Pedro Sánchez anuncia de sorpresa la reforma de la sedició

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat de sorpresa la presentació immediata d’un projecte de llei per a reformar el delicte de sedició. Sánchez, en una entrevista a la Sexta, ha avançat que aquesta proposta la presentaran demà, divendres, el grup socialista i el d’Unides Podem al congrés espanyol.

El Consell d’Europa havia exigit al govern espanyol aquesta reforma ja en el moment dels indults, però l’estat espanyol l’ha anada ajornant. El 25 d’octubre la secretària general del Consell d’Europa va recordar en un document molt contundent que la resolució 2381 de l’Assemblea Parlamentària del Consell instava l’estat espanyol a reformar el codi penal, concretament els delictes de rebel·lió i sedició.

Ara com ara no se’n saben els detalls, tret que Sánchez ha dit que el delicte de sedició seria substituït per un delicte de “desordres públics agreujats” i que amb la reforma s’acosta a la figura jurídica habitual a la resta d’estats europeus. El delicte de sedició no el trobem a la resta d’Europa i, sobre això, Sánchez ha dit que és un delicte tipificat el 1822 i que ara és anacrònic.

El president espanyol ha negat que la reforma afebleixi l’estat espanyol contra eventuals declaracions d’independència com la del 2017. “Es reconeixeran penes per aquests delictes” de desordres agreujats, ha dit. I ha afegit que, independentment de la reforma, el president de la Generalitat Carles Puigdemont “haurà de retre comptes igualment davant la justícia” espanyola, perquè els delictes que segons ell va cometre es recullen com a “desordres públics agreujats, com tenen algunes altres democràcies”.

ERC diu que valora molt positivament la supressió del delicte de sedició del codi penal i que això és “un gran pas endavant, un pas imprescindible en la direcció de posar fi a la repressió política pel conflicte entre l’estat espanyol i Catalunya”. I afegeixen: “No hauria estat possible sense la negociació política entre els dos governs.”

Tràmits per a la reforma

El codi penal és una llei orgànica i la reforma pot arribar al congrés espanyol mitjançant el govern espanyol o un grup parlamentari. Una vegada es presenti el text al congrés espanyol, s’obrirà un tràmit d’esmenes –en què els grups poden provar d’introduir modificacions– i tot seguit se sotmetrà al ple.

Perquè sigui aprovada, la reforma necessita el vot favorable de la majoria absoluta de la cambra, actualment 175 vots (no són 176 perquè en total hi ha 349 diputats arran de la no-substitució del diputat de Podem Alberto Rodríguez), de manera que en tindria prou amb el suport de les formacions del govern espanyol i els socis de la investidura.

Quan entri en funcionament, la reforma del codi penal s’aplicarà a casos ja jutjats, pel principi de retroactivitat de la llei penal en favor del reu, de manera que si es redueix la pena d’inhabilitació se’n podran beneficiar els dirigents del procés ja jutjats que, tot i ser indultats, encara arrosseguen la inhabilitació que els va imposar el Tribunal Suprem espanyol.

També afectaria els exiliats. En el cas de la secretària general d’ERC, Marta Rovira –que solament és processada per rebel·lió– podria obrir la porta al seu retorn, tot i que en els casos del president Carles Puigdemont i els consellers Clara Ponsatí i Toni Comín, independentment del delicte de sedició, el Suprem els vol jutjar per malversació, que també té penes elevades. Lluís Puig és processat per desobediència i malversació.

Legislació actual

El delicte de sedició es va introduir al codi penal espanyol el 1822. Actualment, l’article 544 del codi penal tipifica aquest delicte com el que cometen els que, “sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s’alcin públicament i tumultuària per impedir per la força o fora de les vies legals l’aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials”.

L’article següent, el 545, estableix que els qui hagin “induït, sostingut o dirigit la sedició, o hi apareguin com els principals autors, seran castigats amb la pena de presó de vuit a deu anys, i amb la de deu a quinze anys si fossin persones constituïdes en autoritat. En tots dos casos s’imposarà, a més, la inhabilitació absoluta pel mateix temps”. Fora d’aquests casos imposa una pena de “quatre a vuit anys de presó, i la d’inhabilitació especial per a càrrec públic per un temps de quatre anys”.

Els articles 547, 548 i 549 estableixen que en el cas que la sedició no hagi impedit de manera greu l’exercici de l’autoritat pública la pena es rebaixarà en un o dos graus, com també per als casos de “provocació, conspiració i proposició per a la sedició”.

Desordres públics

L’article 557 sobre desordres públics diu actualment que els qui alterin la pau pública amb actes de violència seran castigats amb una pena de sis mesos a tres anys de presó.

La pena és la mateixa per als qui incitin a fer actes de violència, però s’apuja a presó entre un i sis anys si el delicte es duu a terme portant una arma o un objecte perillós, quan es posi en risc la vida de les persones, o quan els fets s’esdevinguin en una manifestació o “reunió nombrosa”. També quan l’autor dels fets faci servir la seva condició d’autoritat, agent de l’autoritat o funcionari públic, o quan dugui el rostre tapat.

Els articles annexos també castiguen amb penes que van de tres mesos a sis de presó la pertorbació de la pau pública durant l’ocupació d’un espai públic o privat; i entre un any i cinc de presó per als qui destrueixin o interrompin instal·lacions de telecomunicacions o vies de tren.