Sánchez respon al PP que Aznar va negociar a Suïssa amb l’entorn d’ETA

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha admès i ha denunciat l’existència de lawfare a l’estat espanyol. A parer seu, l’exemple més clar és la negativa del PP a pactar la renovació dels membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que avui fa cinc anys que treballen amb el mandat caducat. “Em sembla que no hi ha cas més paradigmàtic de lawfare i politització de la justícia a Espanya que aquest segrest del poder judicial per part del PP “, ha dit en una entrevista a la SER.

Sánchez ha dit que si hom es demana per què el PP actua així, hi ha una resposta ben clara: “Cinc anys de govern presidit pel malvat Sánchez –segons el PP i Vox–, cinc anys de blocatge. Hi ha un sentiment patrimonial de la democràcia, el poder i les institucions per part del PP.” És la segona vegada que Sánchez reconeix que a l’estat espanyol hi ha lawfare, un concepte que apareix en el pacte d’investidura entre el PSOE i Junts i que va posar en peu de guerra el poder judicial. Dijous, en una entrevista a TVE, va dir que el PP havia instrumentalitzat la justícia en benefici propi, tal com s’investiga en l’anomenat cas Kitchen.

I avui ha afegit: “A Espanya no hi ha un problema de separació de poders, hi ha un problema del segrest d’un poder tan important per al funcionament de la democràcia, com és el judicial, pel PP.”

A l’entrevista, Sánchez també ha parlat de l’amnistia i de la reunió del PSOE i Junts aquest cap de setmana a Ginebra, en què han participat mitjancers com ara la fundació Henri Dunant i el diplomàtic salvadorenc Francisco Galindo com a coordinador i cara pública del procés.

Segons Sánchez, l’amnistia a l’independentisme català és necessària per a posar “el comptador a zero”. Tanmateix, ha afegit: “No és per a posar la memòria a zero. Tots n’hem d’extreure conclusions. Em crida l’atenció, en negatiu, això que veiem en el PP, que després de tot torna a utilitzar la qüestió catalana com a element de confrontació. Jo advoco per la normalització i la superació dels conflictes.”

Ha reconegut que aprovar una amnistia no entrava en els seus plans, però que els resultats de les eleccions espanyoles l’hi van empènyer: “El fet més rellevant és que intentem superar allò que va passar el 2017. Hem de fer de la necessitat, virtut. No era el pas que tenia pensat de fer, però el 23 de juliol va proporcionar una situació en què vam haver de prendre aquesta decisió.”

Sobre el procés de negociació encetat a Suïssa, molt criticat per PP i Vox, ha dit: “Tot allò que fem serà dins de la constitució [espanyola], i són taules entre partits polítics sobre allò que ja vam escriure.” Ha defensat que no hagin informat del contingut de la reunió –”cal diferenciar secretisme de discreció”–, i ha tret pes al fet que la reunió s’hagi hagut de fer fora de l’estat espanyol. “Alguns dels actors no viuen a Espanya, viuen a Brussel·les”, ha dit, sense esmentar la paraula “exili”. A més, ha criticat els laments de la dreta espanyola pel fet d’haver fet la reunió a Ginebra: “Em crida l’atenció els cops al pit de la dreta. En altres contexts, jo recordo Aznar reunint-se a Suïssa amb l’entorn d’ETA.”