06.05.2022 - 21:40
La crisi oberta per l’ús de Pegasus per a espiar la classe política catalana és com més va més profunda. Tant, que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, sense descartar que continuaran provant de negociar, ha proclamat en públic que així no es pot continuar.
La gravetat dels fets únicament és comparable a la gravetat del comportament dels polítics espanyols. Dos exemples. Dimecres, hi va haver un debat extens sobre Pegasus i el Catalangate al Parlament Europeu, i els representants de la majoria dels partits espanyols es van dedicar a justificar l’espionatge, en un contrast claríssim amb la indignació generalitzada que van mostrar la resta de parlamentaris. I el segon. Dijous, es va reunir la comissió de secrets oficials del congrés espanyol i, segons el que n’ha transcendit, el CNI va reconèixer haver estat espiant amb Pegasus, sota supervisió judicial, l’entorn del president Puigdemont –sembla que, al seu telèfon, no hi van poder accedir– i el president Aragonès.
És evident que es fa molt difícil de dialogar amb qui t’espia. I s’ha fet miques la tesi, sostinguda aquests anys per una part de l’independentisme, que negociar era un imperatiu encara que l’estat no ho volgués perquè Europa no entendria res més. Europa, i qualsevol, entén a la perfecció que no pots negociar amb qui t’espia abans, durant i després de la negociació.
El cas és extremadament greu, doncs, i tindrà conseqüències molt importants tant per a la relació entre Catalunya i Espanya com per a la situació política dins d’Espanya mateix. Pedro Sánchez hauria d’haver reaccionat de manera decidida, ordenant investigacions i transparència si no volia no sortir tacat com el màster X d’aquesta nova acció il·legal. Però, Martxelo, Maria, ja heu vist que el PSOE es va unir al PP i Vox al congrés per impedir una comissió d’investigació. Ja s’ho farà.
