Pedro Sánchez va al teatre

Pedro Sánchez ha visitat el Gran Teatre del Liceu per anunciar els indults en un discurs (vídeo) dalt l’escenari que ha durat 27 minuts. D’aquesta manera, el president espanyol ha contraprogramat la sessió del Consell d’Europa d’aquesta tarda, que possiblement demanarà l’alliberament dels presos, la fi de les euroordres i la retirada de les causes contra els alts càrrecs. Pedro Sánchez ha parlat dels presos, però no ha dit res dels exiliats, ni tampoc dels alts càrrecs. Davant una platea sense omplir (per raons de covid), Sánchez ha intentat de fer veure que el seu moviment responia a motivacions internes (el retrobament dins Espanya), i no a pressions externes. Pedro Sánchez ha hagut d’entrar al Teatre del Liceu entre manifestants independentistes que l’escridassaven fora, i un cop dins també ha tingut problemes: l’inici del discurs ha estat interromput per crits (“la independència és l’única solució”, “no pacteu els indults”), i al final de l’acte Guiomar Amell, independentista fundadora d’Unió, amb llaç groc a la solapa (en forma de papallona) s’ha alçat al mig del passadís i s’ha plantat davant seu, sense que hagi passat res més que el fet que Sánchez li cedís el pas. Mentrestant, el PSOE presentava a Brussel·les esmenes a l’informe del Consell d’Europa.

Aplaudit –Sánchez no ha estat ovacionat– per una concurrència de tres-centes persones, composta sobretot per alts càrrecs socialistes (Teresa Cunillera, Alicia Navarro) i dirigents dels comuns (Ada Colau, Jéssica Albiach), cares de l’establishment català (Salvador Alemany, Javier de Godó, Sánchez Llibre) i també Josep Ramon Bosch, ex-president de Societat Civil Catalana, l’ex-conseller Santi Vila, l’ex-president del parlament Ernest Benach, i el secretari general d’Unió de Pagesos, Joan Caball, entre més. Cap membre del govern Aragonès no hi era present. Davant tots ells, Pedro Sánchez ha pogut deixar anar la frase: “Demà proposaré al consell de ministres de concedir l’indult als nous condemnats en el judici pel procés que són a la presó.” Ara faltarà veure quina de les versions dels experts triomfa: si falten setmanes o mesos perquè els presos acabin sortint, com explicava Gonzalo Boye en un article, o si la sortida és immediata (com diu José Antonio Martín Pallín ja fa dies). Alguns dels presos de dins dels Lledoners estan convençuts que en sortiran ara, hi tornaran a entrar de seguida i acabaran tenint aviat del tercer grau. A mitjà termini seran fora, però no pels indults.

Sánchez ha embolcallat la idea central dels indults amb versos de Martí Pol (“I som on som; val més saber-ho i dir-ho / i assentar els peus en terra i proclamar-nos / hereus d’un temps de dubtes i renúncies”), que ha anat intercalant al llarg del seu discurs. Un discurs en què ha estat realment increïble escoltar els tres motius que donava per a concedir els indults. Val la pena de veure’n la literalitat, amb sorpresa final:

“En primer lloc, perquè s’ha acabat la via judicial amb una sentència ferma de Tribunal Suprem als líders del procés, conseqüència dels esdeveniments del setembre i l’octubre del 2017. En segon lloc, perquè el govern està obligat a tramitar i donar resposta a les peticions de gràcia formulades des de diversos àmbits de la societat civil. El govern no es pot sostreure a la qüestió ni al debat social. I ha de mesurar les conseqüències polítiques d’una resposta en un sentit o un altre. En tercer lloc, perquè el paisatge que ens ha deixat la pandèmia ens ha transformat, ens ha fet prendre consciència viva del que és veritablement important, que és la vida, i en particular la vida compartida, viscuda en comú. Ens ha recordat fins a quin punt ens necessitem els uns als altres. L’única cosa que queda per fer és recomençar.”

És a dir, Sánchez diu que una de les raons per les quals dóna els indults és la covid-19 i la introspecció viscuda. MdDs, que escriuria Germà Bel (“Mare de Déu sinyó“).

Sense entrar en cap moment en aspectes tècnics dels indults (seran reversibles, quina part s’indulta i quina no, tots rebran el mateix?) el president del govern espanyol ha embolcallat el discurs amb un projecte de construir una nova Espanya, que ha lligat amb la rebuda dels fons europeus, i que no entén sense Catalunya. I ha deixat clar més d’una vegada que el perdó serà únicament per a les persones “que han assumit la seva responsabilitat”. És a dir, deixant-ne fora els exiliats. El discurs ha inclòs referències directes als presos i també als seus votants. Aquesta és una versió resumida i editada del seu discurs:

“Treure aquestes nou persones de la presó és un missatge de concòrdia i convivència. Un missatge no tan sols per a aquestes nou persones que van assumir els seus actes, sinó adreçat al conjunt de la societat catalana i espanyola. Un missatge per als milers de persones que continuen donant-los suport. I per als milers que van discrepar i que consideren suficient el càstig que van rebre. Traiem de la presó literalment nou persones i sumem milions de persones per a la convivència.

No pensem que els qui aspiren a la independència canviïn. Però sí que vegin que no hi ha camins fora de la llei, i que cap projecte no és legítim si s’atropella una part de la societat. Volem recuperar el diàleg i la convivència amb els catalans emocionalment lligats als presos. La democràcia espanyola és forta amb la llei i la justícia. I encara ho és més amb la raó, els valors, les emocions, el diàleg. La unió que es basa en el respecte, el sentiment i l’afecte és més poderosa que la que es basa en la llei. És la que busquem. Aquesta és la meva idea i el meu projecte per a Espanya. La meva proposta és fer un nou projecte de país: un nou espai lliure dels errors del passat.

Si deixem de banda les respostes específiques a l’organització territorial, l’acord sobre els principis és bast i profund. Tots el preveiem dins el projecte europeu, en una societat democràtica i de dret, pluralista, respectuosa en la divisió territorial, i defensora dels drets entre homes i dones, i en un estat aconfessional. Tot és possible dins la constitució espanyola.

La circumstància propícia és ara: després de la llarga crisi del 2008, i la pandèmia del 2020, no podem minimitzar què implicarà l’acord dels fons europeus. El moment ha arribat. Tenim l’avinentesa de resoldre problemes estructurals. L’oportunitat de construir junts el nou país. No concebo una nova Espanya sense una Catalunya al capdavant. No som ingenus. La unanimitat és impossible. Però la divisió arruïnarà el futur dels fills. Restituirem la convivència des dels sentiments i els afectes. No podem començar de zero, però sí de nou. Catalunya, catalans, catalanes, us estimem.”

Pedro Sánchez estima els catalans, la covid ha fet que pensés en la importància de la convivència i vol construir un país nou, comptant amb Catalunya. Aquest és un possible resum del discurs de Sánchez que hauria de permetre la sortida de mig govern de la presó. L’altra opció és creure que Sánchez no té al cap la convivència ni Catalunya, sinó la pressió europea, o unes altres, que rep perquè alliberi uns presos (com ha anunciat que vol fer), i deixi estar exiliats i alts càrrecs (que no ha ni esmentat).

L’acte d’avui al Liceu, com tants altres, ha començat amb aquest missatge per megafonia: “Benvinguts i benvingudes al Gran Teatre del Liceu. Abans de començar…”, i quan per megafonia han dit “esdeveniment”, alguns han sentit “funció”. I poca broma amb les conseqüències immediates de la funció.