PEN Català, quasi un segle de diplomàcia cultural

Diuen que en els aniversaris rodons arriben les grans fites commemoratives. Potser sí, però per si de cas el PEN Català ha decidit de commemorar el 95è aniversari amb la publicació de dos llibres del periodista i escriptor Joan Safont, ara com ara un dels millors especialistes en la reconstrucció del nostre passat cultural més immediat, tal com palesen algunes de les seves últimes publicacions, com ara Sabotatge contra Franco. El primer d’aquests volums, és Un exemple de diplomàcia cultural, que ha publicat Meteora, complementat amb un altre treball de Safont editat per la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR), titulat PEN català i la internacionalització de la cultura catalana. Ambdós volums es presentaran públicament demà a les 18.00 a la seu de l’Institut Ramon Llull. El treball d’investigació de Safont, editat impecablement, deixarà el llistó molt amunt quan s’hagi de celebrar el centenari de l’entitat.

Una part important de la documentació que s’ha hagut de consultar per fer aquests llibres sobre la història del PEN prové dels arxius que hi ha a Texas. ‘En el moment de sortir cap a l’exili, la documentació fundacional i dels primers anys del PEN Català es va dipositar a Londres, a la seu central, però amb la Segona Guerra Mundial una part molt important dels papers varen anar a Texas i hem tingut l’oportunitat de recuperar-los’, explica Carme Arenas, presidenta de l’entitat fins al dia 14 vinent, quan l’assemblea general en decidirà el relleu perquè acaba el mandat.

Joan Safont diu que ha escrit cada un dels seus llibres amb la voluntat que siguin un llegat per a la posteritat, un treball a partir del qual se’n puguin fer molts més: ‘De fet, hi ha molts fils per a estirar i veure la relació de molts grans escriptors en relació amb l’entitat. Estic segur que encara han d’aparèixer molts papers dels fons dipositats als Estats Units.’

Una part important de la documentació que s’ha hagut de consultar per fer aquesta publicació prové dels arxius que hi ha a Texas. ‘En el moment de sortir cap a l’exili, la documentació fundacional i dels primers anys del PEN Català es va dipositar a Londres, a la seu central, però amb la Segona Guerra Mundial una part molt important dels papers varen anar a Texas i hem tingut l’oportunitat de recuperar-los’, explica Arenas.

Arenas insisteix en la necessitat d’establir diplomàcies paral·leles a l’oficial i destaca que en aquests 95 anys d’història el PEN Català havia estat present arreu del món explicant la realitat de Catalunya i de la cultura del país. ‘Cal enfortir aquesta diplomàcia cultural, sobretot pensant en situacions com la que hem viscut recentment amb el 155 i la supressió a la pràctica de les nostres institucions. El PEN Català és l’entitat internacional més antiga de Catalunya i sempre ens hem mogut en dues direccions, cap a l’interior i cap a l’exterior. Vam començar denunciant la dictadura de Primo de Rivera i hem arribat fins a la denúncia de la situació del raper Valtònyc, per posar dos exemples de feina en el curs del temps.’

Com explica Safont al llibre i com recorda Arenas, el PEN Català ha tingut un protagonisme essencial en la cultura del país. Per exemple va ser entitat fundadora de la Institució de les Lletres Catalanes el 1937 i en la seva refundació el 1987, va gestionar l’estada a l’exili a Roissy-en-Brie; es varen elaborar informes gairebé diaris sobre la situació dels escriptors catalans a l’exili; va ser un dels elements clau de la resistència a la dictadura des dels anys cinquanta, amb reports sobre la manca de llibertat a la península; és un membre molt actiu de l’anomenada societat civil i ha estat fonamental entre més coses per a aconseguir la Declaració del 2011 de Girona sobre els drets lingüístics, primer pas per a intentar aconseguir que siguin inclosos dins els drets humans. En definitiva, no es pot entendre la història cultural del país sense conèixer l’aportació fonamental que hi ha fet el PEN Català.

I Safont afegeix: ‘Tot i que pels meus interessos l’etapa fundacional i dels primers anys del PEN Català és la que més m’interessa, hem fet que el llibre arribés bé fins al present. Hi ha un moment clau que és la refundació de l’entitat en un autobús sempre en circulació que hauria de formar part d’un bon documental. Pel que fa als orígens em quedo amb un fet, el PEN-Català és un fruit de l’Europa d’entreguerres en què es trobaven grans aliats en el bàndol de la intel·ligència.’

Una altra de les fites destacades del PEN Català –un dels més actius del món, que ha aportat importants escriptors a la gestió del PEN Internacional– és la contribució a la fundació de la xarxa de ciutats acollidores ICORN, que ha servit per a desenvolupar el programa d’escriptors refugiats. Sobre això, cal recordar que el dia 12 de juny es presentarà en societat el nou escriptor acollit, Milton Robles, de Guatemala, que ja fa uns quants dies que és a Barcelona.

El segon llibre editat, PEN Català i la internacionalització de la cultura catalana, forma part de la col·lecció de casos d’internacionalització. Detalla la feina destacada del PEN Català a l’exterior des del començament i en recull la presència compromesa i intensa en els diversos òrgans del PEN Internacional, especialment del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics. També explica la importància de la defensa de la cultura en les relacions internacionals i la capacitat que té per a establir complicitat entre estats i nacions.

La presidenta de la FOCIR, Mònica Sabata, considera que el PEN Català té una presència molt destacada i estratègica en aquesta associació, formada per gairebé 250 entitats, perquè en aquest món de les diplomàcies paral·leles, la cultural és cabdal.

Relacions amb el PEN espanyol
Actualment les relacions del PEN català amb el PEN espanyol són inexistents perquè a Londres s’ha declarat el grup del PEN espanyol com a ‘dorment’. Què vol dir això? Doncs que per les seves males praxis és a un punt de ser expulsat de l’entitat. ‘Fa molt de temps que és inactiu. Mai no ha tingut un pes significatiu. Nosaltres sempre hem volgut quatre centres PEN a la península per poder fer visible aquesta riquesa i aquesta realitat, però no és possible. Amb el PEN basc, hi tenim molt bona relació des del 2004 i també amb el gallec, malgrat que tenen un tarannà més de club, però amb els espanyols no s’hi pot fer res. El 2005 es va refundar, però tampoc no va funcionar bé. Cal recordar que la federació iberoamericana fou la que hi anà més en contra’, explica Arenas.