02.05.2022 - 21:50
|
Actualització: 02.05.2022 - 22:55
Pedro Sánchez va agafar un avió cap a Brussel·les el dilluns 24 de maig de l’any passat. Poc abans, poc després o aquell mateix dia, va rebre suposadament dos atacs amb Pegasus en el seu mòbil. L’endemà havia de participar en una reunió extraordinària del Consell Europeu, és a dir, amb els caps d’estat o de govern de la Unió. Era just un mes abans de la sortida dels presoners polítics dels Lledoners, el Puig de les Basses i de Wad-Ras, i Sánchez ja anava preparant el terreny de l’opinió pública, tant l’espanyola com la internacional, per a justificar la concessió dels indults. Era a punt de sortir del forn un informe demolidor del Consell d’Europa sobre la repressió política de l’estat espanyol contra l’independentisme. I aquella reunió del Consell Europeu era un dels moments que va triar per a defensar públicament els indults, ni més ni menys que a Brussel·les, dient que calia resoldre la crisi “amb concòrdia i diàleg i no amb revenja ni venjança”. La cúpula del poder judicial espanyol, en general, i Carlos Lesmes i Manuel Marchena en particular estaven furiosos.
És creïble?
El maig del 2021, quan el president espanyol fou espiat presumptament dues vegades amb Pegasus, fou un mes intens políticament, sobretot pels indults als presos. L’espionatge, tant a Sánchez com a la ministra de Defensa, Margarita Robles, que segons la Moncloa va ser objecte d’un atac al seu mòbil institucional el juny de l’any passat, són qüestionables. Perquè, ara per ara, no hi ha cap organisme internacional independent que ho hagi verificat, a diferència del cas dels seixanta-cinc casos confirmats (de moment) pel laboratori Citizen Lab, vinculat a la Universitat de Toronto, d’espionatge contra persones vinculades a l’independentisme. En el Catalangate, Citizen Lab va fer una anàlisi forense de tots els mòbils i els va validar amb una altra anàlisi del laboratori de seguretat tecnològica d’Amnistia Internacional. En el cas dels mòbils de Sánchez i de Robles, ara com ara no hi ha sinó l’anunci fet per la Moncloa d’una anàlisi no publicada ni compartida del Centre Criptològic espanyol (CCN) que depèn orgànicament del CNI.
En aquest cas, doncs, hem de parlar de suposats casos d’espionatge, que també són qüestionables d’un punt de vista polític, pel tomb argumental evident que prova de fer ara el govern de Pedro Sánchez tot presentant-se com una víctima de l’espionatge amb Pegasus després de dues setmanes en què han estat presentats arreu del món com a responsables més o menys directes de l’espionatge de personalitats polítiques i de la societat civil de l’independentisme. És per això que l’independentisme ha reaccionat, en general, amb escepticisme a l’anunci sobre la infecció dels dispositius de Sánchez i Robles.
Però també és plausible que fossin espiats. Durant tota la setmana passada hi va haver un esforç important, tant dels dirigents del govern espanyol com de la majoria de la premsa espanyola, per a presentar el Catalangate com un cas molt menor que no el difós per Citizen Lab, circumscrit a casos concrets realitzats pel CNI amb una autorització judicial i justificats per l’amenaça que tant el Primer d’Octubre com les protestes del 2019 contra la sentència van significar per a la unitat d’Espanya. Però l’espionatge a Sánchez, si és cert, desfà aquest argument, perquè vol dir que la claveguera els ha sortit de mare, i que fins i tot en aquests moments són incapaços de controlar-la del tot.
El ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños, en la compareixença d’urgència d’ahir, no va assenyalar qui n’havien estat els autors, ni de qui sospita, sinó que es limità a dir que havien estat unes intrusions “il·lícites i externes, alienes a organismes de l’estat”. I després va deixar clar que quan deia “alienes” no volia dir que fossin estrangeres, car hauria obert un potencial conflicte diplomàtic amb un munt d’estats que s’ha demostrat que disposen de Pegasus i que l’han fet servir. “Volem dir alienes als organismes estatals i que no disposen d’autorització judicial”, precisava Bolaños.
El ministre venia a dir que si Pegasus no el feia servir el CNI amb la corresponent autorització del Suprem no el podia fer servir cap altre “organisme estatal”. Però no és cert. Els cossos de seguretat de l’estat, la policia espanyola i la Guàrdia Civil, també el poden obtenir i, de fet, hi ha moltes informacions que conclouen que fa més de set anys que el fan anar. Ho afirmaven sengles informacions d’El Periódico i de Público, segons les quals un empresari israelià, Matian Caspy, va fer de mitjancer amb els caps de la “policia patriòtica” espanyola el 2014, amb Mariano Rajoy a la Moncloa, per a l’obtenció de Pegasus. Concretament, amb l’ex-director adjunt operatiu de la policia, Eugenio Pino, i el seu cap de gabinet, José Ángel Fuentes Gago.
És possible, doncs, que Pegasus (que la companyia israeliana NSO comercialitza només per a organismes estatals d’ençà del 2011) faci anys que és utilitzat per les policies espanyoles d’una manera més o menys controlada, o descontrolada. I si han estat elements més o menys incontrolats de la policia o la Guàrdia Civil, per què tenien aquest interès a espiar Pedro Sánchez el maig i juny del 2021? Qui ho va fer i per encàrrec de qui? A qui podia interessar més saber què es coïa en relació amb els indults als presos polítics?
El fet cert és que a final del maig del 2021 es va desencadenar una gran topada, pràcticament sense precedents, entre la cúpula del poder judicial i Pedro Sánchez, arran dels indults als presoners polítics. És ben significatiu que l’endemà d’aquella compareixença del president espanyol en el Consell Europeu defensant la necessitat dels indults, el 26 de maig hi hagués un pronunciament molt dur de Carlos Lesmes, president del Consell General del Poder Judicial, en sentit contrari. En un gest insòlit, aquell dia Lesmes va fer, com a màxim representant de la judicatura espanyola, pressió política al govern de Sánchez contra els indults. “L’indult és difícil d’acceptar quan no hi ha concòrdia”, deia poques hores abans de la publicació de l’informe del tribunal presidit per Manuel Marchena, contrari a aquells indults.
La guerra de Lesmes i Marchena contra Sánchez
Un informe extraordinàriament dur i amb un fort contingut polític, ressentit amb Sánchez i bel·ligerant amb els presos en particular i amb el moviment independentista català en general. Eren uns mesos en què el Suprem remava amb força per evitar els indults, i no solament els jutges del tribunal, sinó també els fiscals –Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena–, que van fer un informe desfavorable en què els vinculaven amb acords i motivacions polítics, amb interessos parlamentaris. El Suprem es declarava desolat per la concessió d’aquells indults, perquè trobava que minaven els interessos espanyols en els litigis al Tribunal Europeu dels Drets Humans.
Fou en aquest context que hi va haver el suposat espionatge. Un context en què el govern de Sánchez tenia també una greu crisi migratòria oberta amb el Marroc arran de l’entrada de milers de persones a Ceuta. Com que poc després d’aquell incident diplomàtic es va saber que el govern marroquí havia utilitzat Pegasus per fer espionatge polític, incloent-hi el president francès, Emmanuel Macron, ha trigat poc a córrer la teoria que Sánchez i Robles també van ser espiats pel Marroc.
L’anunci fet per la Moncloa, en cas que fos cert, podria apuntar, d’una banda, a un possible sobreeiximent de la claveguera, és a dir, que la maquinària repressiva que es va engegar a mitjan dècada del 2010 contra l’independentisme –amb el govern del PP i amb el consentiment polític del PSOE– se’ls hagi girat en contra. I també revelaria una dimensió encara més gran del Catalangate, amb la formulació de preguntes de resposta inquietant, com ara quin cost ha tingut l’espionatge il·legal a l’estat espanyol. I, en relació amb això, el precedent de Mèxic, on l’espionatge amb Pegasus és investigat judicialment, pot ser orientatiu, pels centenars de milions d’euros que ha costat a les arques públiques. I a Mèxic, de casos confirmats i documentats d’espionatge amb Pegasus no n’hi havia pas tants com s’han revelat a l’estat espanyol.
