25.05.2017 - 15:40
En les seves esmenes a la ponència del 39è Congrés del PSOE, inclou una garantia de respecte a la llengua i reequilibri territorial d’inversió
MADRID, 25 (EUROPA PRESS)
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, planteja reformar la Constitució en un sentit federal per perfeccionar el caràcter plurinacional de l’Estat, que asseguri més autogovern, una garantia de respecte a la llengua, l’educació i cultura, la millora del finançament autonòmic i un “reequilibri” territorial de la inversió pública.
Aquestes propostes estan recollides en les esmenes que els ‘sanchistes’ presentaran la ponència marc que s’havia realitzat pel 39è Congrés Federal del PSOE, que tindrà lloc els dies 16, 17 i 18 de juny. No obstant això, en aquestes esmenes sobre el model d’Estat no s’ha precisat, com anteriorment havia realitzat Pedro Sánchez, el caràcter cultural de la plurinacionalitat que defensa.
Tan sols fa una referència a aquest assumpte en una esmena al bloc dedicat a la Cultura en la ponència marc. En aquesta part asseguren que la Carta Magna es refereix a les polítiques culturals com a competència compartida entre totes les administracions i assegura que en redactar-ho, estava en la consciència dels constituents la “plurinacionalitat cultural d’Espanya” que proposa aprofundir amb la reforma federal.
Però l’esmena concreta que es presentarà a la ponència marc referida al model d’Estat planteja “una reforma constitucional federal” que mantingui la sobirania en el conjunt del poble espanyol, però que perfeccioni “el reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat apuntat en l’article 2 de la Constitució”.
El citat article 2 diu que la Constitució “es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles”.
En el text de les esmenes s’explica que, encara que el vigent Estat autonòmic “és ja avui, materialment, un Estat de tipus federal” –encara que cita “disfuncions importants” com el Senat o el sistema de distribució de competències–, Espanya necessita “una transició a una solució federal anàloga i homologable” amb la d’altres Estats membres de la Unió Europea d’estructura federal.
En opinió dels ‘sanchistes’, només aquesta estructura pot donar cabuda a la “pluralitat espanyola, conferir acomodament als diversos sentiments d’identitat dels espanyols en tots els territoris, i estabilitzar la descentralització política, econòmica i pressupostària”.
Per a això, proposen transitar des del clima de confrontació al de diàleg lleial i consideren que això només es pot aconseguir amb una Espanya federal que “asseguri un més autogovern, la garantia del respecte a les competències en matèria de llengua, educació i cultura, la millora del finançament en el marc de la renovació del sistema de finançament autonòmic, i el reequilibri de la dimensió territorial de la inversió pública”.
I referint-se en concret al problema català, asseguren que les posicions es mantenen amb “menyspreu al diàleg” tant per part del Govern espanyol com per part dels independentistes catalans i adverteixen que això conduirà a l'”enconament i fins i tot a la confrontació”.
Per això, insisteixen en el federalisme, la reforma de la Constitució i en el diàleg i defensen que només des d’aquestes posicions serà possible reprendre la iniciativa enfront d’un “independentisme irredempt” que s’ha potenciat a partir de l’argument del greuge comparatiu i el “no ens deixen decidir”.
A més, argumenten que les classes treballadores catalanes i la majoria social catalana no es beneficiarien amb una eventual independència de Catalunya, que consideren “inviable” en l’actual context europeu i mundial i que, a més, creuen que està fonamentada en “mites i fal·làcies”.
Defensen que a Catalunya hi ha identitats nacionals diferents però consideren que aquestes no poden convertir-se en un “instrument polític de dominació i segregació d’uns ciutadans sobre uns altres”. En aquest sentit, precisen que “Espanya és tan diversa com ho són també, en el seu propi si, totes i cadascuna de les nacionalitats que la integren”.
