Pego transforma la repressió en solidaritat

A Alcalalí, un poblet de la Marina Alta enmig de la Vall de Pop, un restaurant a peu de carretera ens crida l’atenció. A la teulada hi té una senyera i una bandera basca, una mica més petita que la catalana. Un rètol anuncia que allò és Ca Pinet i que hi fan cuina de la terra. A banda i banda de la porta d’entrada, a tall de benvinguda, una frase de Joan Fuster i una altra d’Estellés. A dins sona una cançó de Raimon i després la seguirà “La Internacional” i més música del país.

Ca Pinet és un restaurant familiar fundat l’any 1903 a Benidorm, que després de passar per Tàrbena ha anat a parar on és ara. Manuel Sanchis Guarner el va definir com a santuari del País Valencià, perquè a banda d’oferir menjar és un autèntic museu, amb centenars de quadres, cartells, banderes, fotografies, samarretes i els objectes més insospitats repartits per parets, vitrines i sostre, que l’han convertit en lloc de peregrinació per a artistes i figures destacades d’arreu del món.

Allà és on un grup de joves pegolins s’havien aplegat per dinar el 18 d’octubre de 2020. Jeroni Moncho, el propietari actual, ens explica que quan era a punt de dur-los la paella li van dir que havien de marxar, perquè un grup de seguidors ultres del Gandia, els Gandiblues, es passejaven per Pego cantant himnes nazis, provocant la població i fent destrosses, sense que la policia els aturés. La resta de la història ja és coneguda: quan la Guàrdia Civil espanyola finalment va aparèixer, va ser per protegir els agressors i encarar-se amb els antifeixistes.

Per això ahir es va organitzar a Pego un gran acte de solidaritat amb els 14 joves que van ser detinguts i que ara afronten possibles penes de presó en el judici que ha de començar el 17 d’octubre a Alacant. Per això ahir a partir de les set del vespre va començar a sortir gent de les cases amb samarretes antifeixistes i van caminar cap als afores del poble, a la zona esportiva de la Trilladora, on dos jeeps de la Guàrdia Civil espanyola donaven tombs fent el pinxo, conscientment ignorats per tothom.

L’espai es va omplir amb més de 2.000 assistents, que en un poble de 10.000 ànimes no és poc, amb les entrades exhaurides i un bon grapat de tiquets de fila zero venuts per recaptar diners per al judici. Una professora se sorprenia de trobar uns companys de feina: “Apa, ha vingut tot l’institut, avui?” També hi havia gent dels pobles veïns i de València. De principatins, pocs, tot i que no hi podia faltar la parada d’estelades i adhesius del mític Pepe.

L’acte es va dividir en dues parts. En la primera es van encadenar un seguit de parlaments i d’actuacions musicals, coordinades pel cap dels Smoking Souls, Carles Caselles, que és de Pego, i pel xativí Feliu Ventura. Tots els músics hi van actuar de franc, igual que la cooperativa Neu al Carrer, a càrrec de l’organització, i l’empresa de tiquets Tickètic. Entre els artistes hi havia la Maria, JazzWoman, Kela, Mafalda i Ciudad Jara. Un moment especial de la nit va ser el renaixement esporàdic de la Gossa Sorda, quan Josep Nadal i Àlex Seguí van cantar “Tres de Pego” amb el suport dels Smoking Souls, dedicada a tres pegolins morts a Mauthausen. “Nosaltres que empunyarem el fusell per dignitat antifeixista contra els llepons del senyoret…”

Uns altres moments musicals destacats van ser la col·laboració entre Feliu Ventura i el Cor de l’Eliana amb “Cançó de bressol enmig del col·lapse”, la de Xavi Sarrià amb la mateixa coral per a desitjar que “No s’apaguen les estreles”, i una interpretació molt dolça i tranquil·la de “Eterna força” per part dels Smoking Souls. L’eterna força de la solidaritat, avui per a tu i demà per a mi, que cura les ferides i ahir unia tots els assistents i que va ser mencionada en la majoria de parlaments en directe i missatges de suport que es van projectar. Com ara el vídeo dels familiars dels joves d’Altsasu, que van recordar la semblança principal entre tots dos casos: fer por al jovent i desmobilitzar-lo.

Un dels molts que van pujar a l’escenari va ser Miquel Ramos, periodista valencià especialitzat en l’extrema dreta, que va dir que el País Valencià no acceptaria mai ni les bombes contra escriptors ni els atacs feixistes en manifestacions, aplecs i actes, i que amb el temps havíem après a no callar i a exigir responsabilitats a un sistema que permetia que els qui s’asseien davant del jutge fossin els antifeixistes i no els nazis. També hi eren Betlem Agulló i el seu pare, que van recordar la importància del suport popular, de fer i ser xarxa, de tenir cura uns dels altres. Uns altres van rememorar les lluites en l’anomenada guerra de l’aigua entre Dénia i Pego-Oliva dels anys vuitanta. Hi va haver mencions a Valtònyc i Pablo Hasel, els CDR represaliats pel 23-S de fa quatre anys, les Subversives de Castelló i les víctimes de la violència feixista del Nou d’Octubre de 2017.

La part més emotiva va arribar al final, quan la majoria dels joves encausats van pujar a l’escenari. Un d’ells va llegir un manifest que agraïa la presència i la solidaritat de tothom, i es demanava com es podia explicar tot això que els passava a una mare. Va dir que anirien al judici sense por perquè sabien que eren al bàndol correcte, que serien forts pels que vindrien darrere i que l’estat espanyol els volia condemnar a una amnèsia col·lectiva, però que no se’n sortirien. Llargs aplaudiments amb el públic dempeus, crits de “No passaran!”, l’emoció de “La muixeranga” cantada pel Cor de l’Eliana, el so de les dolçaines i les figures de la Muixeranga de la Marina Alta.

Després d’una pausa per a sopar, la festa va continuar fins ben entrada la matinada amb les actuacions de Pupil·les, que s’estrenaven a Pego, i els grups locals Vaire, Diàspora i Blarse. A la sortida, la Guàrdia Civil continuava fent tombs pel poble, al més pur estil Altsasu. Feia fresca i els jerseis tapaven el lema de “No passaran” de les samarretes. Tal com va dir un activista de Castelló que també va intervenir: “No ens enganyem, de passar, ja han passat, ara el que cal és fer-los fora.”