30.09.2022 - 21:40
El 9 d’octubre vora 200 embarcacions de capital gallec que pesquen en aigües de la Unió Europea hauran d’aturar-la. La decisió de prohibir la pesca en 87 caladors que pertanyen a aigües comunitàries significa destruir més de 4.400 llocs de feina directes i un impacte en el compte de resultats de les companyies afectades directament d’uns 350 milions.
Aquesta resolució afecta tota la cadena de valor del complex mar-indústria, que, segons un estudi dels professors de la Universitat de Sant Jaume de Galícia María do Carme García Negro i Gonzalo Rodríguez, representa un 4,8% del total del producte interior brut (PIB) gallec i un moviment anual de 9.000 milions d’euros.
El complex pesquer és un sector estratègic de la nostra economia. Al costat de l’activitat extractiva, que va omplir de dolor i patiment en forma de naufragi tots els llocs de la Galícia marinera, es desenvolupa d’ençà de fa dècades en un pol de transformació en què som pioners. En tota la costa gallega hi ha dotzenes d’empreses de capital propi dedicades als congelats, a la conserva i a tota la cadena mar-indústria. Un complex modern i capdavanter, exemple per a molts estats del món, que es lliga amb una tradició que ve del segle XVIII, quan van començar els primers establiments de la indústria de la salaó, a l’empara del capital català, com bé saps, Vicent.
L’estat espanyol ha estat fent servir la pesca d’ençà de fa dècades com a moneda de canvi en les seves negociacions amb la Unió Europea. N’és un bon exemple la flota del Gran Sol, formada per tres-cents vaixells quan l’estat espanyol es va integrar a la Unió Europea i que, després d’anys de reconversions imposades per la Comissió Europea, no supera la setantena d’embarcacions. Ara passa una cosa semblant i el govern de l’estat espanyol, arran d’aquesta decisió, renuncia a exercir el dret de veto per impedir l’entrada en vigor de la norma i, a més, es qüestiona de recórrer-hi en contra als tribunals comunitaris.
Tenint en compte el desfasament i el rigor escàs dels informes ambientals amb què Brussel·les justifica la mesura, no hi ha cap motiu que expliqui el veto si no són els interessos dels grans grups de capital que manen en aquesta Europa dels mercats i no pas dels pobles. Tal com bé va apuntar Castelao: “Les sardines tornarien si els governs volguessin.”
