Sánchez s’examina a Estrasburg sota la mirada de Puigdemont i la pressió del PP per l’amnistia

En el temps de descompte, el president espanyol, Pedro Sánchez, compareix al ple del Parlament Europeu per passar revista de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea. Aquest havia de ser el gran aparador internacional del dirigent del PSOE –a darrera hora s’ha apuntat la llei sobre intel·ligència artificial–, però ha quedat deslluït per la incertesa i la interinitat després de les eleccions del 23 de juliol. Sánchez havia de comparèixer el 13 juliol, en plena campanya electoral, per explicar les prioritats de la seva presidència –indústria i tecnologies estratègiques, reforma del mercat elèctric i més renovables, economia més justa i més integració–, però la cita es va ajornar sine die. Ara, en una situació inèdita, quan és a punt de passar el testimoni al primer ministre belga, Alexander De Croo, finalment donarà la cara davant els eurodiputats a Estrasburg, entre els quals hi haurà el president Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.

La sessió serà molt breu i només durarà una hora i mitja. Sánchez l’obrirà amb una intervenció d’uns deu minuts en què lloarà la feina i els esforços de la seva presidència, tenint en compte l’hostilitat del context internacional, amb la invasió russa d’Ucraïna i la guerra de Gaza. Tot seguit, parlarà la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i a continuació s’obrirà el debat als grups parlamentaris, on hi ha una majoria de representants del Partit Popular Europeu (PPE). De bon principi, s’espera que el dirigent del PPE, l’alemany Manfred Weber, segresti el debat i el converteixi en un interrogatori policíac sobre la llei d’amnistia.

Així doncs, la sessió serà un segon assalt del debat sobre l’estat de dret a Espanya que es va fer el mes passat també a Estrasburg. En aquella ocasió, els eurodiputats espanyols van convertir el parlament en un circ en petit comitè –la majoria d’escons es van buidar–, on predominava l’odi i la visceralitat per sobre de l’intercanvi d’opinions. De fet, la carta europea és el darrer recurs que té el PP d’Alberto Núñez Feijóo per a provar de rebentar la llei d’amnistia, perquè, ara per ara, sembla poc probable que el Tribunal Constitucional (TC) –si no canvien les majories amb les recusacions dels magistrats– li faci la feina bruta de tombar el text legal que aprovi el congrés espanyol.

De totes maneres, el debat no tan sols serà clau per al PP espanyol, també ho serà per a Manfred Weber –president omnipotent del grup parlamentari i del PPE– pensant en les eleccions europees de l’any que ve. El dirigent alemany ha decidit de trepitjat l’accelerador en la seva estratègia de dretanitzar al màxim el partit i acostar-lo a posicions extremistes (flirtejant, per exemple, amb Giorgia Meloni), tenint en compte que els sondatges auguren un creixement de l’extrema dreta en el pròxim Parlament Europeu. Ara bé, el gir de Weber, més enllà dels interessos electorals, també té un component personal de ressentiment. El 2019 era l’spitzenkandidat del PPE, és a dir, el candidat a presidir la Comissió Europea, però els equilibris de poder dins la UE van menystenir-lo i van ascendir al tron Ursula von der Leyen, que ha adoptat un paper molt més centrista. No cal dir que la relació entre tots dos és més freda que l’aigua del Rin.

Després de la pirotècnia del PPE, és previst que els representants del Partit Socialista Europeu adoptin un to més conciliador i mirin de reorientar el debat cap a les fites i èxit de la presidència espanyola. Però la maniobra quedarà en això, en un intent. El grup dels liberals, intoxicat per Ciutadans, i els ultres dels Conservadors i Reformistes, amb Vox a les seves files, tornaran a segrestar el debat. Una volta hagin parlat tots els dirigents dels grups, el debat s’obrirà a la resta d’eurodiputats. Dolors Montserrat, Adrián Vázquez, Jordi Cañas i Jorge Buxadé són alguns dels rostres espanyolistes que poden desfilar pel ple i aprofitar el micròfon per incendiar l’hemicicle amb el permís de la presidenta de la cambra, Roberta Metsola, membre de l’ala dura del PPE.

La sessió també serà cabdal per a les esperances electorals de Ciutadans, que es troba a les acaballes, després d’haver-se esfumat del congrés i el senat espanyols i de la majoria dels parlaments autonòmics. Durant tota la legislatura, la formació ha instrumentalitzat el seu grup de set eurodiputats per combatre l’independentisme i boicotar l’accés de Puigdemont, Comín i Ponsatí a la cambra. Ara, amb la llei d’amnistia, Ciutadans s’ha posat sota la roba del comissari europeu de Justícia, Didier Reynders –membre del grup liberal–, i prova de moure’l al ritme del seu discurs. De moment, ja ha dit, a disgust del ministre Félix Bolaños, que la Comissió analitzarà la llei “molt curosament, de manera independent i objectiva”.

1. Cap a les 11.00 parlarà el president Carles Puigdemont. Serà la primera vegada que els exiliats, després de sis anys, confrontin parers públicament amb un president espanyol. Falta veure si Sánchez es fotografiarà amb Puigdemont, tal com han fet Yolanda Díaz i Santos Cerdán. Però les relacions entre Junts i PSOE entomen aquesta setmana el primer sotrac important d’ençà de la investidura, ara que el govern espanyol s’ha desdit de fer prosperar l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec en el darrer Consell de la UE.

Arribats en aquest punt, caldrà veure si preval la legislatura i la resta d’acords d’investidura, com sembla ara per ara, o bé l’amenaça d’aliança amb el PP que Puigdemont va dir a cau d’orella a un desconcertat Manfred Weber.