat força. Si es ven, què he de fer?” No té cap secret: si hi ha demanda, hi haurà oferta. Una idea que comparteix Coronas: “Aquests productes tenen públic, per això es venen. És un públic força jove. A més, és un producte barat perquè és molt econòmic produir-lo. Se’n fan grans tirades i, per tant, tenen un marge raonable de benefici, per això tenen un preu tan assequible.”

I que penses els turistes de tot això? Hi ha opinions per a tots els gustos, encara que molts no acaben d’entendre quina gràcia tenen aquests productes.  Ismael Boubia, turista del Marroc que ha vingut a passar uns dies a Barcelona amb la seva mare i les seves dues filles, declara a VilaWeb: “Tots els souvenirs són iguals vagis on vagis. L’únic que canvia és el nom de la ciutat. No m’agraden, no m’ho compraria. Prefereixo coses més autèntiques”. És la mateixa opinió que té Caroline Reyes, de nacionalitat filipina, resident a París. Mentre es mira quin article de record pot comprar per portar a la seva germana, comenta: “Aquests em semblen barroers [assenyala els obridors de formes fàl·liques i les samarretes]. No fotem, mai no em posaria una cosa així! Prefereixo clauers o imants.” “Però si no tenen res identificatiu de Barcelona!”, exclama Clarisse Gernaud, de França, qui tampoc no entén quin pot ser l’atractiu turístic d’aquesta mena de productes.

I és que tothom concideix a dir que aquest tenen un perfil de consumidor clars, gent jove. Un turisme que, segons que afirmen els comerciants, aquest estiu ha estat molt abundant. “Depèn molt de l’any. Aquest estiu aquests souvenirs han funcionat molt perquè hi ha hagut molts turistes joves”, comenta un venedor d’una botiga de la Rambla.

I els barcelonins què hi diuen?

Fa mesos que veïns de les zones turístiques es queixen sobre la proliferació d’aquests locals, sobretot perquè consideren que no tenen res a veure amb Barcelona i que, a més, expulsen el comerç local. Alguns, fins i tot, ho denuncien a les seves xarxes socials.

El Carrer Corders de @Bcn_CiutatVella és ple de botigues on pràcticament tot els souvenirs que venen no tenen res veure amb Barcelona. pic.twitter.com/uItGlZRsIa

— Cuidem Sant Antoni (@CuidemSant) August 12, 2024

Miris on miris a @Bcn_CiutatVella, tot són botigues amb souvenirs que no representen Barcelona, molts sexistes i totes freqüentades per pakistanesos.

N’hi ha inclús a les portes de @bcn_ajuntament i @parlamentcat. Acabeu amb aquesta màfia.
Fa vergonya passejar pel centre. pic.twitter.com/kUbhGUKy1s

— Cuidem Sant Antoni (@CuidemSant) July 16, 2024

És un drama comprovar com #Barcelona perd negocis de barri i de proximitat.
Ens convertim en la “ciutat dels souvenirs”: Trias ho va conrear i Colau-Collboni ho han mantingut.

Proposem tres vies per protegir el comerç:
– Regular: plans d’usos contra el monocultiu comercial.
-… https://t.co/Z8AQhprISc

— Ernest Maragall i Mira (@ernestmaragall) April 27, 2023