30.10.2024 - 21:40
|
Actualització: 30.10.2024 - 22:47
En tan sols una setmana, quatre notícies que, bo i separades, farien trontollar qualsevol govern han fet un remolí al voltant del president espanyol, Pedro Sánchez. La primera, del 23 d’octubre: el jutge del cas Koldo considera que hi ha “indicis fonamentats i seriosos” que l’ex-ministre José Luis Ábalos, vell aliat del president, va tenir un paper principal en una presumpta organització criminal. La segona, de l’endemà mateix: Íñigo Errejón, portaveu del seu soci de coalició, dimiteix entre acusacions de violència masclista, i enfanga Sumar en una crisi greu. La tercera, del dia 29: el jutge Juan Carlos Peinado encausa Begoña Gómez, muller de Sánchez, per dos nous delictes d’intrusisme i d’apropiació indeguda. I la quarta, d’ahir mateix: el Tribunal Suprem espanyol ha obert diligències prèvies en la causa contra el fiscal general de l’estat.
Són quatre míssils a la línia de flotació de Sánchez: la vida personal –el cas de Begoña Gómez–, el seu partit –Ábalos era secretari d’Organització del PSOE a proposta seva–, el seu soci de coalició –Sumar és en hores molt baixes– i el braç judicial –el fiscal general de l’estat el proposa directament el govern, després d’escoltar les recomanacions del Consell General del Poder Judicial. El govern del PSOE i Sumar ha entrat en un sorramoll que com més va més l’enfonsa. En cap d’aquests quatre fronts no s’albira la llum al final del túnel. La instrucció contra Gómez continua i haurà de tornar a declarar el 18 de novembre. El pas següent del Suprem per a encausar Ábalos serà demanar-ne el suplicatori al congrés espanyol, que l’haurà de votar aviat. El soroll sobre Errejón no amaina i el jutge ja l’investiga per un delicte d’agressió sexual contra l’actriu Elisa Mouliaá.
Ara com ara, Sánchez malda per llevar-hi importància. Sobre l’encausament de Gómez va dir fa pocs dies, en una conferència de premsa: “El temps posarà les coses a lloc. Totes les querelles que s’han interposat contra la meva dona parteixen de les mateixes organitzacions d’ultradreta.” Certament, de tots quatre fronts, aquest és el més feble: Manos Limpias, el grupuscle d’extrema dreta que va originar la causa, ja va admetre que la querella podia ser basada en notícies falses. Els informes de la Guàrdia Civil també l’aigualeixen. Ara, el jutge Peinado se sent més poderós d’ençà que van fracassar les querelles que Sánchez i Gómez li interposaren per prevaricació, i l’acusació per corrupció i tràfic d’influències contra Gómez erosiona Sánchez de tota manera: segons un sondatge de GESOP, el 51% dels ciutadans considera justificada la investigació.
L’acorralament d’Ábalos són figues d’un altre paner. Fins ara, l’ex-ministre havia fet mans i mànigues perquè tot restés restringit a unes corrupteles del seu assessor, Koldo García, que ell suposadament ignorava; i el PSOE, al seu torn, mirava que tot se circumscrivís a Ábalos, perquè fes de tallafoc. Totes dues maniobres se’n van en orris. El jutge instructor considera que Ábalos va incórrer en tràfic d’influències per a benefici personal, amb l’obtenció d’un xalet i de diners per a pagar el lloguer d’una amant, però la trama de la qual ara el fan responsable principal esquitxa també el govern espanyol: com ja és sabut, Soluciones de Gestión, l’empresa de Koldo García, va vendre màscares suposadament als governs de les Illes Balears i de les Canàries, presidits per Francina Armengol –ara presidenta del congrés espanyol– i Ángel Víctor Torres –ara ministre d’Administracions Públiques.
La situació d’Ábalos encara es pot ennegrir per a Sánchez per dues raons. Primer, perquè, acabi com acabi la causa –i no sembla pas que hagi d’acabar bé–, l’oposició insisteix sistemàticament a acusar Sánchez d’haver destituït el ministre perquè sabia que el cas esclataria. Sánchez ho nega, però el relat del PP i Vox, mentrestant, va fent camí, tal com Alberto Núñez Feijóo intenta que en faci el títol de “número 1” del cas, una rèplica de l’etiqueta de “senyor X” que ha perseguit Felipe González pel cas GAL. Segon, perquè la qüestió agafarà força de nou aquests dies, quan el PSOE hagi de votar –sembla que a favor– del suplicatori perquè el Suprem el pugui encausar. Tercer, pel paper del PSOE com a partit en tot plegat. De moment, l’Audiència espanyola ha refusat la querella del PP per finançament il·legal dels socialistes.
L’altra font de maldecaps, el fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz, també va donant senyals que pot brollar més intensament encara. L’encausament no té precedents i, en mans del Suprem, es pot complicar. Al marge de si va ser García Ortiz qui va filtrar el correu electrònic on l’advocat de la parella d’Isabel Díaz Ayuso el declarava culpable de frau fiscal –cosa que, per una altra banda, tornaria a palesar la instrumentalització de la justícia– la situació és d’una crisi institucional important. El cas de García Ortiz té a veure, també, amb l’enuig d’una part molt important de la judicatura contra Sánchez. És un enuig que s’inscriu en la indignació que va causar la llei d’amnistia i l’admissió per part del PSOE que hi ha hagut lawfare a l’estat espanyol, i en les crítiques que, com més va més desacomplexadament, jutges destacats han adreçat al president espanyol.
El cas Errejón, que ara ha de prendre forma als jutjats, ha tingut un impacte emocional important en bona part de l’esquerra espanyola. Les crítiques a Sumar per la inacció, els dubtes sobre si la vice-presidenta Yolanda Díaz estava al cas de les acusacions –cosa que ella nega– i la possibilitat que aflorin més denúncies dibuixen un futur immediat molt delicat. Tant, que la reacció de Sánchez va ser de reconèixer les víctimes i de destacar que Sumar era un partit que havia fet molt per les dones. Els socialistes sempre han confiat que l’afebliment de Sumar els enfortiria, però, ara com ara, amb tants fronts oberts, la Moncloa no se’n pot permetre de nous. Tanmateix, se’n van obrint. El 29 i 30 de novembre i el primer de desembre, Sánchez haurà de superar un congrés federal on les veus crítiques del PSOE faran sentir el seu desacord pels pactes amb els partits independentistes. I mentrestant, Junts i Podem fan créixer les seves exigències per a pactar un pressupost que, ara com ara, sembla molt difícil d’assolir.
