Pedro Sánchez i el català a Europa -o com tornar a prendre el pèl

Espanya fa d’Espanya i Sánchez enreda, que és el que li interessa. La culpa és de quji es deixa colar una enganyifa tant evident i a sobre surt en roda de premsa a anunciar-ho. Sí. Els inútils d’ERC un cop més. Tot això que diu l’Editorial tenien l’obligació de saber-ho, Si aquest tema acaba com sembla que ha d’acabar, hauran de plegar uns quants responsables. La taula de diàleg no és bona ni dolenta per se. Però en mans d’ERC és un autèntic desastre.

Gràcies Vicent per ser tant clar i posar llum a tanta mentida, com ja va dir en Fachín; LA MENTIDA.
Com ja he fet esment més d’una vegada, com es possible que ningú hagi obert la boca i sobretot d’aquest partits mal anomenats independentistes debant d’aquest realitat que descrius Vicent?
No hi han proutes demostracions lo que es i ha sigut aquest PSO€? està clar que aquesta d’ER no ho tenen clar, malgrat que en front d’aquest partit hi hagi un historiador, almenys així es fa definir aquest Judes.
Ja té collons Vicent, li demanen a la UE mentres en el senado y congreso espaÑol ho prohibeixen dinar ús el català; cinisme, hipocresia, LA MENTIDA.

Dibuixa’m un xai
Un què?
Un xai
I el vaig dibuixar. Així?
No, no aquest està malalt
Vinga, fes-me’n un altre
….
Era complicat. I aquest?
Sí, aquest sí.
Això és la caixa, el xai que vols és a dins
Es exactament això el que volia
…

Mentre els catalans demanin als espanyols que els hi dibuixin un xai; aquests, com sempre, dibuixen una gàbia. I els catalans que fan veure que manen diuen: És exactament això el que volia.

I a Europa, una altra vegada amb la gàbia? I, es pregunten: quan els catalans que fan veure que manen es faran adults?

Per què al planeta dels catalans què hi diuen de la gàbia? No volen la llibertat? Parlar la seva llengua? I, Administrar els seus diners?

PS. El Petit Príncep d’Antoine de Saint-Exupéry, Capítol segon, versió Viasona.
Proposta de taller per a les escoles d’arreu dels Països catalans.

Ells, els espanyols en general amb comptades excepcions, assumeixen aquesta cantarella de fer comèdies fora, sense complir amb els requisits per a fora, i sense complir a dins o, millor, oposant-se dins a acceptar i, per tant, donant exemple previ a la UE.
Son tan rucs que (pensen) creuen que els altres, nosaltres per exemple, ho som també i no ens adonarem – o no s’adonaran – del cretinisme cínic que gasten i … anys passen, sempre a prop de seguir aprovant pressupostos amb els seus partits de torna, afins i quinta columnistes sense miraments.
Sense vergonya perquè aquests afins si que no se les miren de tapar. No en tenen, ni n’han tingut a ho llarg de la seva existència, sempre ” … dins la federació de repúbliques ibèriques” com va definir fa anys un dels seus líders. Taula de diàleg? … botiflers!. Salut.

Si aquells, els de Madrit, en fan befa, deu ser perquè els donem a entendre que ja ens hi està bé. Fins i tot, a dins casa nostra ens deixem trepitjar en qualsevol circumstància i per qualsevol motiu, als restaurants, quan l’empleat que t’aten és incapaç de pronunciar ni mitja paraula en català (de vegades ni l’enten), a la caixa del supermercat, a tot arreu. I amb tota naturalitat canviem d’idioma, per tal que ningú no s’ofengui, o per tal de no causar-hi cap incomoditat, o perquè som tan bones persones que a quin sant, pobret meu, no el treurem ara de la seva àrea de confort, etc. Com que nosaltres ja sabem castellà i hi estem d’allò molt agraïts, doncs cap problema i avall. Als francesos de la taula del costat els van atendre en francès. Als anglesos de la taula de darrere, en anglès. A nosaltres en castellà, tot i que no vam canviar de llengua. Arriba una parella de joves (el futur) parlant entre ells en català, i al cambrer se li adrecen directament en la llengua de l’imperi (per cert, aquest cambrer, catalanoparlant; bé que haguessin pogut aprofitar aquesta sort). Parlo de les comarques del nordest del país, on hi ha el tòpic que la salut de la llengua és de ferro. Reneguem de l’idioma, reneguem del país, com si no res. I a la vegada ens exclamem. En el fons, o poc ens importa o no estem disposats a plantar cara al desconcert i a la por que ens ve a sobre a l’hora de defensar-nos d’aquest abús. Els de Madrit bé que ens coneixen i se’ns rifaran cada cop que els doni la gana. No hi hauran conseqüències per això. Diuen ells que som uns covards. Nosaltres, en canvi, cridem que no tenim por. Mentida podrida. Som uns assimilats, més que no ens pensem. Algú pot creure que la independència ho capgirarà, que tornarà a posar la llengua al nivell que li correspon? Les coses no van així. Serà just al revés. Quan això canviï, llavors res ni ningú ens podrà barrar el pas i arribarem on nosaltres mateixos vulguem.

La necessitat d’humiliació constant del que ells consideren l’enemic és molt significativa, perquè és això: “necessitat”. Per al gobierno és imprescindible, però no crec que sigui per cap puta taula, sinó per distreure al seu propi personal. Han educat tot el país en l’odi, com van fer els nazis amb els jueus a Alemanya, i ara el mantenen viu perquè saben que el seu poble ho necessita per a sentir-se satisfet. La humiliació diària no és un plaer, per a ells és una obligació per a mantenir el seu poble unit. La puta tauleta els importa un bledo, i els fa més riure que res més, l’important és la ridícula “unidad d’ehhhhhpanya”, que no els serveix per a res més que per a mantenir l’espoli de Catalunya “ad aeternum”. La nostra necessitat imperiosa és marxar tan de pressa com puguem per a salvar algun moble. Parem de badar i comencem a defensar-nos.

Els mitjans de comunicació (TV3, CatRadio, diari ARA, etc.) afins a la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras, van fer un escampall a “bombo i plateret” d’aquest tema com a fruit de la tauleta de “diàleg”.

Un fruit?
Una altra presa de pel als catalans.
Una altra riota dels espanyolistes.
Aquests han de pensar: Què arriben a ser de babaus aquests catalans.

Espero que els votants independentistes honestos que van donar el 14-F el seu vot a la ER de Junqueras, i no siguin de la menjadora (d’aquí lo de honestos), li retirin el seu vot a totes les properes conteses electorals i així foragitin la cúpula botiflera d’ER recuperant després ERC.

Els països catalans multipliquen per 15 o més la població maltesa. A una Europa de les cultures, no dels estats, més propera al ciutadà, el criteri poblacional hauria de ser determinant. Aleshores, com a mínim, si una llengua te més parlants que els d’un país membre, aquesta hauria de ser incorporada immediatament.

Prou Europa dels Estats burocràtics.

ER i JUNTS. Els primers van a la taula i els segons no però els hi contenplen la jugada sense més consequència que cert rebombori verbal. Hi anant engollint gripaus. Tot abans que fer la independència. Jo puc entendre i respectar que facin por els judicis, les multes, la presó i l’exili. El que ja no em sembla gens de bé és que ens enganyin i ens faci passar amb cançons. Que demostrin aquesta manca de confiança amb el poble català i la seva capacitat per assolir la victòria i la independència, amb les quals podriem ser presents al món i dignificar la nostra llengua.

La realitat és que el català no és oficial ni a casa nostra sinó en els jutjats es podria parlar i escriure en català sense problemes, i sense que el jutge etdigui que parlis en castellà si no vols que s’aturiel judici per demanar un traductor; els immigrants parlarien tots en català perquè per obtenir el permís de residència i de treball se’ ls demanaria un coneixement de la llengua pròpia del lloc on volen viure i, evidentment a les escoles es practicaria la immersió lingüística per protegir les llengües minoritàries i es donaria opció als alumnes de conèixer altres llengues com el gallec o el basc així com lrs seves tradicions, costums i folklore, però això en aquest país és ciència- ficció. Estem molt lluny d’ una verdadera democràcia que respecti la diversitat i les diferents realitats nacionals.

No ens hauria de sorprendre que el “Gobierno” del triler Sánchez faci aquesta mena de maniobres, això de fer veure que impulsa el català a Europa sabent que la seva petició no anirà enlloc. És el que sempre ha fet, està fent i farà Espanya, invisibilitzar Catalunya per així assimilar-la més fàcilment. Les diferències van en contra de l’assimilació i la llengua és el tret més diferencial d’un poble, així que l’objectiu principal dels espanyols sempre ha estat anorrear la nostra llengua. Això és així mani qui mani a Espanya. Posem-nos-ho al cap. Amb el PSOE les formes són més suaus, sí, però els resultats són els mateixos que amb qualsevol altra combinació de partits a la Moncloa. No hi haurà català a Europa mentre siguem una colònia interior espanyola (i si continuem així, aviat ni tan sols a Catalunya).

En alguns aspectes seria millor patir un “gobierno” del PP i Vox, com a mínim no es frustrarien contínuament les esperances dels catalans que, de bona fe, creuen en les bones intencions dels espanyols quan, ara i adés, ens llencen engrunes per fer d’esquer. Espanya no podria emblanquinar la seva imatge a Europa darrere de cortines de fum, i el nostre govern no podria fer veure que la taula de diàleg existeix i dona fruits, etc., ni perdríem tant de temps, tots plegats, escoltant debats i llegint articles al voltant d’aquestes camàndules narcotitzants que ens aboquen des dels mitjans afins (Ara, Periodico, el Nacional, grup Godó, etc.). Que ara toca el català al Parlament Europeu? Doncs vinga: Que si el català té possibilitats a Europa; que si Espanya ha de presentar una proposta viable; que si tenim més parlants que Dinamarca, però, és clar, no tenim un estat; i que si tomba i que si gira.

(Llegiu sota la vostra responsabilitat, conté toxines)
https://www.elperiodico.cat/ca/politica/20220916/govern-demana-parlament-europeu-permeti-us-catala-75521487

Els que ens haurien de preocupar, i molt, són els nostres. És creïble que Esquerra no conegui els mecanismes del Parlament Europeu, aquests que en Vicent ens ha explicat en aquest editorial? De veritat creiem que els nostres polítics són tan ingenus o incompetents? I Junts, tampoc ho sap? Fins i tot la CUP, que tant renega d’Europa, sap com funciona el Parlament Europeu. Així doncs, per què li segueixen tots el joc a Espanya? Per què ningú destapa aquesta enèsima bajanada?

Tots els partits riuen, parlen i cobren… el temps els hi va a favor. Nosaltres, els independentistes de carrer, ni riem ni cobrem, i el temps ens va en contra. Està clar a qui estan prenent el pèl, i no és als nostres partits.

Teniu tots tanta raó, començant per Vicent, que assumeixc tots els comentaris, tan coincidents en denunciar que l’estat no és el nostre ni ens representa i a sobre se’n fot (des de l'”Habla la lengua del imperio” franquista al supremacisme descarat de la mal dita democràcia fins l’hipòcrita gobierno progresista seguidor de Franco) i que els xitxarel·los panxacontents no es mereixen cap respecte Al piulet d’avuí d’ER només li cal afegir que seguiran independentistes “pels segles dels segles”. Incompetents de cul de ferro.

Joan Benavent, pot parlar per molts,i jo també m’avergonyeixo dels catalans que reneguen del que som, em fan autèntica angúnia i són per totes bandes. Però no pot parlar per tots, perquè en som alguns que no passem per l’aro. Avui un metge sud-americà recent arribat, m’he fet entendre, parlant alt, clar sense pressa i educadament com toca. Si el que anava després ha fet el mateix i l’altre igual, en tres mesos l’home s’atrevirà a començar a parlar-lo. Però efectivament la realitat és que l’esperit regnant és tan fluix que fa basarda.