01.11.2018 - 21:30
|
Actualització: 01.11.2018 - 21:54
Avui sabrem quines penes demana l’estat espanyol contra els membres empresonats del govern de Catalunya, contra la presidenta del parlament i contra els dirigents de les associacions civils. Cal avisar, d’entrada, del caràcter provisional de les qualificacions. Els anys que puguen demanar i els delictes de què els acusaran ni són definitius ni han de ser el resultat final del judici. Els tres acusadors –la fiscalia, l’advocacia de l’estat i el partit ultra Vox– poden canviar de criteri en qualsevol moment, tant pel que fa als delictes que creuen que hi ha com a les penes que demanen. Tothom veu, tanmateix, que el que demanen i diguen avui marcarà d’una manera profunda el curs de les setmanes i mesos vinents, fins al judici i segurament més enllà.
Circulen moltes especulacions en relació amb les penes que es demanaran i crec que, sobre això, cal parlar clar: cap decisió que no siga l’absolució total i l’eixida de la presó no té trellat. L’absurditat de la farsa jurídica dissenyada per Llarena no se sosté tècnicament ni un instant. Aquests darrers dies, molts juristes de prestigi espanyols han insistit en un sol element, que és bàsic: si el president Puigdemont ja no pot ser jutjat ni per rebel·lió ni per sedició perquè un tribunal alemany l’ha absolt d’aquests càrrecs, no és possible, tècnicament, d’acusar d’aquests delictes persones –començant pel vice-president Junqueras– que constitucionalment i estatutàriament en depenien. El parany que ara volen difondre alguns de considerar Puigdemont i Junqueras en peu d’igualtat com els ‘culpables’ del referèndum i la proclamació d’independència és simplement insostenible. És una mostra més de les constants invencions i falsificacions de la realitat que acumula aquest procés.
En qualsevol cas, sabem –ho sap tothom– que això no és un judici en què es valoren fets. Això que vivim és un escarn polític, simplement. El tipus delictiu va ser forçat per a poder engarjolar aquesta gent amb la voluntat de trencar el bloc polític sobiranista, escapçant-lo i privant-lo de direcció. Principalment, es pretenia aconseguir tot això que ha anat passant durant aquest llarguíssim any que deixem enrere. I la ingerència en el parlament que amb tanta claredat denuncia en aquesta entrevista el vice-president de la cambra, Josep Costa, és la mostra definitiva de tot això que passa. El govern espanyol –els governs espanyols de Rajoy i Sánchez, tots dos– fa servir una joguina jurídica per fer política, per fer mal als seus opositors. Però també per alterar la voluntat de la ciutadania, destruir les institucions, provocar enfrontament i amenaçar el moviment independentista, davant qualsevol intent que puga fer de tornar-ho a intentar.
És la voluntat d’incidir políticament a Catalunya que manté els presos polítics catalans sense llibertat, la voluntat d’utilitzar-los amb finalitats polítiques. Però, com es veurà avui, són ells les víctimes de la inconsciència de continuar acusant-los de coses que no han fet i de les quals no tenen cap culpa. Avui sentirem que és a ells, i no al moviment en general, no a tots nosaltres, que els demanaran penes de presó increïbles. I Pedro Sánchez, molt particularment Pedro Sánchez, ja no tindrà mai més perdó després d’haver cremat l’última oportunitat de reconduir la situació, l’oportunitat de dur-la al conducte de la política, a aquell conducte d’on una democràcia no hauria d’eixir mai.
