29.05.2020 - 08:00
|
Actualització: 29.05.2020 - 13:08
‘Quan vaig estar a Tres Cantos [Madrid], el primer interrogatori va ser sens dubte el més dur.’ Era el 3 d’octubre de 2004 i Pello Alcantarilla (Sant Sebastià, 1960) va ser detingut per la Guàrdia Civil a Burgos (Espanya) quan circulava amb un camió per l’autopista. El van detenir per presumpta relació amb ETA. Ha relatat que el van amenaçar de torturar-lo quan es dirigia a Madrid, amb música molt alta i crits continus, que les tortures van continuar a Tres Cantos i que allà va veure el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. Alcantarilla s’ha posat en contacte amb el diari Berria per explicar-ho. Aquest relat el publiquem avui simultàniament Berria, VilaWeb i Nós Diario.
El ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, va destituir fa poc Diego Pérez de los Cobos per ‘falta de confiança’. Falta de confiança motivada, segons diversos mitjans de comunicació, per un fals informe sobre l’impacte de les mobilitzacions del Vuit de Març en la difusió del coronavirus. Quan l’ha vist a la televisió, Alcantarilla l’ha reconegut: ‘És ell.’
Pello Alcantarilla recorda bé el camí de Burgos a Madrid: ‘L’asfíxia i el terror es van apoderar de mi, no podia evitar que em tremolessin les cames’, diu. Més tard, fou traslladat a la comandància de la Guàrdia Civil de Tres Cantos. ‘Després d’estar amb el forense, em van treure violentament del calabós i em van portar amb els ulls tancats a una petita habitació que tenia un terra marró de plàstic.’ I explica: ‘Em donaven cops molt forts i ràpids amb una gran porra negra amb dues ratlles platejades. Em colpejaven especialment al cap, al coll i als braços. Quan queia cap enrere, els que tenia darrere m’empenyien cap endavant. Tot en una atmosfera increïble de crits i insults. Vaig pensar que era un malson.’ Explica que l’agafaven pels testicles i l’escridassaven. I una altra vegada els cops i els insults, que van ser continus.
‘Quan vaig veure que em posarien la bossa de plàstic al cap [un mètode de tortura que causa sensació d’ofec] i que no ho aguantaria, els vaig dir que ja n’hi havia prou, que parlaria.’ I diu que és llavors que va veure De los Cobos. ‘Mentre els altres em pegaven i em torturaven, en un moment en què em vaig donar per vençut, em vaig moure i darrere i al costat hi havia De los Cobos, mirant-me, esperant que em rendís. El vaig veure.’ Alcantarilla diu que també va poder sentir la seva veu, dirigint-se a un dels que el van torturar: ‘Li va dir al qui tenia al seu costat: “Gràcies, comissari”.’ Gràcies perquè havia aconseguit que jo cedís. Era darrere. En aquest moment ja no tenia els ulls embenats, vaig mirar i el vaig veure darrere meu.’
Aquests últims anys, De los Cobos ha ocupat llocs de responsabilitat dins la Guàrdia Civil. L’operació policíaca contra el referèndum de Catalunya del 2017 va ser encapçalada per ell, que va declarar davant el Tribunal Suprem el març del 2019. Ha estat cap de la comandància de Madrid aquests darrers anys. ‘El vaig veure fa dos mesos i aleshores no hi va donar gens d’importància. Però ara que el veig tota l’estona em sento malament.’ La presència constant de la seva imatge als mitjans li ha causat ‘dolor i odi’, com també la necessitat de relatar la seva experiència.
Creu que els torturadors van utilitzar la paraula ‘comissari’ per confondre’l, perquè a la Guàrdia Civil no hi ha comissaris: ‘Parlant amb els companys, a alguns altres els ha passat igual. Ho fan per despistar’, diu.
Conseqüències de la tortura
Les tortures a Alcantarilla no van cessar després de parlar i veure De los Cobos. ‘Es van adonar que els havia enganyat i van venir cap a mi com boigs. Jo no estava preparat per a això.’ I explica que va provar de suïcidar-se empassant-se l’aparell dental. ‘Sentia que em moria, que trigaria molt i vaig caure de genolls.’ Va començar a cridar i després va sagnar per la gola. ‘Això em va salvar. Em van dur a l’hospital i després ja van tenir més cura. Quan Le Vert [la jutgessa francesa] va demanar l’extradició, ja havien canviat radicalment d’actitud.’ Alcantarilla va interposar una denúncia per tortures el desembre del 2004, però va ser arxivada al cap d’un temps. El 2005 va ser extradit a França i el 2010 va ser condemnat a deu anys de presó pel Tribunal de París. Va ser posat en llibertat en 2012.
La tortura ha tingut greus conseqüències en la seva vida. ‘Vaig entrar a la presó espantat: no podia estar sol.’ Va tenir ganes de suïcidar-se i va passar atacs de claustrofòbia. ‘Vaig sortir de la presó, han passat gairebé vuit anys i encara prenc medicació’, diu. Un informe elaborat per Paco Etxeberria per al govern basc recull que Pello Alcantarilla ha tingut ansietat i depressió. ‘En sortint, vaig tenir una greu psoriasi a la cama. He estat així sis anys, gairebé sense poder caminar’, diu. I afegeix: ‘Tenen tota la impunitat, és una vergonya.’
Aquesta no és la primera vegada que De los Cobos és relacionat amb la tortura. El 1992, Kepa Urra va presentar una denúncia per tortures sofertes, denúncia per la qual De los Cobos va ser jutjat. Va ser absolt per l’Audiència Provincial de Biscaia el novembre de 1997, però tres guàrdies civils involucrats en la mateixa causa van ser condemnats.
