Quan el govern de Sánchez deia als independentistes que la fiscalia era independent

Pedro Sánchez ha fet miques avui l’estat de dret espanyol, si hem de fer cas de les declaracions que la seva ministra portaveu, Isabel Celaá, va fer ara fa un any, quan defensava l’autonomia i independència de la fiscalia respecte de l’executiu. ‘Això és la separació de poders, i això consagra l’estat de dret’, deia amb energia Celaá.

L’11 d’octubre de 2018, Celaá deia: ‘Aquest és un estat de dret i la columna vertebral d’un estat de dret és la separació de poders. El poder judicial és independent, la fiscalia és independent i no s’han de barrejar les resolucions polítiques i les judicials, ni per a Catalunya ni per a cap altre lloc.’ Ho deia després d’un consell de ministres marcat per la negociació sobre el pressupost, finalment infructuosa, en què necessitava el suport dels partits independentistes. Aquests partits demanaven al govern de Pedro Sánchez que mogués peça amb vista a un judici per al qual faltaven pocs mesos; que fes que la fiscalia retirés les acusacions de rebel·lió contra els presos polítics, i que permetés que sortissin en llibertat provisional. I la resposta que va donar Celaá és absolutament contradictòria amb les paraules d’avui de Pedro Sánchez, quan ha dit a RNE que la fiscalia depenia del govern espanyol i que per això podia dir que es comprometia a portar Carles Puigdemont de Bèlgica a Espanya.

Escolteu ací les declaracions d’avui del candidat socialista:

I ací, les d’Isabel Celaá a la Moncloa l’11 d’octubre de 2018:

Uns dies després, Celaá va insistir en el missatge de l’autonomia de la fiscalia respecte del govern espanyol, després d’un consell de ministres extraordinari. Era el 15 d’octubre:

Celaá deia: ‘Ja sabem que les autoritats catalanes ens demanen mesures amb la població reclusa que hi ha a les presons catalanes. Les autoritats legítimes de Catalunya ho són perquè representen un estat de dret. I l’estat de dret és separació de poders. Per tant, l’executiu no pot actuar en relació amb el poder judicial, i ells ho saben molt bé. La fiscalia es deu als principis d’autonomia i imparcialitat. I ells ho saben.’

També la ministra de Justícia espanyola, Dolores Delgado, responia així quan li demanaven per les peticions perquè el govern fes, tot pressionant la fiscalia, tot allò que pogués per posar fi a una situació de presó preventiva que ja feia un any que s’allargava, i perquè retirés unes acusacions contra els presos que implicaven penes de presó de vint-i-cinc anys. Delgado deia, el mateix 15 d’octubre en un esmorzar informatiu, preguntada si faria cap trucada a la fiscalia per això: ‘Una trucada de telèfon? Per a felicitar l’any, o per dir com estàs. Però quan es tracta de qüestions que afecten els interessos de la ciutadania, la ciutadania és qui ha de saber com són aquestes relacions. Tenim un estat orgànic del ministeri fiscal que preveu els sistemes i les maneres de relacionar-se l’executiu amb la fiscalia general de l’estat. I ja ho hem fet així en uns afers determinats, quan jo he demanat de la fiscal general de l’estat una certa informació i ho hem fet pels conductes i canals adequats, amb una absoluta transparència i amb normalitat. La fiscalia general de l’estat té plena autonomia de l’executiu.’