Pressions per a impedir una missió a Espanya de la comissió Pegasus de l’eurocambra

El perill més gros sobre el Catalangate que veuen ara mateix a Europa els principals partits espanyols és la comissió d’investigació sobre Pegasus constituïda ara fa tres setmanes al Parlament Europeu. Perquè l’escàndol d’espionatge contra l’independentisme i la constitució de la comissió van coincidir, i l’enfocament de la investigació sobre les intromissions il·legals contra dissidents polítics, opositors, advocats, periodistes i més membres de la societat civil ja no té a veure tan sols amb Hongria i Polònia, sinó també amb Espanya. Aquesta comissió que tot just ara arrenca disposa de dotze mesos per interrogar víctimes, presumptes responsables i experts sobre els casos d’espionatge revelats dins la Unió Europea. Però també acordarà quines seran les missions que faran al territori, és a dir, quins estats visitaran per tenir informació de primera mà. El nombre de missions és limitat, i tenint en compte l’abast del Catalangate semblaria lògic que una fos a l’estat espanyol. Però les pressions espanyoles ja han començat perquè no sigui així.

Tant el PSOE com el PP, Ciutadans i Vox volen evitar la imatge d’una delegació d’eurodiputats de la comissió d’investigació sobre Pegasus anant a visitar institucions espanyoles, com ara el CNI i alguns ministeris, per demanar explicacions als seus responsables sobre els casos d’espionatge denunciats. I les maniobres d’aquests partits dins la comissió d’investigació semblen evidents quan el grup del PP europeu proposa la visita a Espanya, però en el quart lloc de prioritats, darrere de Polònia, Hongria i Israel, on té la seu la companyia NSO Group, propietària de Pegasus. O quan el grup dels socialdemòcrates ni tan sols inclou la possibilitat de fer una missió a l’estat espanyol. O quan el grup dels Conservadors i Reformistes Europeus proposa Espanya com una de les missions a fer i després la retira.

Aquesta posició dels dos grups majoritaris pot complicar la possibilitat que s’acabi fent la missió, perquè dins la comissió d’investigació tenen molt de pes. Els grups encara negocien tant els compareixents al llarg de l’any vinent com els llocs on aniran a fer les missions d’observació. I ho negocien amb un intercanvi de propostes en què cada grup fa una llista de països ordenats per prioritat. En la llista del PP, Espanya era la quarta opció; en la dels socialistes no hi és; en la del grup Verds-ALE (on hi ha Esquerra) i en la de l’Esquerra Unitària Europea, en canvi, és de les primeres. I també en la del grup liberal Renew Europe, en què hi ha hagut per primera vegada un tomb important a l’hora d’exigir responsabilitats a Espanya, deixant de banda les discrepàncies i exabruptes dels eurodiputats de Ciutadans, companys de grup.

De fet, Renew Europe fou el grup que va impulsar aquesta comissió d’investigació, i la seva coordinadora, la neerlandesa Sophie in’t Veld, molt crítica amb la posició de la Comissió Europea de no voler investigar els estats membres pels casos d’espionatge denunciats, serà la ponent de l’informe de conclusions que haurà de sortir dels dotze mesos de feina. La posició de força de Renew, que en aquesta segona meitat de legislatura a l’Eurocambra ha mantingut una posició de consens amb els dos grans grups, podria pressionar socialistes i populars, que de moment tornen a intentar de fer sortir Espanya de l’eix Hongria-Polònia de vulneracions de drets fonamentals.

Espanya va entrar de ple en aquest eix el 19 d’abril proppassat, l’endemà de la publicació de l’escàndol Catalangate, perquè precisament s’engegava aquesta comissió. I els responsables de Citizen Lab que al matí van acompanyar Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Carles Riera, Xavier Antich i Elisenda Paluzie en la denúncia a l’Eurocambra de l’espionatge de què van ser víctimes, a la tarda, al mateix escenari, van comparèixer com a primers experts a parlar en la comissió d’investigació. I van parlar sobre el perill que significa que les democràcies espiïn els seus ciutadans.

En aquesta comissió, hi ha l’eurodiputada d’ERC Diana Riba, de segona vice-presidenta, i Carles Puigdemont. Tots dos en són membres titulars, ja van tenir un paper destacat en la sessió de constitució de la comissió per a denunciar l’espionatge contra l’independentisme català de què han estat víctimes, poden influir en la decisió sobre l’agenda de compareixents i podrien formar part de les missions d’observació que s’acordin de crear. El camí a fer encara s’ha d’acabar de traçar, i la pressió, sobretot dins els grups majoritaris, el popular i el socialista, per a deixar fora d’examen i de sospita les autoritats espanyoles és forta.

La segona sessió de la comissió serà aquest dimarts, amb la compareixença de diversos experts que explicaran el funcionament de Pegasus i més programaris espia semblants. Entre ells hi haurà Bill Marczak, un dels investigadors de Citizen Lab que va signar l’informe sobre el Catalangate.