Pedro Sánchez pot ser cruyffista?

PERQUÈ NO?
El servei militar era obligatori, i jo fumava en pipa assegut a consulta del metge, al teatre i a l’avió.
El Tribunal de Orden Público dictava sentències de mort contra el militant anarquista Salvador Puig Antich, executat amb garrot vil el 2 de març de 1974 a la presó Model de Barcelona, o el militant d’ETA Jon Paredes Manot, de malnom Txiki, afusellat el 27 de setembre de 1975 a Cerdanyola del Vallès.

No fa tant de tot això i jo encara ho veig en present, perquè hi érem.
Ara cal que ens preparem pels canvis molt menys traumàtics, que consisteixen -només-, a presenciar l’esfondrament natural i molt previsible de la monarquia, i del règim del 78 amb els partits polítics que l’han apuntalat.

Sobretot ha canviat l’escenari.
Ja no hi ha secrets d’Estat perquè ja se sap tot i ho sap tothom gairebé en temps real.
No es poden amagar ni tan sols les estratègies fiscals més ocultes de la Casa del Rei i, per això, el 3 d’agost de 2020 Juan Carlos I de Borbón va haver d’anunciar per carta que abandonava Espanya després de transcendir els seus pressumptes negocis i comptes amagats a Suïssa.

L’amnistia que treu de pollaguera tant a J.M. Aznar com a Alfonso Guerra, és una oportunitat potentíssima i determinant per Catalunya, perquè seria reconèixer quines polítiques no haurien d’haver d’estat perseguides i reprimides per l’estat espanyol i, amb aquesta ressolució, anarien al punt de sortida i haurien de repensar la transició.
Només amb l’amnistia doncs, es canviarien els fonaments de l’estat des dels propis fonaments i la DUI seria efectiva per fer marxar Espanya de Catalunya.
Tenim al davant i aprop, l’oportunitat de ser un nou estat democràtic d’Europa, independent del regne d’Espanya, en forma de república.
Quan veig d’on venim, quins salts hem fet i on som ara, penso perquè no?

Sr. director, malauradament discrepo del que vostè entén per política, en aquest editorial, i com a ciutadà ho lamento perquè explica la distància colossal que hi ha entre l’organització col·lectiva a través de presa de decisions raonables pel servei dels ciutadans arreu del continent i l’espectacle colonial peninsular.

Evidentment, que ho matisa, però després de la bota franquista (37 anys) i la toga borbònica (47 anys) administrats per només cinc presidents espanyols amb períodes de 7 anys excepte el primer doble i al darrer li manquen dos vol dir que la seva incertesa s’ha acomodat dins les classes dirigents catalanes.

Per tant, com català de base, acostumat a fer la feina per tal de no donar excuses als altres ni als forasters perquè els artefactes aliens imposats, s’identifiquen com es va fer el Primer d’octubre; a continuació, es descodifiquen que és on som ara; però, també dels autonomistes i finalment, es desmunta per construir-ne el propi.

En conseqüència, la conveniència, com sovint li recordo de descodificar la teranyina colonial dins de casa, perquè aviat li caldrà parlar de com entomem l’alentiment econòmic simultani a l’actual caos provocat per una estructura colonial endèmica que no relaciona premeditadament activitat-població-cultura.

PS. El català a les institucions europees, tal com va suggerir el Sr. Josep Blesa, arribarà possiblement o també d’Andorra. Però, descodificar el format colonial a la Nació sencera ho han de fer els professionals de la política, premsa, col·legis professionals, universitats i entitats; però, ho volen, realment? O, esperen que els hi marquin el camí des de la Unió Europea? O, també, carrer?

Afegitó:
Recordeu que a tot Escanya ha guanyat el PP excepte a les colònies.
Si les persones independentistes de pedra picada (puristes 🙂) tornen a agafar confiança amb els partits, provocarà una recuperació i com a conseqüència una baixada de diputats del PSC a Catalunya, fen encara més difícil la possibilitat que governi Pedrito Sánchez.

Per a res li interessa repetir eleccions al PSOE, per tant, cal collar amb el preu fins a cotes inimaginables, i si no les compren allà ells.

España, PP i PsoE, es poden trovar en un dilema difícil i complicat: més i menys a la curta o a la llarga hauran de decidir si s’aferran a la sagrada “unidad” , o si teenen cabuda de debó dins la UE i solucionen el problema amb Catalunya i Euskadi. Tots dos camins tenen conseqüències greus i importants. Optar per la Unidad més d’hora que tard els allunyarà de la UE de manera greu, i això vol dir la ruina econòmica, ara mateix paliada per la UE. Optar per la UE vol dir l’independència de Catalunya i de Euskadi. Cada cop s’anirà fent més clar aquest dilema.

I crec que optaran per la sagrada Unidad, encara que hagi de ser amb un cop d’estat més o menys dissimulat.

1. El català podrà usar-se al Congreso colonial. Que és cosa de sabatilles d’anar per casa en un escenari internacional -o glogal- si voleu. Sent “CASA”, la seua “españa”.

2. Un altre cantar serà poder-lo usar a Brussel·les que ja no és casa “dels españols” ni nostra. Per tant només ho aconseguirem ficant Andorra a la U.E. (cosa que ja he expressat moltes voltes). España tampoc s’esmerçarà més del compte.
No és el mateix pagar 120 milions d’€ a una república bàltica per a que no reconega l’U d’octubre, i amb això el segon estat català, que pagar-li a Estocolm o qui siga per enfrontar-se en un tema que ens internacionalitza i globalitza, que duu la direcció contrària vist des de Màdrix.

3. No crec que siga el primer ministre español, en Sanchez, qui pensa les jugades, sinó que els “amorals” són uns “altres”. Aquells qui realment manen a l’estat español, que són majoritàriament desconeguts i anònims per a tothom. I, de tant en tant, a posteriori de les jugades sabem algun nom.

4. La ratera, com sempre, és la “conllevancia” d’haver posat damunt de la safata “català-euskara-gallec”.

El gallec? si quan puguen anar a Brussel·les sempre podran dir que són els pares de la lusofonia!

Els euskalduns: no miren més enllà d’españa. Tot i que si cal tornar a bombardar Pearl Harbour, igual els japonesos ja sabran entendre l’euskara.

Ací, ens l’han tornat a endilgar amb “la igualtat de totes les colònies” per a no igualar-nos amb els colonitzadors.

No, Sánchez no és cap èmul d’en Johan Cruiff, ho és d’Hannibal a les portes de Roma.

D’ací a un mes tornarem a enraonar-ne.

Les eleccions españoles, contra tot pronòstic, les té més fàcils d’empatar i/o guanyar-les que ganes d’aconseguir res per a uns pobres desgraciats colonitzats capats que som nosaltres.

Recordeu quan demanàvem a Juan Carlos I que fera d’arbitre per a defensar-nos dels atacs colonialistes, i ell respongué:
“Com he de fer arbitre vostre, sent el davanter centre de l’equip contrari?”

És que ens deixem “engatussar” amb molt poquet.

“Engatussar”, no amb el significat del DNV, quasi pres del castellà, sinó amb el ben entés de subjectar-nos amb “gats” per a no poder-nos escapolir d’ells.

Josep Blesa (València)

Ja sé que relatar les coses amb rigor és pesat i el llenguatge tendeix a relaxar-se, però si no es fan revisions crítiques les coses poden anar malament.
Estic pensant en la trampa de la “igualdad”.
Recordo un acudit de La Cordoniz a l’època de Franco: “Hay que ser libre, y al que no quiera se le obliga”.
Un perfecte antecedent del “café para todos”.
Els que ho vam viure recordem perfectament que el “café para todos” fou una enganyifa sota l’argument de la igualtat. I l’estat espanyol ens segueix prenent el pèl amb el mateix sistema.

Torno al rigor. Espanya no ha demanat a la Unió Europea que el català sigui llengua oficial, sinó “solicitar al Consejo la inclusión del catalán, euskera y gallego, lenguas españolas distintas del castellano…”. No és el mateix, ni de bon tros.

Nota incisa, gens trivial. S’han vist obligats manifestar que la llengua malden per imposar-nos es diu “castellano” y no pas “español”. Tinguem-ho ben present. Tanco la nota.

Que ho havien demanat bascos i gallecs que la seva llengua fos oficial a la UE? Que no són prou grans per demanar-ho ells mateixos si així ho volen? Oi que recorda allò del “se le obliga”?

Si Espanya hagués demanat de veritat la oficialitat del català [només del català, recordem el rigor], potser les reticències manifestades per alguns estats no s’haurien produit. Espanya pot estar pagant la seva “igualdad”.

No sé com estava redactada la condició posada per Junts per constituir la mesa del Congreso, però si a més del català van incloure euskera i gallec, es van equivocar. Encara no s’han descolonitzat mentalment. Poden aprendre de l’error, com tots nosaltres aprenem dels nostres errors.

L’ambició desmesurada de Pedro Sanchez, li fara signa tot i mes…pero la por al Tamayazo existeix, per això en public seran prudents, i esclar que tambe hi han moviments per comprar 4 diputats i donin suport a Feijo, no es casual que el Borbo fes la proposta d’investidura al PP, no obstant penso que es guanyaria molt mes pactant amb Feijo, que amb Sanchez, que no deixa de ser el masover, en tot cas repeticio eleccions y tamayazo son inestabilitat per l’estat espanyol i el peix al cove (si ens refiem de Puigdemont, pot ser de la mida d’una balena, que seria molt utit per crear estructures estat mes fermes……cadia dia mes a prop de l’indepèndencia, pero encara queda molt de camí , i encara fa pujada.

Per què no donar per sorpresa soport al PP en la investidura per desbaratar aixi a Sánchez en el seu joc brut? D’aquesta manera disposariem de temps per negociar una moció de censura amb el PSOE amb garanties de compliment dels pactes. El punt feble és que no sé de quines garanties podem disposar per garantir el compliment dels pactes.

Sánchez ja ha decidit (veure l’article de la sempre ben informada Beni al Nacional) que no tindrem l’anmistia abans de la seva investidura. Pressiona Puigdemont perquè li doni els vots només amb la promesa del seu compliment i sense cap altre condició addicional. Això ho fa inacceptable i en anar a noves eleccions hi ha el perill real que PP + VOX sumin majoria.

Al meu entendre, les alternatives son:

1- Arribar a acords amb el PSOE segons el llistat que Puigdemont ja va enunciar
2- Crear la màxima inestabilitat a Espanya

Al no poder-se complir la primera anem a buscar la segona votant la investidura de Feijóo i proposant el PSOE que encapçali una moció se censura. Merder assegurat!

Sánchez no és un partit, sinó un empleat de la vella guàrdia del PSOE de Felipe González i Guerra que són més feixistes que Franco. Feijóo tampoc és cap partit, sinó que és directament la veu del franquista de les famílies espanyoles de sempre. El Borbó no és “rei de todos los españoles”, sinó que és el “capo” de les deu famílies espanyoles que manen a la parcel·la peninsular. Aquests tres putxinel·lis són els que figura que governen “ara et toca a tu i ara em toca a mi” al territori. Però l’última decisió depèn d’unes famílies desconegudes pel públic, que defensen per sobre de tot les caixes dels seus robatoris constants, darrerament gairebé centrats en Catalunya que estan en la labor d’empobrir i absorbir-la a Madrid. El que Sánchez pot pactar no depèn d’ell, i els vots que Feijóo pot comprar tampoc depenen d’ell, sinó de les famílies espanyoles que ningú coneix amb certesa, perquè són i actuen com la màfia siciliana i els domina només l’afany de riquesa i al manteniment del seu poder, i són capaços de matar pobles i persones per apropiar-se del que volen. Davant d’un escenari així, hom només pot marxar-ne i deixar-lo podrir sol, que és més o menys el que ja està passant. Aquest país actualment s’aguanta només per les almoines que rep d’una Europa que és estúpida i que van directament a les butxaques florentines de sempre. Per als catalans, si seguim estudiant l’astre, només ens queda la independència o la mort. Pot ser que parem de badar i passem a l’acció. Si no ho fem aviat, estem destinats a la desaparició.

A un pam de la Independència…
Aquest pam està resultant més difícil que les trinxeres del Donbass.
Ho dic sense actitud ni ironia, però al 2017 lluitàvem per una independència que semblava factible i a tocar, i 6 anys més tard parlem de qüestions totalment perimetrals i encara i amb dubtes i ja veurem si…
Sincerament, no veig que res del que fem ens hi acosti. Em semblaria més efectiu fer un altre 1 d’Octubre el 2025 i esmerçar un munt d’esforç i deixar clar que aquest cop aplicarem el resultat caigui qui caigui.
Això sí seria pressió i tornar a possar-nos en el mapa.

De debò que algú encara creu que la INDEPENDÈNCIA de Calalunya (tant de bo extensible als PPCC) depèn, ni que sigui un bocinet, del que es pacti amb espanya?
Que JUNTS estigui negociant, amb el protagonisme de la interlocució del renascut i benvolgut MHP Puigdemont, és una molt bona noticia. Doncs, des de la tardor de 2017, els polítics fake-indepes (amb ERC al capdamunt) ens han demostrat quan d’ignominiós, d’indigne i de fastigós pot arribar a ser el seu comportament. JUNTS ha decidit, després de 6 anys de pixar a la cara dels seus votants i dels indepes en general, fer el que se suposa és la seva feina, ni més ni menys. ERC ni això, segueixen mossegant-nos i llepant els peus de l’amo espanyol. La CUP, quina pena, s’han volatilitzat, ja només són un record difús.

L’única opció que Catalunya (i PPCC) tinguin un futur millor com a nació i Poble, més just, més sostenible, més digne i més pròsper és la INDEPENDÈNCIA d’espanya.

espanya sempre menteix i traeix. No respecta res i només entén de violència, opressió i repressió. “Negociar” és un terme tan desconegut a espanya com ho és “Democràcia”.
L’anticatalanisme de la metròpoli i la sacro-santa “unitat” (del negoci de les elits mafioses i espoliadores espanyoles) són incompatibles amb qualsevol concessió a Catalunya que vingui d’espanya.

L’única via és la UNILATERALITAT.
Catalunya pot aconseguir definir un escenari (amb una espanya en fallida perpètua) a on a la comunitat internacional li interessi reconèixer la INDEPENDÈNCIA. Només s’ha de TREBALLAR. Cosa que ningú està fent amb determinació.
Somiar és gratis però és una pèrdua de temps quan tenim tanta feina a fer.

PD: Deixem fer a JUNTS a veure si sap metamorfosar-se de fake-indepe a “pal de paller” de l’Independentisme, re-organitzem-nos, re-fem urgentment el Procés (comencem per omplir carrers el 1-O, actualitzem estratègia, pla i lideratges), bastim una Llista Cívica (o similar) si JUNTS segueix fent figa, fem fora de la Generalitat als actuals traïdors, prenguem el control del País (en la mesura que sigui possible) i aixequem la suspensió de la DUI !!!

Apreciat Vicent, per fi has posat el mateix nivell de botiflerisme sobre Bildu i això d’ER; com possar els mateixos valors de cinisme i hipocresia el Judes de Junqueres i Otegui.
Poca cosa més afegir Vicent, com ja he fet esment més d’una vegada, aquest comentaris/editorials/apostés que fem els subscriptors, és producte de que els vots depenent de JxC i concretament del president Puigdemont, si fos per aquesta secta d’ER, tot estaria dat i beneït com va demostrar en les dues últimes legislatures del govern d’espaÑa.
Aquest FETS del president Puigdemont fa que aquesta secta d’ER hagi pujat el llistó de les seves exigències per fer president en aquest franquista de Pedrito i el PSO€.
Ja veus Vicent les últimes declaracions de la botiflera Jordà, és la negociadora per part de la secta.
Està clar que la secta ha aparta’t/amagat el nefast Rufián.
No tinc gaires esperances, per no dir gens, que el català sigui reconegut a la UE, si depèn de països com aquesta França jacobina, ja que dir sobre l’amnistia que depèn d’aquesta espaÑa franquista i corrupte.
Però quedant poques setmanes per poder veure la realitat

“”Jo ara mateix diria i juraria que un referèndum acordat d’autodeterminació és impossible, com sempre hem defensat tots. Però també era impossible que el català es parlàs al congrés espanyol o que fos llengua oficial a Europa. I també era impossible una amnistia.”” Sr. Partal dixit.
Sr. Partal; Realment creus que per a l’Estat i per al PSOE són comparables i/o similars l’autodeterminació, amb el català al Congrés, el català oficial a Europa (caldrà veure com s’acaba al final) o la probable o possible amnistia?
Crec sincerament que no són comparables i sobre això he trobat aquesta frase: “L’obligava a comparar allò que li convenia amb allò que desitjava, i a comprendre que preferia quedar-se amb allò que desitjava. “Los aires difíciles” (2002), Almudena Grandes “”

“Jo ara mateix diria i juraria que un referèndum acordat d’autodeterminació és impossible, com sempre hem defensat tots. Però també era impossible que el català es parlàs al congrés espanyol o que fos llengua oficial a Europa. I també era impossible una amnistia.”

Sembla com a minim molt prematur i més que una mica optimista presentar en una mateixa frase el dret català d’autodeterminació que, per totes les ganes de Sánchez d’aferrar-se a la pilota, tots sabem que el PSOE no permetrà/no podrà mai permetre, a una amnistia que podria ser concebuda en bon se sap quantes variacions i després recorreguda per qualsevol apassionat de Vox, Ciutadans o el PP. Fins i tot el dret a que la llengua catalana sigui acceptada com a llengua oficial (al costat del basc i del gallec!!) ja sembla molt incert. PD: En el millor dels casos, Catalunya pagaria la factura per la inclusió de les tres?

Estem en un moment històric perquè per segona vegada es demostrarà que l’estat espanyol és irreformable. El primer cop va ser amb l’estatut del 2006. Després d’un llarg període post-franquista en que l’estat va fer tot i més per diluir les nacionalitats històriques. Aquell estatut, que molts no vam acceptar perquè va ser mutilat a las cortes, va ser reinterpretat pel tribunal constitucional -el garant de la unitat d’Espanya al segle XXI (abans ho era l’exercit)- anul·lant 14 articles vitals, per exemple el preàmbul que reconeixia Catalunya com a nació i passant-se pel forro el pacte constitucional del 1978, deixant Calalunya com la única autonomia que no ha votat el seu estatut i amb la paradoxa d’haver anul·lat articles que en altres autonomies són absolutament iguals i legals. La segona ocasió és ara. Ara l’estat mostrarà la seva capacitat de reformar-se que, al meu entendre, és nul.la. L’amnistia no és il·legal perquè la constitució no en parla però l’”Ulster” que muntarà la dreta -com va fer amb l’estatut- serà insuportable per Sánchez perquè, a més, en aquest “pollo” també hi seran part dels seus. Es dona la circumstància que si es repeteixen eleccions només poden passar dues coses, que es repeteixi el joc actual, en aquest cas guanya David a un Goliat cec i maldestre, però si guanya la dreta el PSOE restarà a la banqueta durant molts anys perquè des de en fa 30 que necessita els vots de catalans i bascs per governar. Si guanya la dreta en unes segones eleccions oblidem-nos de l’amnistia i del català a la UE i probablement també a les cortes. Si Puigdemont/Junts mantenen la posició, en quin terreny o amb quines “armes” podem guanyar a l’estat espanyol?. És evident que amb violència no perquè el moviment hi ha renunciat d’antuvi i a més ells són infinitament més forts. Al carrer!, es diu sovint i molt gratuïtament això de que només es pot guanyar al carrer, però la història en va plena d’esdeveniments que han mobilitzat milers i milions de persones sense que hagi canviat res substancial. Recordem el maig del 68 o més recentment el moviment del “gilets jaunes”, el sistema sempre fagocita. Els catalans tenim poques cartes però una que és fonamental, representem més del 20% del PIB espanyol i a més som una petita peça molt decisiva per inclinar la balança del tauler estatal. Crec que s’ha de combinar tot. Quan hem de negociar amb l’estat?, abans o després de ser independents?. No em sembla una pregunta intel·ligent. El que em sembla intel·ligent és amenaçar aquest 20% del PIB, omplir els carrers quan calgui, guanyar eleccions, mirar de col·lapsar l’estat i negociar sempre essent un mega meteorit a punt de caure en qualsevol moment, no un satèl·lit que només dona voltes sense cap altra transcendència que fer llum al cel. És això el que pretén el president Puigdemont?. Si és així anem bé.

Completament d’acord quant al tarannà de sánchez, tal vegada pujaria un grau la qualificació d’ “amoral”.

La cosa és que, si perd la pilota, hi serà alineat, ell, al següent partit?

Posats a elucubrar, i en la posició d’haver de vendre’s l’ànima, si m’hagués de jugar un pèsol, diria que és més transcendent però alhora més fàcilment justificable d’acceptar un relator internacional que no pas transferir la potestat de fer un referèndum

Al meu parer, si alguns vots del pso€ van a parar al pepe, el Feijóo ho tindrà complicat amb una mesa presidida pel pso€. Crec més probable que el Sanches provoqui noves eleccions si no s’have a pactar amb Puigdemont. En cas de noves eleccions, el futur tant de Sanches com de Feijóo seguirà sent incert i si els catalans votem a JxCat, tornaran a dependre de Catalunya. O sigui, o s’havenen a les demandes catalanes o bloqueig fins que se’n cansin.
Salut i força !!*!!

Persona amoral? I tant. Amnistia? Sánchez pot dir que sí, enviarà una proposició de llei al congreso i és rebutjada. O potser que fos aprovada, però el constitucional la rebutja. Si en aquest interval Sanchez és investit, doncs res a fer. Referendum acordat? Ningú el posa com a condició per investir aquest individu amoral. Junts pot caure en aquesta trampa? Puigdemont està disposat a perdre la credibilitat que encara conserva? Algú se’n recorda d’un altre amoral, Zapatero? I del seu famós: “Apoyaré”? L’independentisme no té altra eixida digna que blocar les institucions espanyoles.

Sí senyor, aquest és el camí.
Si el PSOE vol la poltrona s’hi ha d’esforçar mooooolt, i després del que s’ha vist avui amb en Buch dubto que arribin a res.
Doncs au, eleccions i a inestabilitzar la Ñ tot el possible.
Total, sempre, sota qualsevulla circumstància, ens faran semppre, sempre, sempre la guitza en tot el que puguin i seguiran sense ni invertir el que toca en les seves partides pressupostàries aprovades per ells mateixos.
Eleccions i a destrossar una mica més, de retruc i nogensmenys important, ER.